Balneari d’Arinyo

 Bé em  van trucar, per confirma les places, i Quant diuen: Arinyo, hem quedo de pedra, jo havia demanat a Montenejos,- Lis dic un moment que truco a Montenejos, Ok. Montenejos  n’obria per aquelles dates, i confirmo les places Arinyo mes demano direcció per que mai hi havia sentit ni parlar.

La sortida de Barcelona col•lapsada per varia dues hores, hi teníem hora amb el metge del Balneari, arribem justos, nos donen habitació i hora per la tarda al metge.

El Balneari nomes te deu anys modern, les seves instal•lacions. Baixem Arinyo sols un super  i de 8-30 a 1.30, tenim que anar fins a Oliete.

Pel matí aguagym, i spa, veure un vas aigua salada, A la tarda anem Arinyo, pel museu de art rupestre i tancat com el dels dinosaures. Els pobles son molt petits, 600 i 200 el altre.

Començo un tractament de Haloterapia tota la habitació el terra amb sal, respires sal, diuen que els treballadors de les mines de sal tenen els millors pulmons a veure si me trec la tos.

El dissabte vam anar al museu miner d’Arinyo, nos lo explicava un  miner hi nos va fer viure, un incendi que va patir, lo difícil que es posar el quadros de ferro, com se treia el carbó, com entravem estirats en un cinta, els camions que tenien que desmuntar les rodes per lo grans que eren, es va jubilar aviat,  encara que la mina se hagués tancat per que sortia aigua i sorra.

El diumenge van truca per anar a Escucha, l’única mina real, que hi ha Espanya amb carbó de veritat, han fet un parq molt maco, ens van posar els cascos i les llums de miner, per baixar en un trenen, vam veure el quatres de fusta, per que sinó, el terreny cedeix, quan baixàven ocells, quant aquets morien el aira era dolent, les rates també avisaven, dels enfonsaments, baixàven una mula, que li lligàvem el peus i li tapaven el ulls,   ella pel so dels seus peus i els carrils del tren mai sortia del seu camí, també sabia quant sortia un tros el sostre, per que es donava, amb les orelles hi feia mal, i l pes quant descarrilava era mes gran, ens van fer dos explosions feia una mica de por. Estem en la conca minera de Utrilles.

El dilluns ens van queda a una xerrada amb el metge que porta els 3 balnearis, que se esta especialitzant am el dolor, fer un diagnòstic correcta, que les llistes de espera d’Aragó son  les mes altes del Estat, els preus estan bé, la vida es mes barata, i el dolor nomes esta reconegut a Itàlia per la seguritat publica.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i obrir-te expectatives per la comarca d’Andorra. Si t’agrada comparteix.

Sarría

Anem a conèixer un pobla o un barri molt connectat a las Corts. Ens reunim en la Plaça de Sarrià entrem a l’església, mil•lenària la van cremar al 36 els anarquistes,hi ha unes pintures importants,  el retaule , en una figura veien la creu com espasa , te la seva historia però no me’n recordo. Surtim veient el mercat, en dibuixos en les parets. En una escultura hi hba un angelt negra, com deia la cançó de Antonio Machin.

En la passejada entren per passeges poc coneguts,   Hi ha cases que tenen un rellotge de sol per que eren grans masos. Ens fitxen en el llangardaix de sota de un balco, sempre aprofitaven peces de altres construccions.

Les cases eren de una planta, i quant augmentava la família pujaven un pis,  Això que es un  casal abans en temps de Franco, era un col•legits com en el mètode Montesori, desprès va se una escola normal, que era esta en un  altre lloc, esta una mica descuidat però els vitralls son molts macos, l’escala.

Aquest es un martir després de patí tortures el van tirar al riu amb una roda per que s’ofegués, i quatre corb el  van arrastra fins arriba a Portugal de on es patró.

Ens troben davant de l’església dels Legionaris de Crist, va estar prohibida, fins que el Papa emèrit, el últim que sea mort lis va dona permís, no es pot visitar sempre hi ha algú en oració les 24 hores van de genolls.

També comentar-nos una anècdota de Sant Medir, que no es la tradició de Gracia si no que un pagès que plantava, va veure un Bisbe corrent, i li va pregunta per que? El Bisbe: va contesta per que el seguien els romans, i axis va dir el pagès: dic que no el vist. I el Bisbe diu: no fill meu els cristians no podem mentir mai. Van arribar els romans i li van pregunta al pagès: mireu com a florit tot, i si per que ha passat, i li vam tallar el coll, i desprès el Bisbe va corre la mateixa sort. La tradició de Gracia be un pastisser que va tirar caramels.

Acaben la visita en una església col•legit de maristes.

Aquesta visita es complementa en la de Les Corts, pues Elisenda de Moncada, es va fer el Palau de Pedralbes, pedres blaves  a les Corts per no paga tributs, axis quant se va queda viuda sembla anar al seu convent, i no es va tindre que casar-se amb ningú.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

El Castell de Montjuic

Ja vaig parlar de un castell de Montjuic en Girona amb en Miquelets, però ara parlaré de Barcelona.

Vam anar en cotxe, i pujada a peu, el funicular no anava tant aviat, nos vam avançar la hora de la visita, per que en el pati hi avia la presentació de la copa Davis.

Com compensació ens van ensenyar les cel.les dels presos, una estava arreglada la vam netejar per que estava plena de trastos, i ens va ensenyar el aljub d’aigua, que la treien de pous, no era massa gran, res a veure amb  el Castell de Figueres, que podien anar en barqueta. Vam passa al altre costats on conservaven el terra autèntic, i també algunes pintades dels presos, un defensant la seva innocència i un altre dient per xivato, els dibuixos del Mickey i la Minie, per que el llepis no esborrar hi axis se podem averigua coses, allí podien esta entre un dia o un mes i les condicions eren deplorables com a molt un cubell les latrines estaven fora, hi havia un horari per anar, allí va esta el President Companys, però no se saps a on ni a on el van afusellar, lo que semblava unes finestres, hi haviem unes escales hi eren sortides.

Vam anar pel costat del pati, per puja a dalt. La construcció del Castell es  fer  ordena per Felip V al arquitecte Joan Martin Cermeño, que també va fer el avaluar-te de lo que es avui la Ciutadella. El avaluar es amb forma de estrella, Montjuic sembla que li falti una part que es la del mar, allí es veu com Barcelona queda al mig hi per això va ser bombardejada, l’única que bombardeja civils i afusella a un president electa pel poble. Diuen que van fugir 40.000 persones per que no es podia viure. Hi ha un escut de Carles III, per que es quant es acabar-se.

A part de les vistes de Barcelona magnifiques, hi ha com un mastí, allí hi havia unes boles, que donaven missatges, com el mor-se.

Desprès van veure dos exposicions una de la fauna de la muntanya i la altre del 92 les olimpíades.

A mi nomes em resta desitjar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Huelva

Anem a la oficina de turisme de Huelva, on ens parla de les Mines de Rio tinto, que creiem que ja havien visitat i la Cova de les Meravelles  que per ser amb moltes escales no  me atreveixo anar-hi. Ens parla del barri de les cases que van construir els anglesos per la seva gent, el barri de Reina Isabel II no se sap si per la de aquí o la de allí.

Anem al dia següent, també veiem el Museu d’arqueologia de Huelva i la exposició de pintures, es gratis que estrany, acostumats a Barcelona, com tenim gana busquem un restaurant, que ens atenem molt, be i el menjar bo, si ho haguéssim sabut, ens haguessin fet un menú degustació raccions mes petites, per provar mes coses, total estaven al costat de La Casa Colon,segle(XIX).

Un altra dia aprofitem per anar a turisme de Bollullos,  fantàstica la noia, que nos mana al centre d’ interpretació del vi, i nos dona a provar el vi de taronja, es bo 15 graus mes que un vi sembla un vermut, seguim es perdem la truquen i ens mana a la plaça 8 de mars i veurem les fletxes que nos lo indiquen. Al final arribem, sort de un noi que estava per allí treballen i ens va obrir la porta . Les instal•lacions son molt original i ens va fer la visita una noia molt amena, ens va di que l’arquitecte va volgué trasllada la llum de Huelva al edifici, jo crec que ho  aconseguit, el nom mel va dir i mel vaig fer escriure , mes he perdut el paper. Visita molt recomanada.

Un altre dia vam anar als aiguamolls de Odiel i el seu centre de interpretació. Mengem molt be en el restaurant Taxi-Bar on la senyora era molt amable hi van provar un  peix molt bo.

Un altre dia vam anar a Niebla pel seu Castell tot tancat sols obrar al estiu, ja via un centre que estava obert, per una boda, comem van permetre anar als lavabos van pogué veure el patió i alguna cosa., Be la novia que va anar caminen.

El últim dia van esta al centre de interpretació de Rociera on un Sr, es va fer una casa com u  castell.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Anem a Matalascanyas

Sortim i dinem a per Valencia al Desire. Continuem fins al Meson a Despenyaperros, sorpresa no tenen habitació. Truquen a un altre igual, pel mòbil fem reservar al Meson sorpresa hi ha una, torno i efectivament, anem a sopar al bar del costat , tapa amb la cervesa i mitja reacció de sipions, en tenim prou som molt completes.
El esmorzar esta inclòs en el preu de la habitació, seguim camí, tot olivars sense para fins a Matalascaynes, hotel gran el Flamero, prop de la platja. ¿I la llei de costes?.
Al matí reunió informativa, Matalascanyes es una urbanització pertany a Almonte . Tot esta es el espai protegit de Doñana, em sorprèn, a la tarda arriben els busos especials verds per fer la visita a Doñ

que nosaltres ja havien fet, i ens van parla de la falta d’aigua, per els aiguamolls, que els pagesos treien aigua dels pous controlats hi havia pous incontrolats que posaven en perill el ecosistema.
Al mati anem a veure El Rocío el guia ens explica: que el nom del Rocío ve dels aiguamolls de la Rociana. La verge la va trobar un pagès en un acebuche (olivar vell i buit) va fer nit, i al matí la verge no estava, pensava que li havien robat, però tornen al lloc la verge estava en el seu lloc, ho va explica als del poble, i van entendrà que allí es volia quedar, vam fer una església que en el terratrèmol de Lisboa (1755) es va enfonsa.
La festa del Rocío es celebrar 50 dies després de la Pascua, que es quant va baixar l’Esperit Sant en forma de paloma, per això també se la anomena La Blanca Paloma.
El guia, nos va di que era una celebració religiosa i no foklòrica, que els seus seguidors ho senten axis. La actual església es la tercera,per que la segona es va queda petita. Hi que anèsim directament a l’església a sentir la missa rociera per escolta el seus cants, les lletres, que es la seva forma de resar. Estava plena a peta vam entrar una confraria en els seus estàndards, i els seus cants. En el Rocío no hi ha carrers tot es de terra pels cavalls, per fer la romeria, la plaça que jo recordava res, ara hi havia un passeig preciós per veure els aiguamolls.
Jo no deixo de pensar com, en un espai protegit, sense se festa sols diumenge pot haure tanta gent.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Visito Les Corts

Agafo el metro baixo a Les Corts, vaig donar per sentat que aquella era la plaça de la trobada,  sort que tinc el mòbil truco i apa¡ a camina cap a dalt, l’ajuntament.

Allí la guia ens documenta sobre el poble de Les Corts, el ibers ja treballaven les terres que eren molt bones, dels gods van passar pagina, els romans vam incorpora el bestia.  Hi ha una escultura a un pagès que feia la farina mes bona, i el pa, per això als habitants de Les Corts se lis diu: panarres. En la façana de l’ajuntament veiem el escut en la corona de Felip V i l’espiga, entrem hi ha una exposició de com va passar a ser industrial. Però anem per pams, van fer un pacto amb Jaume I , que donarien menjar als soldats quando fueren a la guerra i quant vinguéssim, per això seria un poble franc, lluiré de impostos. La reina Elisenda es va fer un palau per aquet motiu, però també va aconseguí unir-lo a Sarrià, cosa que no va agradar als pagesos. Mes en un decret per tota Espanya, per ser un pobla independent tenia que tenir tres coses, ajuntament cementeri, i L’església. A mes era molt difícil anar a Sarrià sols hi havia camins romans.

El mòbil es va posar tonto i vaig tindre que anar un altra dia a fer fotos. A continuació, ja un edifici blanc, que es residencia de capellans quant se jubilan, casi al costat una   casa molt maca que porta en plets mes de 10 anys , i se esta desfent, quant podria se de uso públic, casal escola.

Arribem a la casa dels Mas Deu tres germans molt rics que venien aigua ardent, Per això  quant diuen: que se a format la de cal deu, no era perquè ballaven sinó perquè els cotxes de cavalls no paraven ni de nit ni de dia de transporta el licor al port. Quant entras pots veure un sòl hidràulic, després un roma, i els vitralls son l’àcid, que eren els mes difícils de treballar. Surtin veiem la casa de un germà que la va dona a un metge i capella que tractava als tuberculosos, davant hi havia San Joan de Deu, que era privat, en la casa posava als nens mes pobres.

Pugemen a on va ser el primer camp del Barça. Joan Gamper holandes esportista i ben situat, junts amb unes altres persones solvent van crear el camp del Barça el primer que camp que es podien seure, per això se les diu culers, hi havia molts pins on el jovent es pujava per veure el partit de franc. El primer partit del Barça va ser amb el Júpiter de Poble Nou, van posa el himne d’Espanya la gents va xiular tant que no es va sentir, i van manar al exili a Joan Gamper, al cap de sis mesos, va tornar sense cèntims ni amics, i va acabar suïcidant-se. Els colors del Barça venen de una creu de un convent que hi havia a on es ara la Boqueria. També allí hi ha el Pi mes vell de Barcelona.

Vam baixar per un parc Can Cuyas, desprès vam veure el carrer on passava el tramvia de foc, tardava 5 hores en fer un  camí que a peu som 4, però clar amb les parades, i posar-li llenya.

També vam veurà la façana de una de es millors fabriques, treballaven nens als 6 anys i nenes als 4 pels seus dits petits, podien treballar 4 hores però feien 12 i sense cobrar. La Mancomunitat, ho va prohibit per que els nens tenien que estudiar fins als 14 anys , però Primo de Rivera o va suprimir fins que la CNT-FAI i el POUM, van fer la primera vaga i poc coneguda “vaga dels nens”. Vam  veure el passatge Novella unes cases de cos (una biga d’ample per una i mitja de alçada) amb jardí era pels tècnics mes el telers no els deixaven dormir., vam acaba a la biblioteca de Can Rosses per dintre sembla una Fabricà.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Uni Barcelona

Visitem la Universitat central, jo nomes havia estat per fer una gestió, ara anava a conèixer-la.

Entrem, i veien una claraboia, per on entra la llum.(la llum de la saviesa).Hi han estàtues, el escut de Barcelona , es va fer en el 1.450, arran de la guerra de successió del 1714. El decret de Nova Planta,la van traspassa a Cervera, desprès un altre la va tornar. Pugem les escales per veure la sala noble, hi ha quadros del museu del Prado. Allí nos diu la guia que van conèixer el cement i el pinten com si fos de fusta, en la escala hi ha unes pinyes que son el símbol de la fertilitat.

Hi una sala amb tots els rectors, un porta el birreta a la ma, i les cadires al final també. Hi ha un que sembla que siguin dos cares però una es Ernest Lluc, que tenia que ser rector. La construcció de l’ universitat va esta al càrrec de Elias Rogent comença en 1863-1889.La sala noble, es quadrada i la mes gran de aquell temps sense columnes al mig,  gracies a les tècniques dels  tirants. Sembla una església amb els seus púlpits. Eren per els estudiants fessin les seves tesis i el del front pel tutor. Però mai es va utilitzat.

 Elias Rogent li va dona el titulo a Antoni Gaudi i va dir: no se si li he donat a un geni o a un boig.

En la sala hi ha unes barres per separa els acadèmics del públic també es fan concerts.

Al front d’Inmaculada patrona de l’ universitat,  abans havia agut una estàtua del Generalíssim Franco que els estudiants del 1969 la van destruir.

esprés vam passar a la biblioteca, on hi ha els llibres mes vells d’Europa manuscrits per la amortització de Mendizaba. Ens van mostra un llibre catàleg i ens va di la guia: que es podien apadrina, per que necessiten molt per la restauració.

Lo estrany i que ningú se explica com estan tan cèntrica dintre no se sent cap soroll.

Després vam veure els jardins, i amb uns amics vam anar al restaurant Cullereta, vaig brinda pel meu cumple, i al final en els postres van apagar les llums i van tocar la cançó del cumple, i per sorpresa meva era per mi el postra amb una espelma, que  va fer molta il.lusió.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,

 Desil.lusió i Sorpreses

Vam anar a la vermuteria del Mut, era petita, hi havia un espai per grup, una barra en L miren a la paret, que ja volen canviar vam prendre el vermut de la casa sense opció, i uns calamar fet en la cuina compartida de la rostaria, vam parlar de las planxes Josper, com la thermonix de les dones, el no da mas i els calamars del Terrasan com els millors, espero que anirà millorant.

A vegades no trobes lloc a un  restaurant conegut, i et facilita conèixer un altre, aquet a San Andreu de Llavaneres, al dir-se Riera, la feien al costat de la platja, però San Andreu  s’endinsa a la muntanya. El restaurant petit però acollidor  i molt familiar, amb una cuina de meravella una amanida de tonyina, esplèndida i una cua de rap a la mussolina d’all fantàstica, el preu molt bo tornarem, A sigut una bona troballa.

A Barcelona les Corts Las dos Hermanas, sembla de barri, però cuinen de pel•lícula, es gallec, unes ostres, desprès unes favetes  a la catalana, tonyina a la planxa, i un púding de coco per somia.,millor reserva es petit.

Avui descobriem Terrassa, em trobat el TALAIOT, petit molt ben decorar en pobles de Menorca. El regenta el Lluis que es menorquí, de primer uns popets, per compartir, desprès unes cloïsses amb una salsa de crema de llet con herbes menorquines per pujar al cel, acaben amb un arròs negra del senyoret, per postra pastis de sobrassada amb xocolata, no tinc paraules, els cafetons i li he dit al Lluis que me invites a un chupito que fa ell, desitja complert.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada, Comparteix.

Negocis a Blanes

Vam anar a dinar al Mut. El menú setmanal nomes el canvien una vegada al mes. Pero ens van informa que aviat obriren una vermuteria al davant, i una rostisseria els caps de setmana, lo que donarà una altra aire de modernitat la plaça del Vilar, un raco molt acollidor per els diumenges al matí amb sortida i vistes al mar.

També al canviat les tendes del centro de Blanes, un una pastisseria en una taparia L’activa un canvia total, mes hi han unes 4 vermuteires que estaven tancades per la hora quant faigi mes bon temps anire.

També em trobat l’escola de hostaleria de Lloret, que han canviat de lloc, ara tenen mes espai. Te mes llum, però li falta caliu, vam menjar el menú degustació, molt bo, 5 cambrers ens van atendre molt be, amb molts nervis i molt vigilat pel professor mestre.

En el record de l’exposició al Ideal de Dalí, vam anar molt il•lusionat a veure La Maquina de Pensar, un concert de immersió, jo crec que marejava una mica, això si vam veure les ondes que generava el pianista en seu cervell, Alfa, Beta, gamma i Delta, mes al no saber lo que signifiquen sembla, un cardiograma.

A mi nomes me queda que deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada- Comparteix.

Liceu Infantil

Van anar al restaurant del Mut, el seu cuiner en alemany de mara blanenca, va vindrà de petit, el nom del Mut, ve com se coneixia al seu avi aquí. Al hivern tenen un menú diari, en el qual entren els cafès, no el vi i els postres. Van demana de postra un xocolata en fum, era com torna a l’infantesa, els plats del menú son tret de la carta mot bons.

Seguin sen nens van anar al Liceu, a veure la Cuina de Rossine, no hi havia servei de guarda-roba si de guarda coxes era al mati tot de nens que agafen coixins, quant va comença la obre silenci exemplar, ningú parlava, ni tossia ni el clàssic sorollet dels caramels, tot un exemple pels grans, la duració 1.30 fantàstica l’obra molt educativa i recomanable.

Quant van sortit van anar al restaurant Culleretes un dels mes antic de Europa, com faltava una hora, el vaig porta per la ruta del Palau Recasens

l’església on va se trobada la Verge Montserrat mes explicacions en el post adient.El dilluns, van fer el Monday bleu  les entrades del liceu a platea zona dos al 50% una oportunitat per gaudir de la obra de Tosca, genial.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.