Seguin amb L’Arròs

Bé, me he canviat, de companyia del mòbil, total tres dies incomunicada, i a la biblioteca, com al principi del mòbils, a buscar una línea d’Internet.

Hem tornat a Sant Pera del Bosc, per fer el menú de l’arròs, fantàstic, ja ens esperaven,

La copa de cava aquesta vegada mes sec, tots els plats marinats amb el seu vi, una delícia,  també hem preguntat: pel projecta que tenen de vinyes, mostren les vinyes i lo que es el paratge, acaben en una degustació dels vins que fan. El cambrer ens va dir que si anavem a l’oficina de turisme de Lloret es sortia 10 euros menys que si contractaven en el hotel, bona informació que pensem utilitzar, ja que qualitat i preu i servei tenen molt bona nota, i t’animen a tornar.

El divendres van gaudir del concert de DIODE format per Joan Torrentó, violí i Pau Mainé, guitarra elèctrica i efectes.

Eren mes joves que el XXXI cicles de concerts de l’Esperanza, van mostra el seu treball, últim del seu post grau, era sobre cançons catalanes tradicionals i actualitzades, i una havanera també molt coneguda, als instruments els feien parlar eren espectaculars, se han donat a conèixer per spotifay, en el cd, i havia una cançó molt curteta, com premi per els que paguen, i després vam toca una cançó mes Calisay, pel seu avi, amb un ritme mes Metal.

Si ara amb el Toti toti, modernitzant les sardanes tots ballem musiquen amb originals de Catalunya.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Activitats Primavera 2023

Bé, amb el covid van tancat el  restaurant Freu en el Gran Hotel Monterrey, i van perdre uns  bon cambres ( i amics amb el temps), pues amb la meva mara, es vam portar molt bé, fen un pastis de compleanys que no esperava i mes detallis…..

Seguim amb Hotel de Santa Marta per degusta de les jornades de l’arròs, sorpresa, el restaurant a baix de tot casi a toca de platja, un passeig, en mig del camí escoltem, el nostre nom, eren ells, el cambres del Freu, quina il•lusió, tenien feina, i estaven bé després de quasi 4 anys.

Les vistes meravelloses, una platja privada, quina pena no haver portat el vestit de bany, el menjar ben servit, amb amabilitats pels cambres, mes de tres cada un una cosa, formatge manxec, croquetes, calamars a l’andalusa, i escamarlans. Arròs cremós d’espardenyes i carxofes de la Conca del Tordera, de postra Flam de vainilla Bourbons amb gelat  de nata fresca, Els Petits Fours es vam perdre pel camí els vam trobar a faltar, com una mica mes d’originalitat, pel la qualitat de l’establiment; això ja nos va passa al Hotel Rigau, sembla que tot va ala baixa menys els preus.

El divendres vam gaudir de la musica de bosanova amb MIRLA RIOMAR, veu i percussió& MARCEL VALLÈS, guitarra. Mirla una brasilera descendent d’africans, ens va fer vibrar amb la seva veu i el ritme que porta en la sang, vaig carrega d’energia positiva, al 100%.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Compareix.

XXIII JORNADES GASTRÒMIQUES DE L’ARRÒS

Lloret de Mar

Bé tornem a la normalitat hi ha tenim com cada any una forma de conèixer nous restaurants i gaudir d’altres que no dem anar molt sovint, mes la qualitat i el servei s’ho val.

Hem començat el mal peu vam Restaurant Pops, era el dimarts desprès de pont llarg, mols que feien festa de descansat el dilluns i van fer el dimarts, vam passar el passeig de Camprodon, i no tornarem, ens van dona la carta la promoció del arròs la van tindre que demanar, la copa de acollida casi en el primer plat, el entrants tan modernes com salmó  amb mantega, pa i pernil, el primer passable, el arròs caldos de galeres, tenim que busca en el caldo el grans de arròs, el servei lent, si que hi havia gent, relativament però eren per servir, i els plats tardaven, quant ens vam pregunta si es agradava, jo vaig al·lucinar,  i en vaig queixa mes postra molt dolç en caramel, no va soluciona res ni millora el servei, els cafès a ritma el preu si que estava actualitzat,  que no correspon  ni en la qualitat, al final em vaig aixecar per pagar, això em van obrir la porta no si si per cortesia, o per no veuran…..

Studi-66, amb una bona vista mes senzill, però sorprenem els entrants, cada un presentació, diferent el bombó de foia , la cordialitat de la noia, la facilitat de donar-te a provar el vi i facilitar el canvi si no t’agrada,  el arròs sec en gamba i vieres, i els postres, una explosió de xocolata amb una mica de piquen.

Per mi no tinc mes novetats seguiré informant.

Nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

Restaurant Sant Pera del Bosc

Bé, Sant Pera del bosc, també va ser adquirir al 1877 per l’ americà Sr. Font comte de Jaruco.

Ja us vaig parla d’aquesta zona, i que tenia dos restaurants, aquesta vegada vam anar al de degustació una meravella el menú, i la ocasió s’ho mereixia canvi de dècada.

Els aperitius, amb el marinatge inclòs en el menú es cosa molt rara, un cruixent de arròs negra destaca, per original i bo, tots els plats a la alçada i per últim detall les espelmes.

A Blanes també vam gaudir de un monòleg Enric Cambray en la obra Hamlet.01, vam riure una mica.

També vam esta a Badalona on el seu passeig marítim esta molt bé, i esta la fabrica del anís de Mono, unes termes, i el museu que per, lo vist mereix la pena visitar.

Ara en el mes de Maig han començat Les XXIII jornades de l’Arròs a Lloret de Mar, que com suposo per altres anys estaren força be.

També a Blanes aquest divendres comencen els concerts de l’Ermita de L’Esperança.

Bé com veus aquest mes de maig es presenta força mogut.

Jo no tinc res mes per explicar-te, sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Lloret capital de la Cultura 2023

En la Casa Zaragoza fen una exposició de un  pintor Lloretenc, els dissabtes la comissaria l’explica es molt interessant ha exposat a New York, un del quadros estan de fons  Lloret i les dames de la Barceloneta, en la planta baixa hi ha una exposició dels Ibers.

El dimarts després de la mona, es festa a Blanes es el dia del Vilar, un passatge molt maco, i restaura per un pintor voluntari durant 4 anys.

En el Teatre de Lloret van fer Don Ramon Maria Del Valle-Inclan, dirigida per Xavier Alberti, i el dramaturg Pedro Casablanc es fantàstica  i molt actual no te la perdis.

També fen visites comentades Ruta dels Americans, L’ oficina de turisme i museu del Mar, son dos cases els mobles els van guardar en el ajuntament…. El passeig  vermell estava ple de cases però en els anys 50 i 60 les van derrocar i van fer el passeig de terra vermella i palmeres

, L’ ajuntament  te a dalt el únic escut del rei Amadeo de Saboya el van construir i necessitàvem quartos rapits. Tomben per l’església de Sant Roma molt original i pagada integrament per un americà de Lloret que mai va torna, El edifici del costat també era un col•legit també pagat per un americà,  pagàvem els que tenien possibilites per altres era gratuït això si sols per nois les noies no tenien que estudiar. Seguim capa la casa Font, tenia 4 pisos era molt gran tenia 5 fills un es va morir de petit els altres dos un era metge i el altra un mica festero, per lo que ho va hereta el metge que va morir i va passa tot al festero les noies res  mes es van queda a viure allí,  desprès va se guarderia i mes tart escola de restauració.

  Al 91 la va adquirir  l’ajuntament, van treure una escola de restauració de un dia per altre, i desprès la han preparar per ser visitable, la vam moblar amb els mobles de museu del mar, els sostres son originals i molt terres, l’ entrada es explendida, per que tothom s’adoni’s que hi havian quartos, la sala de Musica el menjador , la sala dels fumador, el despatx, i un banys per les visites cosa rara en l’època,  el pis de dalt eren las habitacions,  fantàstiques, l’escala ja canviava, per que era pels nens i el criats i això no es veia., la cuina…. tenien per tirar el carbó a baix també ja com una barra de bar en una foto del Jonanet,

que va anar ajudar l’oncle i va treballar a la barra des de las 5 del mati a las 11 de la nit dormia allí, això se saps per les cartes que escrivia a la seva família, l’ultima va ser que va caure de un cavall, no tots els que sen van anar a fer les ameriques es van fer rics, i això lis vols repte homeneja. El sr, Font era tan rics que li dien Comte de Jarubo, mes quant se va assabenta que tenia que pagar al rei va di no.

Els americans eren grans i rics i escoliem dones joves que aviat enviudaven, per en el testaments ja posava que si se tornaven a casar ho perdien tot. Una va revocar-lo tot, clar que el marit era encara mes ric,  li dient Llibertaria, per la seva manera de vestir, fumar i beure i el nom d’ella ja ho presagiava.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana .I si t’agrada. Comparteix.

Mont Nature del Delta l’Ebre

Si Mon Natura també es de la fundació de La Pedrera, que abans havia sigut de Caixa Catalunya, quins temps.

Una guia ens va explicar que el Delta esta retrocedien, per les poques aportacions del Ebre, per lo canalitzat  que esta i per la sequera, en els anys tornarà a ser com al principi. Ens va explica que volien seca alguns llacs per fer arròs, però que uns joves es vam negar, i van fer el nou poble de Ebre.

També es va parla de les salines, del nèctar  que es la substancia que es posar en una espècie de musclos blanc i gegants, que estan amb perill de extinció.

Es va parlar del cargol poma, que nomes es devorat pel cranc blau que també es una espècie intrusa, però com ara el comercialitzant, tampoc soluciona el problema, vam veureu el ous dels taurons que son cuadret i en uns filaments. Els flamencs tenen el color rosat per que menjant un caragolet vermell, mes ells també es maquillen treien un suc vermell de cul, eixís son mes atractius per les femelles.

També van anar a la oficina de turisme de Reus, que venen unes polseres que serveixen per visita 4 coses a millor preu, allí esta la exposició de Gaudi, per la hora vam anar a la casa Museu del Vermut, la historia una mica deferent a Gandesa, però aquí van conèixer, 4 productes esta fet de vi blanc, sucre, alcohol i botànics, pot porta fins a 100 botànics por això no pot tindre denominació de origen, Miro,Yzaguirre Rofes   i Fot-li.

A la tarda vam anar al hospital psiquiàtric  fet per Juan Domènech i Muntaner, nomes es pot visita la planta dels distingís, o sigui la gent amb mes quartos, el va començar abans del de Santa Creu de Barcelona, esta ple de detalls la escala sense forat per no caure, sense passamans, son les mateixes rajoles, una taula de Billar americà que nomes es fen caramboles,  els vidres que semblen fàcils de trencar tenen ferro per dins, sempre podem veure el mar es com si estiguessin a un hotel. Hi ha una anècdota que diu; que el rei Alfonso XIII va anar un dia a veure-la, hi un malat que deia que un el rei ¿li va preguntar? ¿vostè qui es ? –El rei va contesta: i el pacient li diu de on? El Rei pensen en la polèmica va dir: de Anglaterra, el pacient va dir. A bé.

Reus te moltes coses per veure hi tornaren.

A mi nomes em resta deixar-te la meva somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

La Ràpita

Tinc que trucar al hotel per dir que arribarem a la nit, tenim una proba medica, per sort la sortida de Barcelona anava perfecta.

Reunió informativa, del IMSERSO, ara son mes homes, desprès anem a turisme. Com estem a Catalunya podem vera la tele.

Anem al mirador de La Guardiola mereix la pena gran paisatge. A la tarda visitem la subhasta del peix, es doble i quina quantitat de peix, mes el aire es molt fred. A continuació anem al Museu del Mar molt interessant.

Visitem el Eco Museu del Ebre, quanta vida hi ha en el riu, fins 11 especies de peixos.

Aquesta vegada no em anat al embarcador i veure la Illa de Buda, em vist L’encanyissada,  i em vist moltes aus, al Mont Delta ja tancaven, mes nos em assabentat per que ara es diu La Ràpita sols, hi la noia es a dir: que va haver-hi una votada per treure el Sant Carles per ser un  signe monàrquic.

Anem al far de la Ràpita es petit i l vent molt fred.

Anem a Gandesa, Catedral del vi, es una cooperativa, que es van assabentar que  a Valls hi havia un banc que donava Credit hi posava l’arquitecte  Cèsar Martinell i Brunet, va tindre que pensar con fer els arcs de volta sense fusta per que eren cars, son Modernistes, els de l’entrada no porten cement, ens va explica com era la ventilació en finestres a baix i a dalt, i altres acabats per facilitar el treball, aquí treballaven tots els membres de la  família, menys en el celler que nomes ho podien  si pesaven 50Kg. per evitar el treball dels nens.

També  quant va entra Franco, com treballava un cosí, van tindre que posa un cap, que no sabien que era perquè en la cooperativa es regia per assemblea tots els dijous.

També feien vermut, que al 1954 ho van prohibir, ens van entera que hi havia un Home italià interessat i li van vendre la patent es el Cinzano.

Les dones no estaven d’acord, i van fer una estratègia, quan trobaven als civils; una plorava i la altres deien que anaven  per flors pel cementeri, axis agafaven herbes hi van fer un vermut, quan lis van dir als homes, aquest es vam enfada molt, per que no se havien adonat  de res, hi com ho havien fet les dones van dir de tirar-lo i un va dir abans ho beurem, tan is va agrada que aquella nit van decidir a fabricar-lo, per això en les etiquetes sempre hi ha una dona, en record d’aquelles. Desprès van fer el tast. I contents a dinar.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Hospital de Sant Pau

Vaig anar al punt de trobada, conegut per mi, mes tinc una facilitat en desorientar-me, i clar el meu company mirant de trobar-me i jo hem poso molt neguitosa, superant aquest minuts comencem la visita.

Ens explica que es hospital higienista,  que separa el costat dels homes de les dones.

Ens explica el escut format per la creu, la corona del comte, i la espada també el campanar primer i civil, de la obra de Lluis Domènec Montaner, va cuidar molt els detalls, fen una ciutat per sota amb passadissos perquè els malats, no peséssim fred ja que es comunicant tots els pavellons. Hi ha una maqueta en el interior on ho podem entendrà millor .

La primera sala on  hi ha explicacions de tot esta decorada amb uns dracs modernistes.

Els sostres son de ceràmica italiana, perquè aquí no sabien la tècnica, tots els pavellons tenen llum , i donen al jardí, que en un principi tenien herbes medicinals, les famoses receptes magistrals, per la medicina no es coneixia com ara fins als  50 del segle passat.

Les parets es revestien de rajoles per facilita la neteja. Em Lluis va viatjar molt per Europa abans de fer el hospital, veiem la distancia dels pacients  i ell i lis va donar mes 1.3, va treure les cadires perquè eren un niu de microbis, i va fer un seients que es plegaven davant dels llits, també uns canals per netejar, hi havia unes finestres per ventilar al hivern, i unes altres al  estiu per mantindre la temperatura adequada als malats.

El quiròfan tenia llum natural tot el dia, i el sol no podia enlluernar per la seva forma.

Expliquen: que hi havien dos metges operant, un a un negra i el altra un  blanc, van sortir un moment i van dir el del negra se ha mort, el blanc te una cama amb cangrena, hi van decidir tallar la cama al negra i fer un empelt al blanc.

Aquest es un  hospital de beneficència, i clar el rebedor tenia que se molt acollidor per les persones que podien donar diners o patrimonis. Hi ha una pintura destacada de un pintor de la època i categoria de  Ramon Casas.

També en Lluis quant va visitar les obres va volgué posa una cortina de vellut i els artesans van dir però mestra això no es higiènic, deixi gins fer a nosaltres, i la van fer de ceramista.

Alfons XIII va vindre per la exposició, però va tarda 8 mesos en anar a Sant Pau a inaugurar-lo,  i no podien porta els malats. El Hospital estava pensat per 1000 persones, mes en la guerra hi van haveu 8000, com en el Clínic, gent dels dos bàndols, pel jurament que tenen els metges.

La guia ens mostrar una fotografia que surt Primo de Rivera, suggerir-li al rei que ansa-hi a Estoril. (Portugal)

Desprès vam veure la biblioteca, o sala de actes, perquè en aquells temps no hi havia.

Allí la guia ens va explica una mica la vida de Lluis Domènec, casat en una esquizofrènica, va tindre 5 fills que van  morir de petits.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Comarca d’Andorra Terol

En Escucha, no se podien fer fotos en la mina, una pena.

Quedem en la parada de bus d’Andorra, on la guia de turisme ens porta a veure un poblat d’Ibers, aquest no era el seu enclavament original, el van trasllada pedra per pedra on es ara, esta molt ben cuidat, feu molt de vent les vistes meravelloses; el jovent va fer una festa Ibera, amb  tan de èxit que ara ho repeteixen cada any.   Després ens anem al Santuari de Sant Macari, no te molta importància però la gent d’Andorra li te molta devoció i mereix la pena pel paisatge.

Un altre dia van queda amb la guia a la sima de Sant Pedro, un forat de mes de 100m. Desprès d’ aigua, esta viva i es la mes gran d’Europa, també hi ha moltes aus que utilitzant el sistema de llits calent, pel mati surten uns i entren els ratpenats. Després vam anat a veure un altre poblat Iber-grec, si per aquesta zona hi ha molts, se li diu grec: per les seves torres de vigia sols tenen un costat, i aquest es rodo, per defendràs dels romans que eren un exercit molt preparat. Acaben en una almanzara, es un projecte per moldre olives en fred, es pot apadrina oliveres, i es fa tot ecològic.

Un altre dia van quedar en l’ajuntament de Allosa. Vam visita el Via Crusis, fet per la gent del poble, el material el paga l’ajuntament, hi ha unes fonts però com ho estaven preparant per la Setmana Santa no anaven. Desprès vam anat al mont de les Escultures, jo vaig desistí estava molt cansada.

El diumenge, anar al Mirador de la Roca Forada, un pantà tot ple, quina enveja amb la sèquia que tenim a Catalunya, van pujar 272 escales però es molt recomanable.

L’ultima excursió que vam fer va ser a Estercuel, ens esperava el batlle, i una consellera ens van ensenyar les bodegues del Castell, molt maques, i l’exposició de la festa de l’Encamisada, plena de foc. També van comentar la despoblació,per les mines, els gran salaris que va pagar Endesa,  col•legits, casa de estiu, i després tots sen van anar amb els fills Zaragoza,Barcelona es va gestiona malament.

Desprès vam anar a veure el Monasteri del Olivar gestionat per la ordre dels mercenaris, que treien a la gent de la presó, Cervantes, etc, ho van destruir  tot en la guerra del 1937, tot es nou menys on se canvien els pares que hi ha un armari que un metge va utilitzar com farmaciola, i moltes pintures de Kati sorprèn molt les mararevelles que no coneixem.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Balneari d’Arinyo

 Bé em  van trucar, per confirma les places, i Quant diuen: Arinyo, hem quedo de pedra, jo havia demanat a Montenejos,- Lis dic un moment que truco a Montenejos, Ok. Montenejos  n’obria per aquelles dates, i confirmo les places Arinyo mes demano direcció per que mai hi havia sentit ni parlar.

La sortida de Barcelona col•lapsada per varia dues hores, hi teníem hora amb el metge del Balneari, arribem justos, nos donen habitació i hora per la tarda al metge.

El Balneari nomes te deu anys modern, les seves instal•lacions. Baixem Arinyo sols un super  i de 8-30 a 1.30, tenim que anar fins a Oliete.

Pel matí aguagym, i spa, veure un vas aigua salada, A la tarda anem Arinyo, pel museu de art rupestre i tancat com el dels dinosaures. Els pobles son molt petits, 600 i 200 el altre.

Començo un tractament de Haloterapia tota la habitació el terra amb sal, respires sal, diuen que els treballadors de les mines de sal tenen els millors pulmons a veure si me trec la tos.

El dissabte vam anar al museu miner d’Arinyo, nos lo explicava un  miner hi nos va fer viure, un incendi que va patir, lo difícil que es posar el quadros de ferro, com se treia el carbó, com entravem estirats en un cinta, els camions que tenien que desmuntar les rodes per lo grans que eren, es va jubilar aviat,  encara que la mina se hagués tancat per que sortia aigua i sorra.

El diumenge van truca per anar a Escucha, l’única mina real, que hi ha Espanya amb carbó de veritat, han fet un parq molt maco, ens van posar els cascos i les llums de miner, per baixar en un trenen, vam veure el quatres de fusta, per que sinó, el terreny cedeix, quan baixàven ocells, quant aquets morien el aira era dolent, les rates també avisaven, dels enfonsaments, baixàven una mula, que li lligàvem el peus i li tapaven el ulls,   ella pel so dels seus peus i els carrils del tren mai sortia del seu camí, també sabia quant sortia un tros el sostre, per que es donava, amb les orelles hi feia mal, i l pes quant descarrilava era mes gran, ens van fer dos explosions feia una mica de por. Estem en la conca minera de Utrilles.

El dilluns ens van queda a una xerrada amb el metge que porta els 3 balnearis, que se esta especialitzant am el dolor, fer un diagnòstic correcta, que les llistes de espera d’Aragó son  les mes altes del Estat, els preus estan bé, la vida es mes barata, i el dolor nomes esta reconegut a Itàlia per la seguritat publica.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i obrir-te expectatives per la comarca d’Andorra. Si t’agrada comparteix.