Seguim amb els concert de l’Esperanza, aquesta vegada en Els Vitroles.
I per fi arriba el dilluns i nos anem Andorra, un altre país desprès de un any sense sortir avui es festa major.
Com no podia se de una altra manera hem parat a Ponts les amistats son lo mes important, i en aquests anys de pandèmia lo mes enyorar.
Feia anys que no anaven Andorra i la edificació de cases no para,una en concret nos tapa la vista de les valls, però la vida es axis.
Volien anar al tobogan mes gran però estava tancat sols fins de setmana i per nens.
Van fer son sempre anar a turisme per informació per conèixer millor La Massana per anar caminant i tornar en bus, com es obvi Andorra no es plana.
A mi me va crida l’atenció Ordino per la ruta de Jacinto Verdaguer, i van visitar Ordino però els horaris dels museus son fins les sis, vam passejar pues es el lloc molt bonic el centre, el sol era esplandit i la calor feia vindre de gust una cervesa. Sortint de allí van veure l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià que tancaven però nos la va obrir per nosaltres i allí la talla romànica de la Mara Deu realitzada entre el XI i XII en fusta policromada mesura 44cm. d’alçada fet que la converteix en una de les mes petites del Principat. També conserva cinc retaules barrocs al interior de l’església realitzat entre el sigles XVII i XVIII i dedicats als patrons de
l’església. Les reixes no son importants pel seu valor sinó per se reflex de la societat de Ordino, van se construïdes entre el segle XVIII i XIX el seu origen el troben en la fargues de metall que en aquella època pertanyien a les famílies mes riques del poble com els Rosell i els Areny-Plandolit. De fet. La casa de aquests darrers es l’única senyorial de les valls andorranes i avui en dia es museu.
Vam dinar en la Borda de l’Avi molt be. Ens van servir vieras gratinades boníssimes. El Palanques dirigit per una francesa. I el L’eyre. On van fe uns rabiolis de gambes.
L’anècdota del viatge va se punxa una roda, ala canvia dos desprès els dispositius del cotxe xiulaven torna anar per programar-lo ….. I quant deixen Andorra ja en Espanya una altra cop, torna Andorra per lo mateix, al final problema resolt.
Tornant a Blanes veien Girona molt a prop i !ala¡ aquesta es la nostra La Casa del Cacau perfecta pel regiment un monton de temptacions. Un plaer pels sentits en ganes de torna.
El diumenge van anat a veure una obra de teatre Likes un rollo patatero
A mi no mes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana.
blandamaraviajes 
Comentaris recents