Blanda,-ae

 Avui hem visitat les runes dels Pedres, mes conegudes com el turo dels Pares on molts blanencs han estudiat. Aquest estiu van estar excaven amb voluntaris, i la gent es queixava del helicòpters que treien les runes.

Aquesta tarda de ma de un arqueòleg ens ha explicat: a això era com un document, o com una partida de naixement, que  es pot di que Blanes ers una ciutat romana ara farà dos mil anys. Els romans van acabar amb els pirates, van apaivagar el mar por això era el Mare Nostre i la via mes rapida, tenia les muntanyes lluny per la Tordera es podia anar per les seves via Augusta a tot el territori. Les excavacions se han fet en extensió, el romans feien un planell i desprès construïen la ciutat, era quadrada tot en la mateixa mida, com el pla Cerdà de Barcelona no hem inventat res, utilitzaven una mida el colze, un van fe aquí a dalt perquè es veia de tots els llocs el seu poder, com el màrqueting d’ara. Van descobrir uns cases sense porta eren les tabernes lloc de ventes. Potser son  les runes mes petites que he visitat però les millor explicades, vaig entendre la feine dels arqueòlegs.

El dissabte vam anat a la sala de plens del ajuntament rebuda amb un nens vestits de romans saluden a les autoritats. La conferencia o presentació d’un llibre tractava dels àrabs, en fi no se que tenien que veure en els romans, això si crec que la historia ens la vam explicar molt malament, i això tot depèn del escriptor

Avui hem assistit a una xerrada de medicina romana con tenien els seus metges, els militars, els criats, per les parteres ja tenien una cadira llit en forma de lluna per que surtis el bebè. En oftalmologia ja feien operacions de cataractes amb èxit, amputacions, els instruments son molt semblant els d’ara, desprès va vindrà  l’època medieval i es va estanca la medicina.

Després hem sentit com era un centurió que no vol dir ejercit de 100 homes si no el cap, les tendes de pell de cabra dorment 8 homes llits calents, per que feien guàrdies, com feien el campament per descansar, perquè del seus vestit en fi molt interessant.

Aquí s’acaben les jornades romanes.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix

Pre-Nadal

Vam anar al teatre a veure, Laberint Stripease de la companyia Cia Roberto G Alonso, treballaven be, tan el cant el ball, la critica, però con totes les obres de Joan Brossa una mica rara si es, quant vagis:ja m’ho comentaràs.

Sortim , no hi havia  ningú en Sa Croqueta, i vam fer un ressopo, ja es rar, però ni un anima, fins arribar a La Tapeta i la Cooperativa, ni  la nit no esta molt animada.

El dissabte vaig fer un curs de cuina per Nadal a la Balma, primer uns van explicar las bases de l’escudella i carn d’olla, els canelons rostits, pollastre rostit de Nadal, ¡ala ens vam posar els davantals! I a la cuina a donar un toc de gracia.

La cuina de La Balma es petita i van fer quatre zones de treballat en una zona dos desossin el pollastre, separen també les fruites;  Una noia veneçolana i jo la cuixa d’ànec pel farcit dels canalons, un matrimoni, va farcir els galets en la ajuda de una màniga pastissera, perquè a

quí es bullen sols es refreden, i la Cristina sola els postres.

Primer plat: Crema d’Escudella amb Galets Farcits i gratinats amb Encenalls de Foie.

Preparació: en el caldo en l’ajuda de xantana vam fer una crema a ultima hora vam posa els galets el foie i en un bufador els gratinen.

Segon plat: Canelò de Rostit amb Crema de bolets

Preparació:  Mesclarem el rostit que ja estava preparat en la cuixa d’ànec , farem pilotes de 150gr. i en la pasta fresca els farcirem, bullirem la nata amb els bolets secs, ho triturem en una batedora i els naparen. Posarem una mica de formatge en una safata de forn amb paper vegetal i al forn a 180º per fer un cruixent,(cal dir que el canaló era llarg i gruixut com els tres que acostumen a servir.)

Tercer plat: Planxa de pollastre de Nadal amb salsa de rostit, prunes i orellanes.

Preparació: desossar el pollastre i separar les fruites, desprès posen la carn ben petita i feu com una planxa desprès poseu un full de paper del forn i 24 hores a la nevera, con un peso. Feu quadrats i paseu-los per la planxa al moment de servir i com a decoració adal puseu una orellana i una pruna.

Postra: Copa de tres colors

Preparació: una barra de Xixona a trossos en llet i tritureu per fer un a crema i poseu-la en el fons  de la copa. Després iogurt grec a sobre del Xixona, tot això a la nevera. I quant serviu xocolata desfeta en aigua ben calenta per sobra.

Per menjar una cullereta de mànec llarg per agafa els tres sabors.

Després de la preparació s’han van anar la Cristina que havia fet el postra i la meva companya de canalons i van arriba tres acompanys per fer el sopar.

Dos parelles eren de Malgrat, l’altre es el Oscar i la seva dona que van fer els galets i el meu company, el sopar una mica copiós però molt distret i amè.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

La Tordera

Desprès del temporal del Gloria, el riu de la Tordera ha format un delta, amb una nova illa.

Totes les maquines treballant per tornar la sorra al mar.

Les canyes omplen part de las platges i els campings.

Poc a poc es va trobem la normalitat, tots volen estar preparats per la temporada de l’estiu.

El tren a Malgrat de Mar com la carretera segueix tallat, i  s’han de començar les obres, com el port.

El 19 celebren el carnastoltes en la ciutat esportiva.

El 21 comença el carnestoltes de Costa Brava Sud per si vols assistir.

• 

L’Aliança de Angles torna a sorprendre en el menú degustació,uns aperitius de brou d’escudella per entra en calor. Oliva liquida. Bombó d’escalivada, vermut i tapenade. Gougère d’enciam de mar i Bomba del perol.

Ostre Amèlienº1. Xampinyó i tofona.

Tàrtar de Cérvol, pinyons, taperes i mel de pinya verda.

• 

Cocotxes de lluç, salsa de cava i pil-pil.

Cap i Pota amb gamba de Palamós llimona i coriandre.

Turbot, api- rave i bledes.

Colomí d’Araiz, pasta farcida i nyàmeres.

Llebre a la Royal, remolatxa i tòfona.

De postres:

Poma verda, gingebre, alvocat i iogurt, nyoquis de carabassa, cafè, recuit i farigola.

Tatin de plàtan, crema de llimona i gelat de té Chai.

Com sempre els fours i els cafès, per posà el toc final.

Jo segueixo amb els meus treballs de Filigrana que aviat tindre coses per vendre, ja posaré preus mòdics.

Jo  vaig fent les maletes per que nomes resten nou dies.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

Mes a prop d’Africa

Bona tarda, sempre parlo de un viatge, o de un restaurant que val la pena de provar.

La Taberna del  Pou, es un restaurant on cuinen molt bé. Tenen menú diari i de cap de setmana. El matrimoni que el regentar, te una particularitat, estan enamorats d’Africà, allí es respirar una influencia d’aquest  continent, en les fotos que hi ha penjades a las parets, si el Sr. Pou l’agrada la pesca. La seva dona va començar fa deu anys a porta uns pantalons per que allí, feien falta.

La gent de la vila de Llagostera, on se trobar el restaurant, anaven portem mes roba pels africans,fins que ara flecten un  container ple de coses per Gambia.

Quant entres al restaurant en la barra hi ha un àlbum de fotos, donen el material humanitari. I també venen coses: sabó de keratina, samarretes, polseres i cares de fusta per recaptar diners

La cuina que es fa, es de aquí. Las propines també es destinant a la causa.

El projecta creix en la ajuda de les donacions de material escolar de  l’escola Lacústeria de Llagostera i la guarderia Bugui Bugui de Cardedeu en l’idea de rehabilitar l’escola abandonada  de Madina Jambor,  al costat del poble de Jambur i a l’oest de Gambia en actiu.

Aquí neix la associació  www.sonriuresdemandinajambor.org.

L’escola en l’ajudar del voluntaris i socis es posa en marxa en febrer d’aquest any, imparteix formació primària fins que passin al següent cicle obligatori, Igualment se li donant uniformes que portant en orgull, i un àpat, molt d’elles el seu únic menja. Al costat de l’escola hi ha un hort on s’ensenya d’agricultura domestica.

Aquest, dissabte vam fer un dinar solidaritat, en una cuina de fusió, arròs en gambes, sípia i cacauets, pollastre en curri, mato en confitura de no se que, molt bona i poc dolça.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si, t’agrada comparteix,o pots col·laborar.

.

Entre Tast i tast

Bon dia com saps, soc una fan de la revista Cuina, aquesta vegada a organitzat un tast, al carrer Aribau 177.

La botiga de vins es petita, mes entren a la rebotiga, despatxos, i una sala preparada pel tast.

El enòloga ens va instruir de com seria el tast. Cinc vins tres de blancs, dos de negre del alt Penedès i una sorpresa.

Els vins blancs de el Penedès, no son gaire vells, 2 anys, el preu de 5.9 a 11 euros, van observa la corona, el menis, el comportament de la llàgrima, molt interessant. Les vam olora, comparar.

Els vam tastar, sota les indicacions del enòlogo, la llengua en forma de cullereta per temperar-lo, estreny la llegua contra el paladar per sapiguem el seu sabor, aprofitant que es cau pels laterals de la llegua on  teniment el sentit d’amarg, i al final a la gola.

En els vins negres lo mateix, em la curiositat que si fa olor de humit se li posa una moneda de cobra, (en el cava també) i canvia totalment.

La sorpresa va vindrà en el últim vi blanc del 74, sorpresa al obrir-lo pudia esta agre, mes no va se el cas. Groc intenses, i molt olorós tipus Jérez i el preu un euro on vam gaudir 15 persones a vegades trobes un gran vi en  els calaixos de sota de les botiges, arrisques i gaudeixes de un  tresor.

El dissabte, vaig anar ha un tast de cava pel enòlogo Antonio Menbrives, era en un gimnàs, tot jovent els mes gran nosaltres, com sempre siguin les instruccions del enòlogo, ja que aquí tots eren novells, sols per això era interessant, per veure s’ha de degustar (res de botellon).

Vaig aprendre que les copes no se han de posar al congelador, el aigua desmereix el producte, també com  canviar de una copa de cava a una de borgonya no es pot guardar molt de temps i sempre de peus els taps indicant com ha fet malbé. Com canvia el sabor, del cava . També un reserva de cinc anys, que s’ha fet per celebrar el centenari de la marca Laviret. Mes groc i sabor de mantega. Per finalitzar proven el vermut, fet en herbes que recorda la ratafia.

També ens va explicar el projecta del cava dins del mar, aquestes botelles suposo que seran boníssimes per que rasquen molt a la butxaca, (185 euros).

I  una mica tart arribar el post desitjant-te que t’agradi. Et deixo el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Patrones

Bon dia, sempre havia celebrat Santa Llúcia, patrona de les modistilles, anant a la Catedral de Barcelona a la seva capella i donant en tret de sortida del Nadal.

Aquest any he celebrat Santa Úrsula patrona de les puntaires, com recordaràs vaig a la associació de Puntes de Coixí de Malgrat. Si, l’associació en convida a un dinar per 5 euros els acompanyes 25.

Vaig tindrà l’oportunitat de conèixer un nou restaurant “La Punta del Tordera” ens vam porta un pica-pica molt bo i abundant, pel segon ja no tenien gana, el postra, i el cafè en companyia de totes les puntaires de l’associació va se molt cordial, els homes que ens ajudant a fer evident el nostre treball, volien el relleu generacional, mes la joventut no esta per la feina.

El restaurant esta en el Tordera a la línea dels càmpings de Malgrat al altre costat els càmpings de Blanes. Te menú diari. I les vistes sobre les dunes i platja es molt relaxant.

Si les puntes de coixí es considerem filigranes, jo et parlaré de les filigranes de paper.

 

Enter a caption

Si, a Blanes hi ha el Gremi del Paper, on te ensenyen a fer uns composicions en paper, es molt entretingut, es necessita molta paciència. Som quatre i cada una de un país diferent, la llengua en comú es el espanyol i el català. Com veus Internet ens apropa al mon sense fronteres, mes les manualitats també.

Aquí parlem de la jubilació per que al cotitzar en dos països diferents el tema es mes complicat. Com veus la jubilació no esta exempta de problemes ni de activitats.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i que hagis passat bona castanyada. Si t’agrada comparteix.

 

Puntes de Coixí

Bon dia. Feia temps que no tocava l’assumpte, tant viatjar.

Fer un  treball de les puntes per un bolígraf, tu sola, esperes millors resultats. Començar, aprendre,  te aquestes coses, en fi, muntar- ho costa,  amb paciència ¡llest!

Les trobades de puntaires son moments permeten veure com evolucionen les  companyes. Hi ha treballats genials, es feina de “xinessos”. I  i ara començo –en fer-ho-  començo a valorar-ho, trobo les dificultats. Les coses les estimes quan les coneixes.

Aquest any la trobada general  va ser a Sant Cugat, (estant jo a Tenerife) i com pensava  anar, ja havia pagat els boixets de col·lecció.

El nom de boixet ve de l’arbre Boix. Serveixen per posar el fil que treballarem.

Reincorporar-me amb les puntaire i encetar un nou punt de puntes de coixí es casi tornar a començar de zero.  Veure l  es companyes com avancen la tasca. Torna a la rutina m’agrada.

Vaig estar a la trobada de Pineda de Mar. Ens van obsequiar una caixeta amb fils (descobriré nous colors en els meus treballs). Així recordaré Pineda i el seu encant.

La darrera trobada a La Bisbal de l’Empordà.

Al costat de riu, ambient català, coble i sardanes, Sota els arbres podats les puntaires …    ¡quina calor!.

L’esmorzar bo, i de regal la típica ceràmica , prou coneguda i valorada per tots.

A mi m’estranya el poc reso que les trobades de puntaires tenen a les xarxes socials (tant de moda,). En canv a Espanya  dels “Encuentros de Bolilleras” se’n parlar molt (Yotube). Tot depèn de la zona:  se’n diu “encajeras” i  palilleras a Galicia.

Potser tindríem que donar mes valor a les nostres mestres artesanes.

En passar el temps valorem mes les trobades personals, tot el que uneix les persones, el fer pinya, participar d’un  grup, sense deixar de banda les noves tecnologies: facebook,  youtube, whatsapp, …

A mi sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada ja saps clic-car.

 

 

 

 

Cuina de L’Abadessa

Parlem de cuina, feia temps que no anava a un curs de cuina. Aquest cop hem inaugurat el “Nou Quinta Quarta”, si si l’Alessandro el meu profe, ha canviat de pis, nou espai culinari ben aprop de Santa Maria del Mar). Església amb prou historia i eix del llibre “La Catedral drel Mar”.

Per anar-hi, caminar pel casc antic i concretament pel carrer Argenteria tot ple de tendes de ultima generació. ¡Tot canvia!.

L’espai es molt funcional, i l’assumpte:  Cuina de L’Abadessa del 1600 al 1700.

Las espècies havien deixat de ser un signe de  posició social per passar a ser medicaments. Els tomaques no eren coneguts, les patates recent incorporades van ser menjades crues pel les classes benestants i van provocar moltes morts; en canvi la xocolata (cacau pur) entrava a forma part dels plats principals.

Faig referència al cacau perquè ara es novetat, mes com veus, bé d’antic.

Carpaccio di Baccaà alla Capuccina (Carpaccio de bacallà amb cacau)

Ingredients: bacallà, passes, nous, menta, cacau i anxoves.

Fregir el bacallà pel costat blanc i acabar per la pell, ell sol s’obrira en fulles, si si ja se  que diràs que el carpaccio es en cru mes aquest no.

Salsa benasco

Menta, oli, passes, filets de anxova i triturar.

Servir el bacallà amb la salsa per damunt i cacau ¡voala, fet!.

Calzoni di mele e prosciutto in salsa acida  (cresta de poma amb pernil dolç i salsa acida)

Ingredients: farina, llevat, poma, pernil dolç, farigola i iogurt.

 

Preparar la massa amb farina i llevat, quant hagi pujat fes boles i desprès e

els aixafes, afegeixes la poma i el pernil, tancar i fregeix.

Per la salsa: iogurt, gingebre i a la nevera.

Realment fàcil, espectacular i exquisit i bona companyia.

Clar que, preparant un viatge pels camps de préssecs florits ¡una passada! i aixeques l’ànim per la primavera

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

Trobada de Puntaires

Bé, ja he fet la primera lliçó….. estic fent un punt de llibre.

 

Jo vaig conèixer “Les Puntaires de Malgrat” per una tenda de Blanes. La professora informa de totes les trobades. T’has d’apuntar amb molt de temps, per l’autocar,  dinar….. (sortir  60 persones no es fàcil).

Per fi va arribar el dia desitjat. Ens trobem a Malgrat de Mar, a les 7.45 anem Arenys de Mar a recollir la resta del  grup per omplir l’autocar. Una volta perquè la Trobada es a Ripoll.

Arribem a les 10,  l’ autocar ens deixa lluny, ¡ apa a caminar amb el coixí!. Tot un carrer ple de puntaires, 1500, nosaltres a la taula vermella, la numero 10, a fer la plantada. Tenia gana i demes  necessitats,  esmorzem i anem ha veure el Monestir per fora  i l’ambient.

Retroben la plantada de les puntaires fent  anar els boixets. Com complement  i suport de La Trobada hi havia  parades que venien les eines, fils i patrons, tot el que necessita una puntaire pel seu treball.

 

Vaig fer punta, i em van ensenyar “El pessic”, punt que encara no em surt. Soc novell, sempre hi ha un  principi  i poc a poc faig camí.

Van  passar els gegants, Tot Ripoll era una festa, tot obert.

La una del migdia va caure ràpidament hi ha recollir, per anar a buscar l’autocar per dinar. Una vegada al restaurant dinem es va trencant el gel i comencem a parla fem la peta, reien,  i  contrasten la diferencies de les viles, amb sana harmonia.

De record de la Trobada ens  van regalar un boixet per puntaire .Acte seguit enceten el camí de tornada cap a Malgrat.

Anem a buscar el cotxe i a Blanes, un dia molt complert.

 

 

 

 

Aquest dijous vaig anar a una conferencia del Casino: “Les Puntaires de Blanes”. Es un grup que fa unes puntes molt boniques, però tancat no ensenyen el seu art, lo que es un problema per les que mi perquè soc novell. També crec que els valors i el art se ha de transmetre per tindre continuïtat. Mes ara que ho recomanant el psicòlogues i ho incorporaran a les classes en els col.legits.

A  Can Borrell centre cívic de Blanes, entre altres activitats també ensenyen Puntes de Coixí.

Bè dir-te que avui començar “Blanes 12”, ja et faré 5centims…..

A mi sols em resta donar-te el meu somriure per la setmana

Innaguracío de Semprocar

Bé, fa anys que per tindre el carnet de conduir i passaport  tenies que fe el servei social,  quant de temps… fins arribar al 4 cotxe un Kia picanto.

Ens va costa la entrega. Hi havien canvis en la empresa. Fa uns dies vaig rebre una invitació per la inauguració.

Quina sorpresa, els canapès i la musica primer; una breu intervenció dels directius i continuem:  mengem fins que es fa fosc. Espectacular la presentació del cotxe Kia Sportage. En llum es veia el seu muntatge, canvi dels color de la gama, conducció i prestacions. Per finalitzar la rebosteria i una tassa amb bossa de record.

També aquest dimarts he acabat el curs de cuina “Arte nella Cucina Rinascimentale”.

Tenim que recordar que en aquesta època van arribar la patata, verdures, cacau. S’ havia descobert Amèrica. La cuina va evolucionar incorporant  nous productes mes fàcils  de digerir.

Aquesta vegada el professor de historia de cuina es va inspira en el quadre “Le pesca delle di Alessandro Allori”, fem: Conchiglia di zucchine e gamberi = Clova de puré de carabassó en gambes

 

Cuinar  el plat es fàcil:

Tallem  el carabassó en rodelles de 3 mm., amb pell i tot, ho partim en 4 trossos i fregiríem amb nou moscada i sal, ho triturem amb  pa rallat (suc gambes).

Avanç  hem macerat les gambes pelades, amb  ½ copeta de grapa o orujo, ½ culleradeta de curry i les fregím una mica.

Posem en la clova una cullera de puré, les gambes a sobre i al forn preescalfat a 170º a baix de tot 5 minuts, desprès a dalt sense moure la safata.

El segon  quadre  esta en el Louvre (Paris) “Le nozze di Cana-particolare di Paolo Veronese” va inspirar:Spiedino di polipo con cacao = Pop con cacau

 

 

Posem sal a la paella i  el pop uns minuts, el fem en rodelles i posem dos talls en un escuradents llarg.

Rallem una mica de pell de taronja, i fem un suc hi posem canella i vi blanc ½ copa mullen el pop  i en la resta de suc afegim la copa de vi que faltava i un cullereta de cafè de cacau 100% .

Emplatem, posem el suc en el plat i a sobra al pop  i al forn, aprofitant el calor residual de cuinar el plat anterior

Sosprents  aquests  entrants.

A mi nomes em resta recordar-te que aquest mes  som les jornades gastronòmiques del suquet de Blanes.

I com sempre un  somriure per la setmana i bon profit.