Cala Sant Francesc

Bé,  anem a la Ciutat Esportiva de Blanes, on fem el programa “Jo em cuido”. Ara se acaba el curs  i continuarem a la platja. Per celebrar-lo !esmorzar de forquilla¡ a  Cala Bona, nom popular a Blanes de la Cala Sant Francesc.

A Cala Bona es celebra “ L’aplec de l’Amor” on  abans  les noies podien conèixer als nois de diferents classes socials,  es per la nit i tothom porta el sopar ara també.

Ja veus pel mati sport,i a la nit aplec, i també  Cantada de Havaneres de quant el homes  van fer les Americas.

Un dia fantàstic, bona companyia i primer bany, la cala es meravellosa i l’aigua transparent un chic freda, mes es el primer dia d’estiu.

Pujant vam parar a l’ermita de Sant Francesc, ja t’he comentat  L’Esperanza i Sant Joan  ¿si ets caminant? pots fer aquesta ruta son 7 ermites i mereixen la pena.

La nit màgica la vam celebrar en el Sicra’s.

Ja no poden fer fogueres a la platja, com quant era petita mes els petards no van faltar per tot el Passeig de S’Abanell fins la matinada i la musica fins les 8.

Ahir  vaig anar al Paratge del Vilar.  Es un lloc per jugar,  fer paelles i carn a la brasa, on si troba el Santuari del Vilar molt venerat pels blanencs, en una cambra els vots i “El rem de 34 pams” (Llibre de Joaquin Ruyra).

Es un dels llocs afectat per la construcció de l’autopista volem arribar còmodament i anem destruïen  paisatges molt bonics

Sortim en autocar de la plaça Catalunya (Blanes) a la nit per escoltar el primer concert que es far amb ganes de recuperar una tradició perduda. Ho organitza la Obreria del Vilar per benefici del Santuari. Mentres esperava que comences la audició un pa amb tomàquet cava i pernil venia molt de gust. El Quintet es va lluí en l’Alba a la trompeta jove vinculada a Blanes i em projecció Europea  vaig  gaudir, mes tot s’acaba i !apa! al autocar, (casi es deixem 5 persones).

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana

 

Blanes Desconegut

Bon dia, no et puc explicar massa cosa  de “Blanes 12” perquè començava la gastronomia a la nit, i sortim poc a sopar. El shopingnith  desprès de 44 anys al comerç i tindre amigues treballant, estic en contra.

Aquest mes es fan les IX Jornades Gastronòmiques del Suquet de Peix de Sa Palomera de Blanes. Participant 21 restaurants de la vila, dels que us recomanaré tres:  Sicra`s, La Balma i El Ventall.

Jo pel menú i preu vaig escollir Sicra’s, realment molt encertat:

Carpaccio de gambes de Blanes amb vinagreta de festucs

Vieira amb cava Mont-ferrant gelificat i pernil

Croqueta de botifarra negra amb melmelada de ceba

Caneló de rostit amb beixamel trufada

I com no un  suquet de peix de rap i rom (turbot amb el argot blanenc) exquisit.

 

De postres vaig escollir Flam de carajillo

Cafè inclosos. Tot per xupar-se els dits.

Canviant de tema, aquest mes la trobada dels caminats la vaig organitzar jo a Blanes.

Van pogué venir amb cotxe, doncs la vaga de rodalies de Renfe (Barcelona) ho va complicar una mica.

Els vaig sorprendre amb unes roses per esmorzar a la terrassa gaudint de la vista de la caminada fins el Port que nos esperava.

Comencem a caminar i els porto a veure el Club de Vela,

que junt amb el Port es obra nova de fa 3 anys. Tornem els porto per la casa de Saladrigas (americans), Ermita de la Esperanza  on el Maig  vam gaudir dels  concerts, aquest  any celebraven el  XXV cicle.

Seguim  a la plaça Espanya club de jubitates i vestits de Paper. I lis faig entra gana parlant del calamars del Terrasans. Els mostro el rellotget de Lluna i la font Gòtica

i ¡apa tots al Terransans! (cafe típic de Blanes) a fer el seu bateig, perquè…. si no vas al Terrasans no has estat a Blanes.  Estem en el passeig de Dintre on hi ha el mercat de les pageses. Mercat amb data de caducitat per la falta de gens jove que volguí continuar.

Tornem al lloc de partida  per pujar als cotxes i anar a dinar al Freu. El dinar va agradar molt.

I per finalitzar tornem a casa i en la terrassa ens cruspin el pastis que ha fet i portat un dels companys, junt amb fruita de Fraga.

A mi nomes em  resta deixar-te el meu somriure per la setmana i recordar-te la Festa Gran de Blanes Santa Anna pel juliol.

 

Trobada de Puntaires

Bé, ja he fet la primera lliçó….. estic fent un punt de llibre.

 

Jo vaig conèixer “Les Puntaires de Malgrat” per una tenda de Blanes. La professora informa de totes les trobades. T’has d’apuntar amb molt de temps, per l’autocar,  dinar….. (sortir  60 persones no es fàcil).

Per fi va arribar el dia desitjat. Ens trobem a Malgrat de Mar, a les 7.45 anem Arenys de Mar a recollir la resta del  grup per omplir l’autocar. Una volta perquè la Trobada es a Ripoll.

Arribem a les 10,  l’ autocar ens deixa lluny, ¡ apa a caminar amb el coixí!. Tot un carrer ple de puntaires, 1500, nosaltres a la taula vermella, la numero 10, a fer la plantada. Tenia gana i demes  necessitats,  esmorzem i anem ha veure el Monestir per fora  i l’ambient.

Retroben la plantada de les puntaires fent  anar els boixets. Com complement  i suport de La Trobada hi havia  parades que venien les eines, fils i patrons, tot el que necessita una puntaire pel seu treball.

 

Vaig fer punta, i em van ensenyar “El pessic”, punt que encara no em surt. Soc novell, sempre hi ha un  principi  i poc a poc faig camí.

Van  passar els gegants, Tot Ripoll era una festa, tot obert.

La una del migdia va caure ràpidament hi ha recollir, per anar a buscar l’autocar per dinar. Una vegada al restaurant dinem es va trencant el gel i comencem a parla fem la peta, reien,  i  contrasten la diferencies de les viles, amb sana harmonia.

De record de la Trobada ens  van regalar un boixet per puntaire .Acte seguit enceten el camí de tornada cap a Malgrat.

Anem a buscar el cotxe i a Blanes, un dia molt complert.

 

 

 

 

Aquest dijous vaig anar a una conferencia del Casino: “Les Puntaires de Blanes”. Es un grup que fa unes puntes molt boniques, però tancat no ensenyen el seu art, lo que es un problema per les que mi perquè soc novell. També crec que els valors i el art se ha de transmetre per tindre continuïtat. Mes ara que ho recomanant el psicòlogues i ho incorporaran a les classes en els col.legits.

A  Can Borrell centre cívic de Blanes, entre altres activitats també ensenyen Puntes de Coixí.

Bè dir-te que avui començar “Blanes 12”, ja et faré 5centims…..

A mi sols em resta donar-te el meu somriure per la setmana

Innaguracío de Semprocar

Bé, fa anys que per tindre el carnet de conduir i passaport  tenies que fe el servei social,  quant de temps… fins arribar al 4 cotxe un Kia picanto.

Ens va costa la entrega. Hi havien canvis en la empresa. Fa uns dies vaig rebre una invitació per la inauguració.

Quina sorpresa, els canapès i la musica primer; una breu intervenció dels directius i continuem:  mengem fins que es fa fosc. Espectacular la presentació del cotxe Kia Sportage. En llum es veia el seu muntatge, canvi dels color de la gama, conducció i prestacions. Per finalitzar la rebosteria i una tassa amb bossa de record.

També aquest dimarts he acabat el curs de cuina “Arte nella Cucina Rinascimentale”.

Tenim que recordar que en aquesta època van arribar la patata, verdures, cacau. S’ havia descobert Amèrica. La cuina va evolucionar incorporant  nous productes mes fàcils  de digerir.

Aquesta vegada el professor de historia de cuina es va inspira en el quadre “Le pesca delle di Alessandro Allori”, fem: Conchiglia di zucchine e gamberi = Clova de puré de carabassó en gambes

 

Cuinar  el plat es fàcil:

Tallem  el carabassó en rodelles de 3 mm., amb pell i tot, ho partim en 4 trossos i fregiríem amb nou moscada i sal, ho triturem amb  pa rallat (suc gambes).

Avanç  hem macerat les gambes pelades, amb  ½ copeta de grapa o orujo, ½ culleradeta de curry i les fregím una mica.

Posem en la clova una cullera de puré, les gambes a sobre i al forn preescalfat a 170º a baix de tot 5 minuts, desprès a dalt sense moure la safata.

El segon  quadre  esta en el Louvre (Paris) “Le nozze di Cana-particolare di Paolo Veronese” va inspirar:Spiedino di polipo con cacao = Pop con cacau

 

 

Posem sal a la paella i  el pop uns minuts, el fem en rodelles i posem dos talls en un escuradents llarg.

Rallem una mica de pell de taronja, i fem un suc hi posem canella i vi blanc ½ copa mullen el pop  i en la resta de suc afegim la copa de vi que faltava i un cullereta de cafè de cacau 100% .

Emplatem, posem el suc en el plat i a sobra al pop  i al forn, aprofitant el calor residual de cuinar el plat anterior

Sosprents  aquests  entrants.

A mi nomes em resta recordar-te que aquest mes  som les jornades gastronòmiques del suquet de Blanes.

I com sempre un  somriure per la setmana i bon profit.