Restaurants a Barcelona

Bé, 1992 diuen que Barcelona va començar a mirar el mar.

El trencaones, de quant era petita ja no hi es, ni els banys de San Sebastià,el tramvia(jardinera) i chiringuitos que feien els diumenges gaudien del sol, han donant pas a un gran passeig marítim en edificis espectaculars, com el hotel Vela.

A  sota podrien di, una filera de restaurants on se pot gaudir, de una vista genial de la platja de Barcelona.

El Mamarosa, gaudeix  de unes bones instal·lacions. El menú molt italià pitzzetes, plats en formatges ben bons, l’ambient de jovent, la vista a pesar del dia grisos, va fer un dia de relax en una gran ciutat com es a Barcelona.

Des de Fraga, me vam recomanar un restaurant el Plata Bistro que es de dos germans fragatins, i clar les arrels manant.

Esta prop de la plaça Espanya, el local es informal, un chic petit per les perspectives.

Un menú a la porta que a dins i seguts en la taula no promocionaven. Et recomanaven escollir dos plats de la carta, que eren per compartir, sense carta de vins.

El menjar de bona qualitat, mes el plats per compartir……,

El cafè el servien en uns petits mostachons (pastes típiques de Fraga). Això si que era de la terra de on venien.

Com veus, quant pots gaudir de la teva ciutat, i veure la seva evolució, perquè quant treballes no sempre pots gaudir.

Com veus de la nostra marina se’n parlar poc, i te molta historia com el port de Blanes, mes això es un’ altre historia.

A mi només en restar deixar-te el meu somriure per la setmana.

Caminant pel Maresme

Ens troben a Calella, en la estació de rodalies per fer la caminada de cada mes, (organitzada per nosaltres de rebot). Tal qual arribem-ne el tren anaven surtin anècdotes del viatja, un tren se havia espatllat i el altra anava ple de jovent “edl futur de Catalunya, mes cridaven molt).  Primer anem a un chiringuito “El Paso” molt proper a la estació. Fem uns entrepans i encadenen la caminada pel passeig de la platja.

El camí es pla i agradable, molt a prop de las estaciones de rodalies, fet que si estàs cansat  permet agafar el tren fins la destinació.

Aquesta opció va se la meva i la de un company, a Pineda al tren fins Malgrat. El grup va fer Santa Susanna, Malgrat.

Els 10 resten vam arribar a Malgrat, puguen fer unes fotos meravelloses, cosa que jo no podré mostrar, mes això podria ser aquest motiu per  que la fagis.

En la plaça de l’estació vam començar a rebre whatsapps, de un company que havia arribat al restaurant La Torreta, lloc que teníem reservat.

Quant va arribar el gruix de caminats, els mes cansats ens vam porta amb el cotxe.

Deixant conèixer una mica Malgrat, pujada amb ascensor,  carrers típics, i el par de Francès Macià.

En el restaurant, com sempre la van fe peta, amb el moment polític actual tenim nou President, Quin Torra, mes ¿trauran el 155?, no hi ha havia acord, com sols passar amb aquest tema, mes un  gir inesperat en la conversa, va sortir el tema sexual, per internet, es va fer riure com mai.

També una equivocació en la beguda, va provoca una tensió inesperada, mes tot es va resoldré amb uns chupitos, i el compromís de torna el mes be.

Per la propera la Selva, Tordera, Malgrat.

Ami nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

 

 

Música des de la Selva al Barcelonès

El mes de maig, els divendres, en l’Esperanza de Blanes fen concerts, El primer va estar  protagonitzat per MARRION HARPER TRIO. Tot era en angles i els seus companys en la tecnologia. Va tindre molt de èxit la gent s’aixecava, el pop electrònic suau agrada. Jo soc d’una altra fornada.

La segona trobada ha sigut con el grup “ Benguele” composat per Nèstor Lópex al saxo, Marcel Vallés a la guitarra, Rocco Papia a la guitarra de 7 cordes i Jonas Santana, al panderio.

El “choro” es un genero musical que neix a l’últim quart del segle XIX a Rio de Janeiro, fusionant les danses europees amb ritmes afro-brasilers i es precursor de la “samba carioca”, com te pots imaginar molt de ritme.

Queden dos concerts “Gatticattivi” i el Quartet de Gloria per si t’animes.

El dissabte vam anar a Lloret teatre al “Concert  de Vigília” protagonitzat per la Cobla de Llobregat. Les sardanes escoltades en un recinte no per ballar-les, també es gaudeixen. Es diu de vigília perquè a l’en dema se celebra un aplec al paratge de Santa Cristina on també vam les puntaires i se dinar en germanor. Els bisos vam toca la fibra dels espectadors, que posat dempeus i  amb respecta vam escoltar del nostre himne.

Com, també l’Auditori de Barcelona, que a dintre acull l’escola de musica (Esmuc). La filla d’ una amiga, Barbara Vidal (soprano) presentava el seu final de màster. El estil barroc d’Itàlia, la música no esta únicament al servei de la paraula sinó que hi ha exteriorització dels sentiments. La tragèdia grega que el barrocs admiren, i de la qual trauran els principis de l’opera. Ella va interpreta el barroc primitiu(1560-1630), el barroc ple (1630-1680),i el barroc tarda(1680-1750).

 

Gracies a tots per ensenyar-me a conèixer i aprecia els diversos estil de música. A mi nomes  em resta que suggerir-te els concerts, per estima la música, i deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

Montjuïc-Barcelona

Passejant per la teva ciutat a vegades descobreixes unes histories molt interessant.

En el 1888 es va fer una exposició universal, com va anar bé, es pensa en fer una per commemorar el invent de la llum, mes la primera Guerra Mundial, canvis de regim polític Jose Antonio Primo de Rivera, Alfonso XIII van fer enrederir-la fins 1929.

El motiu havia canviat i es va dedica mes a l’ industria catalana, col·laboren altres països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Romania, França, Hongria, Itàlia, Noruega o Suïssa. També vam participar privats com japonesos i nord-americans.

Els edificis eren grans com la plaça Espanya,(34.000 m. quadrats) la segona d’ Espanya desprès de Madrid. Representen  els rius que desemboquen en els tres mars que banyen Espanya.

Es una importen cruïlla de carres Font Coberta, Tarragona, Paral·lel,  Gran via de les Corts Catalanes i Avinguda Mª Cristina en fos grans torres.

Es van fer 4 hotels per acollir els visitants, nomes queda un edificis de aquella època l’ institut de educació i  el reformat hotel Plaça fets pel arquitecte Ramon Raventós, que també intervindria en el Poble Espanyol i el teatre Grec.

Les  Torres Venecianes que donen entrada a Montjuic, estan acabades en  unes columnes i un mirador. Son visitables dos dies al any.

En aquest recinte també es fa la Fira de Mostres, la avinguda Mª Cristina te la perspectiva de la Font Màgica i el Palau de Montjuic avui museu de Les Arts Contemporànies.

També pujants podem veure Casa Ramona, una fabrica de teixits (avui fundació de la Caixa). Construïda per Josep Puig i Cadafalch pensada per evita els incendis, freqüents en aquestes fabriques.

També es va fer el telefèric per aproximar la muntanya al mar  a pesar que se va inaugurar mes tard, i un funicular.

Com veus van se unes obres molt importants que vam porta molta immigració (30000 persones) formant les barraques, en carrers i places, quant plovia era un fangat, mes hi tenien que anar a treballar.

La exposició va tindre un èxit relatiu perquè va coincidí en el crack de la borsa de New York.

Les remodelacions continuen en 1992 amb motiu de les Olimpíades,  formen l’anella olímpica. Reformen el estadi olímpic, deixem nomes la façana, i donen el nom de ” Lluis Companys”, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi.

Com veus aquesta zona te molta historia i be s’hi val una bona passejada. A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana i anar de concerts, Si t’agrada comparteix.