Sant Jordi

Vam veure el espectacle de màgia fantàstic al teatre de Blanes, que aquet any te molt bona programació.

La Diada de Sant Jordi, a Catalunya se celebra molt amb la rosa símbol de l’amor i el llibre per la cultura. El meu company aquest any ha estat, a l’alçada amb la rosa. Jo amb un dinar a Mas Romeu, que aquest any no a estat  alçada amb el Sam que altres anys avia cantat, i ameniçat el dinar, aquesta vegada sol era un  disc-jockey.

El dimecres vam fer gimnas en les enstalcions publiques que el ajuntament posa al carrer per la gent molt divertit,

Vam torna al teatre, a veure  Cor de Cambra Sota Palau amb la participació de la Coral Solstici, ens vam toca la fibra, ens vam ensenyar historia de cada cançó, el himne que Francès Macià, “el Avi”, i president de la República Catalana va encarregar per substituí Els Segadors, mes alegra no tant recordant la lluita si no canten mes a la Llibertat, la lletra era preciosa intentaré aconseguir-la per llegir –la amb calma.

Aquesta tarda anirem a la inauguració de una cocteleria Lux, ja explicaré que tal, per que has de porta la teva copa i allí, nos donaren el cava Laviret.

Aquesta tarda anirem a la inauguració de una cocteleria Lux, ja explicaré que tal, per que has de porta la teva copa i allí, nos donaren el cava Laviret.

A mi n omes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Retrovamen

Tornem al teatre de Lloret, per veure “L’ILLA DESERTA”. Sobre les voltes que dona la vida i les situacions inesperades, per reflexionar i passar una tarda divertida.

Te recordes de quan feia els esmorzes, amb companys, caminades i dinars. Es va acabar tot amb la pandèmia. Però ara el cronista ho volt tornar a fer. Han esmorzat, en el mercat de Galbany, selecto i han gaudit, nosaltres tenien metges. Han caminat per Vallvidreres  gaudint de unes vistes fantàstiques de Barcelona.

Anar per la carretera de La Ravessada, feia  temps que no ho feia, i les vistes meravelloses,  els em vist fen la Cerveza en un  restaurant de tota la vida, mes trobar aparcament allí es difícil, quant em baixat ja eren al menjador.

Casa Trampa, ens han servit rapit, i el menjar bo, els postres el ritma trepidant ha baixat, hem rigut, em pres els cafès, i nos han emplaçat per la pròxima sortida…..

Quant vols celebrar un cumple diferent. En el balneari d’Arinyo vaig conèixer la cova de la sal, per que diuen que les persones que han treballat en las mines de sal, tenen els pulmons mes nets, i que això esta de moda, sorpresa a Lloret tancada, i a Barcelona una. Un massatge relaxant per dos bons professionals, un cava uns bombons i ametlles, un toc diferent, i capa el Xerta.

Al Xerta ja vem estar amb el menú executiu, mes el de degustació es fantàstic, l’atenció exquisit, la preparació pels que son  celiacs  rapida. I en els postres una espelma per algú que feia anys, jo sols ho havia comentar amb relació a la web, que no m’he sortir amb en xec regal, mes genial per la seva part.

A mi només em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Blanes Acull

Tornem de vacances i Blanes esta ple, d’autocars amb adolescents, que envaeixen La ciutat esportiva, venem de tota Europa, juguen tornejos de futbol, Basket, i gaudeixen de l’experidencia.

Baixem a Barcelona per veure en la casa Ametller, l’experiència submergida de Sorolla, bona col•lecció de quadros, ens fem una foto com ell nos hagués pintat, la seva època blava, les aiguamarines que Acre (club de aproximar-te al art) havia fet, desprès en la sala, com pasaven les seves obres, desprès amb les ulleres D3, conèixer l’ambient Valencia, acabem amb una tassa de xocolata, un bon matí calorós.

Tornem a Blanes, per gaudir al teatre de Les Assembleistes, riure i missatge, per fer lleis, justes per tots els generes.

També se celebrar Catatonia Internacional Easter Choir Festival, Costa Barcelona & Costa Brava 5-6-7 d’Abril 2024 Hostalric, Blanes, Calella, Lloret de Mar, Malgrat de Mar.

Divendres 5 d’Abril 18 h. Blanes Església de Santa María:

Cor de Cambra Sota Palau – Catalunya: El cor va ser fundat l’any 1998. Es caracteritza per la gran varietat estilística. Cantar en mes de 20 idiomes en pot ser un reflex. Format actualment per 19 veus, ha arribat a muntar un repertori de mes de 260 cançons que van del segle XII fins a obres contemporànies, incloent-hi dues obres escrites expressament per ells.

Conjunt de Cambra Viva Voce – Alemanya Directors Yoko i Sibythe Gottschewski. El cor va ser fundat el 1996. El cor mixt interpreta obres de música sagrada i secular de una ampla gamma d’èpoques i estils, des de cant gregorià i obres clàssiques de literatura coral fins a jazz i música popular. Durant els 25 anys, el cor a viatjat a repetidament a països d’Europa de l’Est per participar en festivals corals amistats amb altres cors.

Cor de l’Evangeli Laica – Irlanda: La seva raó d’existir es capta fons per organitzacions benefiques  locals i de nacionals. La Carolothon anual de Nadal amb l’organització benefica Dublin Simon Communtyes una de les seves actuacions favorites de l’any, però li encanta mostrar el seu suport a moltes organitzacions benefiques com Pieta House, Marie Keating, Creu Roja, Memimgitis Research Foundation Ireland.

Cantants de Joy Gospel – Malta: El Cor es va funda el 2002 Els cantants interpreten diversos estils de l’Evangeli, incloent-hi espirituals tradicionals i negres, així com la música cristiana contemporània. Han actuat en molts llocs de prestigi  Malta i l’ estranger, incloent a Irlanda,  Itàlia,   Alemanya i al Regne Unit han participat en diversos festivals corals internacionals.

Gaudint de la musica, bona i del Gostel marxos.

A mi nomes em resta deixar-nos el meu somriure per la setmana. Si t’agrada. Comparteix.

Menorca

Veure’t amb amics que es compartit la joventut sempre es agradable i recorda unes altres èpoques.

Seguim viatjant, amb el IMSERSO, i ens sorprèn-te un avió amb u n emblema de turisme social d’Espanya, mes si l’omplin a Barcelona.

A Menorca, ja ens esperaven tres autocars, per portar-nos als respectius hotels, m’entres anàvem, ens parlava el guia, de Menorca, de la seva carretera única, per que desprès hi ha camins de cavalls. Si Menorca ni s’entén sense la seva passió pels cavalls.

Arribem al hotel Almirall Ferragut, ara es de la cadena Globales, mes el meu companys, el conèixer pel  luxe del 1975, segueix sen de 4 estrelles, esta situat en un penya-segat impressionant,  per les vistes i per la construcció en aquells temps, te 500 habitacions.

Menorca esta dormida, caminem per llogar un cotxe, tots tancat, obriran la setmana que bé amb motiu de La Setmana Santa.

El temps ens va acompanya els primers dies que van aprofitar per remulla les cames, veure peixets i meduses, que pel canvi del temps hi ha mes, per que les seves depredadores, les tortugues la calor no lis va bé.

Me’m a Ciutadella, el seu cas antic es molt maco e interessant, el visitarem un altra dia, aprofitant els preparatius de Setmana Santa totes les esglésies estem obertes, aquí també porten palmons i rams d’eucaliptus, per dona la benvinguda al Senyor. Diumenge de Rams.

El port de Maó, es un port natural, molt gran por això ha interessat tan els anglesos, que han deixat la seva petjada, molt marcada a l’illa, quant agafem el catamarà per conèixer el port nos l’ explicant molt bé, senyalem-lo on  estaven els seus cementeris, hospital, per posa a la gent en quarantena, per una malaltia,  els morts que van haver, cases senyorials, etc…… no vam pogué gaudir de la visió submarina pel temps, amb mal estat.

Vam anar al espectacle de cavalls, i van comprendre el seu amor, i lo que deu ser la seva gran festa de Sant Juan, quant els treuen pels carrers de la vil•la.

L’illa es molt elegant, petita i acollidora, els seu mercat del peix, els seus camins de cavalls per arribar a les cales, si la tens que coixa amb cavall o caminant molt, o am vaixell, això es el seu encant.

A mi nomes em queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’sgrada. Comparteix.

L’Alpujarra Granadina

Essent de vacances van rebre una trucada que es han donat plaça, en del Balneari de Lanjaron.

Molta carretera, per arribar a Blanes, i rentar roba i prepara la maleta per seguir viatjant, controlen les carreteres, per que continuant els tallant-les pels pagesos, que volen anar a Brucel•les.

Vaig  a la revisió de la metgessa, i perdo la confiança, una vegada diu una cosa o una altre sense informació, ni dels avanços que hi ha en la medicina.

El hotel Balneari  Lanjaron,  esta ubicat davant de l’oficina de turisme. El hotel te diversos pisos, comunicats entre passadissos, tenim buffet, cosa rara en les balnearis.

Anem a l’oficina de turisme que es informen de Lanjaron el seu cas antic, iel dos museus que hi ha, del aigua i la mel, aquest últim el vam visita perque plovia molt, es una mica infantil però curiós.

 Els tractament son mes personalitzant, les inhalacions,  el bany de bombolles es una banyera,  les aigües tenen molt de ferro tacant els banyadors: el bany dinàmic, hi ha menys; gent 6 les dutxen circulars amb raig d’aigua freda, i va molt bé per la circulació de la sang.

Lanjarón es un poblet, allargat  i molt empinat, estem en la Alpujarra Granadina, hi seguin tenim l’ambient  d’Andalusia, posant una tapa amb la cervesa, mes com es temporada baixa, no tot esta obert,  al poble del costat Orgiva celebrant el dia 14 les festes del Crist.

El hotel, te diferent nivells, que connecten amb el balneari,que té servei de massatges, clar, que comparen els preus del Imserso, i el públic, i ens sorprenem del resultat i contractem un del públic, “el massatge del rei”.

Pugem la carretera de corbes als pobles blancs, El Baranc de Porqueria, Pampaneira, Capileira, i tres mes avanç d’arribar a Trevelez, els noms semblem gallec, pe l’emigració de Galicia son molt antics, del passat dels berbers, l’etapa morra.

A mi nomes em queda deixar-te el meu somriure per la setmana, Si t’agrada comparteix.

Illa Cristina

Per fi troben unes vacances pel Inserso estem al hotel Barceló, les instal•lacions son bones  mes el menjar basten escàs i poc variat

Avui em fet una caminada per els animadors del hotel, per conèixer l’illa, que es va forma, quant el terratrèmol de Portugal, i el istme  submarí, va forma aquestes aiguamolls, el passeig central, on son les cases mes boniques, de la gents amb diners, el casino  on tractàven tots els comerciants catalans.

Desprès en l’església ja un retaule, de Mataró,  la primera església va se totalment, destruïda per la guerra civil, vam pujar el 72 escalons, fins al campanar on les campanes son de bronze, i cada una te un nom, sols es podem restaura una vegada per que el bronze es mort als 100 anys, i a les hores passant al patrimoni Històric Nacional, i ja no son del poble si no de l’Estat. Toquen cada dos quarts, en la ultima restauració les van fer elèctriques, la mes gran es la única que no dona la volta, nomes pèndula si no podria tirar l’església i la ciutat. Si es Ciutat per que va haure una epidèmia de còlera i la reina Maria Cristina, va ajudar-los i les otorgo el nom de ciutat.

Vam visita el museu derl Carnaval, per ells es una festa i dura un mes.

Vam anar a Portugal, a un poble, Alcoutim  amb moltes esglésies antigues, però lluny de les expectatives que ens van traslladà, si vam veure la frontera natural el riu Guadiana  i el poble Spain de Sanlúcar de Guadiana, on vam prendre unes truites de gambetes.

Vam anar a la Lonja, hi havia molt de peix diferent té tanta importància com la de Vigo, ens va xocar el non de les navalles (longuete, aquí son mes llargs).

La mar estava molt alterada pel fort vent i fred, ara sembla que comenci el hivern.

També am anar a les mines de Riotinto, explotades ja, pels romans. El museu es super interessant, el tren per les mines a cel obert, curiós, aquet riu te un grau de 14  % de mineralització, per això te aquest color, i no contamina el mar, per que amb contacta amb la sal, els minerals se separen.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. 

.

Teatre

Fa molts anys vaig veure El Cirano de Berchera, per Josep Maria Flotats em va encantar. Ara per la tele en una entrevista, vaig veure que gracies a ell, tenim El Teatre Nacional de Catalunya, vaig entendre la polèmica que va genera fa alguns anys.

teatre Romea van fer una obra La  Disputa casualment jo te

I la feuen en el Romea i jo tenia entrades per aquesta obra a Lloret, (que te un tracte en el Teatre Nacional),i l’elusió va ser es gran quant el protagonista era Josep Maria flotats, que em va fer gaudir molt.

El dissabte vam anar al teatre de Blanes a veure Burulanga, un no para de riure en dos hores, molt recomanable si tens oportunitat ves a veure-les això es un desconnectar de tot.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Carnastoltes

Bé no se per que el ajuntament de Blanes no ha fet arribar, el Rei del Carnestoltes ni per suposat no farà El Enterro de la Sardina, son tradicions del nostre imaginari que no es tindrien que perdre.

El divendres vaig anar al Liceu, a veure El Ballo In Maschera, de Verdi, la tragèdia i la gelosia amb actor i actrius de opera bonissin el cor, i l’orquestra, esplandit, el ambient, molts espectadors lluïen mascares precioses. Quina pena no saber-lo, i lluir una en el saló dels miralles. També vam trobar companys  de les caminades, que les volem torna a fer.

Aquest diumenge vaig gaudir de la Rua que es va fer aquí a Blanes els seus vestits, les coreografies molt ben ballades, tot el púbic va gaudir molt.

Es una pena que no facin el enterro de la sardina, per celebrar el  dimecres de cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada de una canya, i a la tarda anavem a enterra-la, en Sitges, que son mes d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, per que s’havia acabar la disbauxa, i començava la quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa mes comercial pero sempre es bo celebrar l’amor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Es una pena que no facin el enterro de la sardina, per celebrar el  dimecres de cendra, jo tinc molts bons records, que en els mercats venien la sardina vestida penjada de una canya, i a la tarda anavem a enterra-la, en Sitges, que son mes d’aquesta celebració es vestien de dol i ploraven, per que s’havia acabar la disbauxa, i començava la quaresma, 40 dies per començar La Setmana Santa; en aquest temps el divendres no es podia menjar carn.

Aquest any cau el dimecres Sant en el dia dels enamorats. Festa mes comercial pero sempre es bo celebrar l’amor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Bon Desperta

Jo casi sempre veig programes en català, mes aquest diumenge va sorpès el canal tretze,  en un concert benèfic, meravellós,

A la tarda hem anat al teatre de Blanes. A Blanes ja molt teixir associatiu, que col•laborar per les causes. Aquesta vegada era per La Ermita de Santa Bàrbara.

Va actuar un quadre flamenc, amb sevillanes, va esta bé, desprès una poètica va dir uns versos acompanyada de un noi al piano, (ja havien fet ella com a directora i ell, els arrengaments del pastorets que any passat es vam renova, en gran èxit), desprès el grup Alegria, dos noies, van toca cançons compostes per elles.

 En la segona part El cor Sota Palau amb renovació de les veus femenines, pues ja portem 23 anys canten, i les veus canvien, els homes jo crec que hi havia menys, s’ha de dit que com sempre van cantar de meravella.

Quan canviar  l’any, tots son bons propòsits, quan ve el teu aniversari fas una repesada, però quan canvies de dècada, i ja mes no pot doblega l’edat, com deia rel meu pare: uuuf gaudeix bé.

I això vaig fer una celebració amb els amics que m’han marcat, no sin peripècies, l’ amiga mes antiga amb la qual vaig fer la primera comunió, i desprès vam canvia de barri per ser  veïnes del bloc, la nostre adolescència, i els matrimonis van prendre camis diferents,. Se van equivocar de camí i va trava el cotxe, per que els GPS, sempre vam pel camí mes curt, a vegades intransitable, vam anar a buscar-los sense èxit, i la grua no venia, ens vam anar a Sant Pere del Bosc que estava la resta de amics; sort que un amic pel grup de wuassap els anava presentat, per  que tots ells r epresentaven èpoques de la meva vida. Vam passa a la sala  que estava prevista per la 1.30, i van començar a servir, el meu nebot va anar a truca, mes va tindre d’indicar a la grua, on estàven, la grua tampoc podia  retirar-lo i els va porta a Sant Pere, el meu nebot a darrera caminant. A les 4 els van comença a servir; el meu company a buscar al meu nebot, que ja estava arriben al final tots junts i animats, i el bon servei de cambrers servim a tres temps´

Al final el pastis els regals et vaig emociona molt, i el cotxe que el portàvem, però a on?.

Ja es feia fosc, i ens aixecàvem de la taula quant va arriba el cotxe una mica rallat, però vam pogué marxa, cap a Ponts, i Barcelona, i a Blanes sense problemes.

Et definitiva un dia meravellós, i com sempre a mi nomes em resta deixar.te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Xerta

Bon dia en Barcelona hi ha hotels bons. El hotel Ohla en l’ exemple dret, alberga el restaurant Xerta, es una cuina valenciana amb tocs japonesos.

Quant entres  hi veus el restaurant i la amabilitat de tots els cambres, ja te trobes força bé, visualitzes la cuina i com treballen

Vam anar per que tenen una estrella Michelin, del xefs Fran i Joaquin Lopez, clar que vam demanar el menú ejectiu, per provar; els aperitius estaven a sobre de una musclera representen tot el territori Valencia, jo vaig demanar crema de carabassa  amb encalls de pernil  i llavors,  el meu company arròs, de segons salmó marinat amb arròs negra, els postres coulant de xocolata amb gelat de vainilla i pinya també amb gelat, els cafès i els petits fours amb la delicadesa del pa sense gluten per mi, ell va pogué tria entre un de llavors i normal, en els petits fours, ràpidament els van canviar per posar per mi sense gluten, cosa que es d’agrair

El dimarts van esta a Premia en els hivernacles, dintre molt amagat el restaurant Flor, on vam menjar mot bé  tan en atenció, com en qualitat i preu, desprès ens vam anima a comprar plantes  però sols es per majoristes una pena.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada, Comparteix,