Vallgorguina

Com cada mes, els companys van fer una caminada per Vallgorguina de 7 Km per veurà el dolmen. Tradicionalment en aquest punt es trobaven les bruixes.

Estem a la tardor,  els bolets surten, el temps es de calor, no hi ha pluges mes la natura segueix el seu ritme.

Ja en el restaurant la Braseria de la Llar, compartim el fet de caminada que no he participat per manca de forma física, ja vindran temps millors.

Com era d’espera i continuant en la temàtica del referèndum per la República de Catalunya la vam fer peta.

Al 1 d’0ctubre, com es conegut per les imatges de las cargues policials del Estat Espanyol, que han vist, a tot el mon. Han portat a una República en suspès, oferim diàleg a canvi mes reprensió. I com es natural tots dient la seva. Mes el tema del dia o millor del mes, per això no podia falta una reflexió en el bloc.

El 27 d’octubre per fi es va declara la República Catalana, evidentment el Estat Espanyol, ha posat en marxa el art. 155. Suspenent totes les activitats de la Generalitat i el  govern, elegit pel seu poble.

El meu estat es intranquil, ja que som un poblet pacífic, però això es abusiu.

Les reacciones tarden amb arribar, les directius per seguir, tot obre el camp a les expectatives.

Com veus la castanyada, es presenta de por intensa.

Aquesta setmana es molt curt però amb moltes incògnites que aniré desvetllen.

Et deixo com sempre amb el meu somriure per la setmana.

 

 

 

 

Lloret de Mar i Llagostera

En Lloret de Mar celebren del 1 de octubre al 31 les XV jornades gastronòmiques de la cuina del peix de l’art on participen 22 restaurant.

Hi ha restaurants que estan dintre de hotels de prestigi com Barca d’Or en el hotel Rigart Park Hotel, El freu en Gran Hotel Monterrey.

El Gran Hotel Monterrey era abans Guitar Monterrey mes el Freu segueix en les mans del xef Pepe que et fa gaudir amb el menú que presenta per aquest ocasió.

El menú consta de

Olives amanides, musclos en escabetx i el paté de l’art

Coca de tàrtar de bonítol

Sopa de peix de roca, llagostins i fonoll

Calamar de potera amb papada i carabassa

Rap amb escalivats i romesco

Dolça tardor a la comarca de la Selva

Del 12 d’octubre al 12 de novembre “Cuina del Bolet” a Llagostera.

Aquí participen 8 restaurants: Ca la Maria, Ca l’Artau, Can Cassoles, Els Tinars, Cal Degollat i Taverna de Can Pou.

Últimament anem a la Taverna de Can Pou. El regenta un matrimoni ell a la cuina i ella de cap de sala.

Presenten una carta elaborada i variada, per aquestes dates:

Primers per escollir:

Amanida de tomata del pebrot amb bolets i vinagreta de pesto

Canalons de beixamel de foie

Salmorejo amb oli de tòfona i mascarpone

Esparrecat de botifarra de sal i pebre amb rossinyols

Segons per escollir

Falda de vedella a la cassola amb ceps

Civet de galta de vedella amb trompetes de la mort

Hamburguesa de poltre a la brasa amb work de bolets i espàrrecs

Bacallà amb muselina d’alls neres i oli de ceps

Postres a escollir, vi i aigua

A Girona no paren d’activitats relacionades amb el bon menja.

A mi nomes amb resta animar-te perquè els provis i gaudir de la teva experiència.

Aquesta setmana a part del meu somriure, estic amb els nervis de veure com neix la nova República Catalana. Si t’agrada fes clic.

 

 

Passejada literaria a Blanes

Es la darrera visitar que organitza l’oficina de turisme de Blanes.

Comencem com sempre davant de Sa Palomera, aquesta vegada parlem de les formes i de les paraules de Ferran Agulló del 1908 quant, batejarà aquest indret com l’inici de la Costa Brava, sincerament aquí es on  acabant les platges llargues per començar les cales. Aquesta frase molt polèmica, rivalitza amb San Feliu de Guíxols, que diuen lo mateix, que a Blanes.(la dona de Ferran era de Sant Feliu).

Seguint pel passeig hi troben, l’estàtua de Karl Faust, llegint. No era escrit opero va crea el Mar i Murtra jardí botànic de prestigi europeu.

També comença a parlar de Joan Maragall, que passava els estius a Blanes que li servia d’inspiració per di allò: La sardana es la dansa mes bella……..

Contemplant el  monument de La Sardana i el Convent no hi havia ninguna dubte, que parlarien de Joaquin Ruyra.

Seguint, pel passeig arribem a  el monument de frare dels ocells, la guia ens llegeix, un tros “De les Coses Benignes” (on surt el frare). Del Rem dels 34 pams, que es trobar al Vilar, des de 1948, es un exvot, el primer es va perdre.

La guia introdueix a Roberto Bolaño, llegint alguna de les seves descripcions de les platges de Blanes.

En 1965 es crea els premis Recull una data important per les lletres catalanes.

Seguint per la ermita de l’Esperança, on parlem dels exvot de la gent de mar. També de l’estàtua del mestre d’aixa tot recordant la marca  Blanes fent vaixells.

En 1906 es crea El Centre Catòlic per la gent de be, el lliberals estaven al Casino, forma part de la tendència d’opinió de Blanes.

Seguint pel carrer de l’Olla,  on hi havia l’impremta que Joaquin Ruyra firmava els seus llibres com el avi. També la casa de Roberto Bolaño, xilè enamorat de Blanes on va crear la seva família. Hi ha una ruta indicada amb cartell d’aquest escriptor mes llarga  fins l’estació de trens.

Acabem en el carrer Ample, on es troba la casa de Joaquin Ruyra. On m’assabento que el rellotge de lluna al van fer els frares del Convent.

Com veus Blanes també acull personatges il·lustres de les lletres catalanes.

Et deixo amb el meu somriure per la setmana. Amb tanta passejada me venen ganes de gaudir de la Cuina del peix de l’art a Lloret de Mar, i la Fira del Bolet a Llagostera. I si t’agrada fes clic.

Ermites de Blanes

T’explico he anat a la tercera visitar  d’info-turisme “ Les Ermites de Blanes”.

Comencem davant de Sa Palomera on fa segles hi havia una Ermita,que una llevantada la destruís. I desprès un palomar que  es creu, li dona el nom.

Anem pel passeig fins la ermita de l’Esperanza, ja he parlat altres cops perquè fan concert. Mes ara, coneixeré unes anècdotes que vull compartir. Era mes petita i li vam fer un porxo. Va s’escola.

Pujant per la carreta per arribar a San Francès,  lloc a sobre de la platja de Cala Bona que també  he comentat i on es pescava tonyines amb almadrava.

Normalment esta tancada, mes la guia portava la clau, es recollidor, i el altar te unes rajoles fem el dibuix de l’almadrava

La caminada era pesada per la calor que feia, el grup començar a disgregar-se gent que s’ entorna, i la pujada no acaba aquí, camí de muntanya i a dalt cap a Santa Bàrbara.

La meva forma física començar a fer figa, però amb molt de esforç arribo a dalt, me sento a la porta, recupero forces, ¡llàstima no tenir aigua!. Si la fas la ruta algun cop, porta bambes, pals i aigua. Jo nomes portava bambes i ho vaig trobar a falta.

La guia ens va explica que la casa del ermita ara es pel jovent quant surten d’acampada. L’ermita es molt rustica nomes te una talla de fusta.

El grup torna a dividir-se uns continuant baixant i pujant a la muntanya per veure l’ermita de Sant Juan. Aquesta esta oberta tots el diumenges i te murals de la coneguda Pilarin.

Jo vaig cap la ermita de la Salut. Estava oberta. La senyora que se’ns encarrega  pertany a la associació de Els amics de les ermites. Ens explica una mica, tot esperant a la resta del grup, que anàvem en la guia.

Aquí va se la primera font d’aigua,  el dia de celebrar el seu sant, donen unes paperines en anissos que la Senyora nos va dona a tots. Resem per tindre salut i ens acomiaden.

A mi nomes hem resta que deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada clic-ca