Aeroport

Tornem de viatge i comencem les jornades gastronòmiques de la  carxofa al restaurant Mas Romeu.

Es un menú gastronòmic composant  per 6 plats: carpaccio de llagostins amb carxofes, carxofa farcida de gambes, carxofa amb peix, carxofa amb carn, un pre-postra sorbet de taronja sanguina,  postra gelat, un bon café i els dolços. Molt bo.

Tornem al aeroport de Barcelona,desprès de dos anys. Anem amb temps, ens diuen un despatx però nos manem a un altre per que son Inserso, primer avis d’embarg en l’avió, correm passen l’últim minut, seguim correm per les targetes d’embarg últim avis,  seguim corren per les cintes transportadores la porta d’embarg al final de punta, de punta a punta, la llengua en surt, no tinc alè, mes arribem la gent ja esta seguda, no tinc forces per dir-li que hem deixin passar al meu seient, per fi…. ens preparant per enlairar-nos , el càpita diu: en tres hores  tindrem unes turbulències i arribaren a Fuerte Ventura. Jo no em moc a les tres hores començo a in tranquil•litzar-me, mes arriben les turbulències. El capità dui: en  breu aterrarem a Fuerte  Ventura. Per recollir les maletes a l’altra punta aquesta vegada censa córrer.

Per fi a la gua-gua (bus) cap l’hotel estem a prop.

Ens donen l’apartament, deixem les maletes i anem a dinar. 

Anem al súper, mirant cotxes de lloguer, la guia no nos ha seduït farem les rutes nosaltres, menys un restaurant que nos ha recomanat Casa Luis per la carn de cabrit típica.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Albir

  Ja funciona el Inserso, i hem agafat un viatge ae Albir una setmana de divendres a divendres.

El dimarts em vaig indisposa, metge test de antígens, Pcr, tot negatiu però jo feta una figa, medicació per si son el pulmons i dopada sortim el dissabte capa el Albir.

En l’ hotel ja no nos vam demana  els carnets tenien la nostra fitxa.

Donem una volta i recordem perfectament que vam esta quant va ser el temporal Gloria, ara tot esta be.

El primer dia sol radiant el jovent a la piscina, mes desprès el temporal Cecilia a portat la calima, terra del Sàhara en suspensió, visió panoràmiques nul•les.

Visitem Villajoyosa fem unes canyes amb truites de camerons

Altea es molt bonica, la gaudim i ens prenem unes canyes amb unes kikos aqui siempre ponen una tapita, tornem al hotel, a la tarda anem de compres sempre falta aigua.

Avui em anat a Polop, hem pujat al castell-cementeri,  en rüines, la vista maca per que esta molt alt, els carres estrets patim pel cotxe, prenem unes canyes i ens donen una tapa uns seitons, seguin visitant la plaça de los Xorros, desprès una casa amb una marqueteria fantàstica,  les parets i el sostre molt ben pintat, aquí sempre parlem  de un tal Siguenza, però no descobriem el per que?.

Anem a   Finestrat            plou carres estrets acabem en la oulet del Corte Inglés, tornem a Villajoyosa per menjar les truites de camerons.

A mi nomes en restar deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

L’Empordà

Fa dos anys, que no es feia el carnaval Costa Brava Surt, per fi aquest any l’ajuntament de Blanes va organitza unes comparses i un cotxe que tirava confeti, mes la gent va esta allí a las 5.30 disfressat la majoria amb molta gana de xerinola i passar-ho bien,  o de oblidar  aquests dos anys de pandèmia.

També han tornat al passeig del Mar les audicions de les coples, i la gent ballant sardanes.

També he rebut un mail, que en dos mesos es faran el concerts de l’Esperanza.

El diumenge vam anar a Empordalia, on vam  veure com feien l’oli abans ara tot es mecànic, desprès com cuiden els vins, per últim com abans ho feien en la paret cement revestit de un a pintura asilant, es va comentar que un miner podia veure 5 litres en un dia, un pagès 3 i un Home un  litre cosa que es va deixar a tot en la boca oberta.

Vam anar a fer una degustació de tres vins un blanc  frec fàcil de beure que el van acompanya en una mica de pa amb tomàquet i anxova. El segon un  negra amb cLos i però bo aquest el vam acompanya amb un mica de pa amb tomàquet i botifarra negra.

El tercer un dolç qual vam acompanya amb pa tomàquet i formatge I un oli.

A la tenda a compra una mica i per baixar el menjar.

Voliem anar a dos restaurants però el dos estaven al complert al final vam torna a la Pau. Restaurant Garimall, molt be ates i bo el menjar.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per a la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Ricarda

Es dijous Grass i anem cap el Prat, el club de vela, la platja, un gran pàrquing, molta gent, el nostre grup 42 arriben uns autocars amb gent gran en els bastons per caminar.

A nosaltres es recull una Sra. I ens portar a la Ricarda. Allí ens parla que la zona son els aiguamolls, insalubres amb brots de paludisme, quant el seu besavi va plantar pins i la zona es va convertir en una horta.

Pel terreny on esta no es poden fer cements per això, la casa es tan peculiar, te unes barres de ferro, desprès es va fer el sostre amb voltes, per dintre cobertes amb materials mes lleuger, en la se va construcció va participar Bofill.

La construcció va començar en un quadrat, desprès les parets de vidre. Entrem en el rebedor amb  la famosa cadira papallona, copiada en molts llocs. Unes portes grans obren el menjador,i sala on se van fer concerts i trobades eren els anys 1953.

La cuina també amb vistes per que la mara, va dir que també la persona que cuina tenia que tindrà llum natural. Segons el arquitectes les portes son per esta tancades o bertes o sigui si te recolzes es tancam, el disseny es molt avançant per la època. Passem a la habitació dels pares una suiet amb menjador, quarto de banys banyera i escriptori.

El terra  el va provar am els fills que eren 6 per veure quin resistia millor i mes fàcil de netejar.

Hi ha un passadís que comunica amb les habitacions del s fills, tot de vidre i en plantes que dona la sensació de esta afora.

Les habitacions son individuals i cada dos un quarto de banys complert banyera i bidet,

Les portes es poden tancar per dintre per tindre intimitat però mai per fora.

També tenia aire condiciona’t i calefacció en fi tot molt ben pensat i molt per davan del seu temps.

ç+ç

El jardí i la piscina i els mosquits por se un aiguamolls .

La casa es digna de un premi, i com  sabràs ara la volen destruir pel aeroport, que es molt difícil de construir pel terreny i pel mar.

Desprès vam anar a dinar al hotel Ciutat del Prat, com no hi havia el metre, el servei va esta immillorable, i el menjar molt bo.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comarteix.