Santander

Passejant per Lierganes, en el passeig del home peix, trobem un post amb les eines per arregla les bicicletes, cosa que tindria que veure la Sra. Colau, ja que a Barcelona no he vist cap.

El divendres teniem que anar d’excursió a Santander però no ens van respectar els llocs vam reclamar ens van tornar els cèntims, encara de estranys sort que la directora de Relais termal, ens va donar la raó i ens  va demana disculpes.

El diumenge vaig veure els ous de oca, com pots veure en la foto son molt grans, i per suposat hi havia mercadillo.

Per la tarda vam anar a Santander, amb sol esplèndid, vam veure la península de La Magdalena, el palau no per que els diumenges es tancat a la tarda, van troba aparcament allí mateix, vam continua per la platja del Sardiner, desprès el  centra Botin, la façana esta en obres, mes la ascensor de vidrà et deixa contemplar una vista de la baïa de Santander esplèndida. El mercat ara esta reformat, i tot son bars per tapes, sota alberguen un museu de arqueologia molt interessant i   actiu.

El casc antic es casi inexistent perquè al 1941, van tindra una explosió amb incendi que ho va cremar tot,menys la Catedral i una església del costat.

Ja hem complert en la tradició de Lierganes de menja xocolata amb xurros. I com totes les coses bones s’acaba aquest dimarts.

Partint al restaurant Beatriz, aquesta vegada el menú era mes econòmic per no se festiu.

Passem per Fraga, per visitar una accidentada, quines tècniques fan servir el metges per immobilitzat un turmell, en cinc minuts tots els plans canvien per això s’ha de gaudir cada moment.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana- I si t’agrada. Comparteix.

Estada en Lierganes

Sortim per la nit, i ja no quedava  ningú, ni professos, res, ni tan mateix trobem al Home Peix.

El Home Peix es una llegenda d’aquí Lierganes molt famosa que diu: que tenia escames de tan nadar.

El diumenge hi ha mercadillo, també molt conegut en la vall. Nosaltres pensàvem con trobar un pastis, el cava. El cava molt difícil de trobar, el pastis, aquí li diuen tarta, i no hi havia, al final dos pal de nata, i dos pastes mes de fulls. Jo me emporto al homenejat, i el fai pujar en l’excusa de que una noia, se ha marejat, i la festa de cumpleanys  tot un èxit.

Teniem mal temps, plou i fer excursions costa. Fem una ruta pels pobles de aquí, i parem en un  bar molt curiós, tot ple de frases mot encertades, jo pren una tentació, espècie  d’aigua ardent amb herbes esta bo..

Juguem al parchis, el conecta4, escacs, s’ha de passar el temps, quant no es pot sortir.

Fem una  ruta per la zona de platges, i agrícola de Cantabrià, gaudim de les vistes de les vaques, ovelles, cavalls  i gallines totes soles pel camp, la intensitat del verds i les seves games son indescriptibles, jo no lis faria justícia has de vindrà.

També hem fet una degustació de formatges sobaos, i quesades lo tipíc de aquesta zona.

Aquesta tarda hem pujat a Les Tetes de Lierganes,la carretera molt estreta, sort que no hi havia tràfic, la vista de la vall de Lierganes i la bahia de Santander una meravella i el vent espectacular.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Tossa

Hola ! no tot surt be. En el programa de la tele,vam parlar del restaurant La Floreta. Com esta en el casc antic, ho vam deixar……després la meva revista favorita de Catalunya: comenten Tossa va tornar a parlar de hotel restaurant La Floreta……Truco i fai reserva, anem el diumenge carres tallats, pregunten a un Guardia ens indica una hora donant voltes per carres estrets, al final ens trucant del restaurant, i ens diuen: que tenien que deixar el cotxe a la entrada del poblet, anul•len i, adéu menú degustació, anem a la Masia dinar cassola, una altra vegada serà.

En trobo malament, vaig al Cap, me expanten en el diagnosis, i a la a la residencia del Vall de Hebron, fins la 1 falsa alarma.

Photo by Pixabay on Pexels.com

Sortim cap a Logroño restaurant Beatriz mengen, be jo pren card amb ametlles i cap de corder  la brasa com quan vivia la mara.

Arribem  a Lierganes balneari, el poble esta tot ple, anem a recepció a fer l’entrada, el xofer aparcar el cotxe, tarda, els meus companys ja van a la revisió medica, al final arriba,  pugem a la habitació i corrents al metge, aquesta vegada una doctora, sort que tenen la fitxa, acabem a temps de anar a la reunió de Benvinguda,  han canviat tot el personal, la pandèmia?, sopem i donem una volta pel poble,  ja no hi ha gent, dormint fa molta calor, aquest llocs no esten  acostumats a unes altres temperatures.

Avui comencem els tractaments inhalacions, piscina del Rei. Després passejant pel poble.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Museus

Seguim a Fuerteventura, avui anem a Les Salines del Carmen. Allí comprem les entrades per El centre de Interpretació  los Molinos, i al Museu del formatge Majadero, aixis surten millor de preu, nomes tens dto. Si tens discapacitat.

Les salines son grans, i tenen sales per interacció, molt interessant, es pot veure  sal d’altres colors.

Anem al centre de interpretació dels Molins, allí ens explicant que es el gofio: cereals torrats, casi sempre blat de morro allí li diuen: millo .Mai falta en ninguna casa Canaria, ens van dona un  dolç per provar-ho semblava un polvoró, desprès van entrar al Moli, la visita va se rapida, sort per que aquet i les salines estan de costat a costat de la illa. El Museu del formatge majorero, esta a 10 minuts, en cotxe cla.

Aquest es el mes gran de tots, te un  casa de una família benestant de l’illa, despres en  una sala te expliquen las tres teories sobra la formació de l’illa, i un altre moli, també hi ha un jardí de cactus molt maco.

Desprès tornant, van trobar un restaurant que es va fer gracia, quant sortien de Casa Luis, es va sembla mes típic,  Casa Matoso, el vi vam demanar una gerra axis era de la terra, desprès uns puntelletes, formatge fregit, i de postres un Mari Pepa: natilles galetes i nocilla, estava bo, aquesta vegada vam demanar millor i no va sobra menjar.

L’últim dia van anar a la platja del Port que nos quedava a prop i van lleigi que tenies que arrastrar els peus per la sorra per que aixis els angelotes, la cria d’un tauró, amb perill d’extinció, i que esta protegit, si el toques surt corren, però si e trepitges el pots matar.

Tornem  i ja en Mas Romeu tenen Les Jornades del Bacallà, estem en Setmana Santa.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada Comparteix

Fuerteventura

Estem a Fuerteventura i volem llogar un cotxe, de 7 agencies sols 3, la pandemia a fet mal, tenim cotxe un rio  Kia m’agrada mes el meu. Ens donem comte que l’oficina de turisme tanca a les tres i anem corren t, tres persones, al  telèfon, altre que s’anava i al fi una, nos dona una bossa i ens diu: mes avall al kiosc les donara les indicacions per si volen anar algun lloc, ¡fantàstic per l’informació i recomanació de la seva terra!.

A la tarda passegen per Caleta de Fusté, centre comercial, l’aigua de l’aixeta no es potable. Els forns de cal de La Guirra.

Anem al poblat de L’Atalayita, al centre d’interpretació d’aquest poblat  tan antic la seva cultura, desprès donem una volta pel poblat en runes, es molt gran i curiós.

Seguim cap a Pozo Negra i fem uns canyes. A la tarda al Puerto del Rosario on veiem un creuer del Aida, que nos recorda quan vam fer el nostre per Itàlia.

Anem a Morro Jable, casi a la part mes Sud de l’illa, quant s’acaba la bona carretera i nos quedem sense veure Cofete, a tot no arriben. Tornem cap l’hotel passen per platje de La Calma immensa de sorra blanca fina, La Lajita que es un verger en mig de un desert, per que aquí les tonalitats de marrons a negra es unica en el paisatge

Dinem a on es va a dir la guia, fan la millor carn de cabra, i tenen molt bon preu. Casa Luis res, demanem una de cabra a foc lent i una de cabrit fregit, i croquetes de peix, desprès de mig hora nos lo portem tot junt, sort que havia preguntat per que lels plats si eren complert, a les hores ens sobrava menja, estava bo, millor la cabra que el cabrit, però en un mig plat, no hagués sobrat tan menjar, el vi blanc massa dolç com un moscatell, i car tot plegat per no tornar, o la pandèmia a retirat al para(Lluis) i els fills en aquest cas la filla ho ha canviat.

Anem a Corralejo, al extrem Nord, turisme millor ens indiquen per visitar la Casa de los Coroneles, i no nos donar horaris, tot tancat o en obres, a sobra ens equivoquem en l’hora, el cotxe no la havia canviat, en fi ja tornarem.

Anem Ajuy, unes coves impressionant, els penya-segat  un vistes mes el camí es dur ,¡Val la pena!.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.