Girona- Bescanó

Una mica de mi

Bé, avui t’explicaré, una mica l’objectiu del blog,  es per les persones. Que  davant de una situació de la vida,  han començat una nova etapa, per la qual ningú et prepara i crec que es important, al menys a mi m’ha canviat la vida, i pot  facilitar la teva.

Girona -Bescanó

Amistats que s’han fet a la feina, valors  que perduren……

Ens troben cada mes, per fer caminades, incorporant a les parelles fem mes gran el grup.

Aquest mes ens vam trobar a l’estació de l’Ave de Girona, per fer un tram de la via verda de Sant Feliu de Guíxols a Olot.

Primera pregunta oberta ¿quina diferencia hi ha entre Ave i Avant? ¿sols la velocitat, uns minuts? ¿ el preu es diferent?.

Vam  anar a esmorzar al restaurant Can Roca,  el dels pares, la seva passió per la cuina a fet que els seus tres filles aconsegueixin, les tres estrelles Michelin, del Celler Can Roca que esta a un carrer molt proper.  Vam sorprendre al grup, ja que organitzàvem la caminada. L’aparcament que teníem previst estava tancat, desprès vam veure el motiu, el reservaven pel  circ, que arribava a les 11 con les seves remolcs de època.

Anem a la via verda per fer el tram Girona – Bescanó, passant per Salt. Camí molt pla , ple d’horts, estem fem la ruta del Ter: paisatges idíl·lics, plens de vida.

Es alhora la ruta de l’antic  carrilet, molt ben assenyalada, vam fer sols 8 Km, lo que acostumen a caminar. Robert   donava explicacions dels llocs, s’ho havia currat.

Vam tenir sort que meitat del camí  vam tindre ombra perquè el sol pega a pesar que estem a finals de octubre.

El restaurant Bescanoni, va sorprendre pels seu sortir de plats, ben cuinats i a molt bon preu.

No van fer sobretaula perquè tenien que agafar l’autobús de línea fins a Girona que no passant molt seguit, ens va deixar a la Estació del Ave sols un company es va aprofitar de la seva comoditat i en sols 38 minuts  a Barcelona.

Tres caminants vam anar, amb pas rapit, a busca els cotxes per tornar a la nostres destinació.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana, on te parlaré una mica mes del meu blog

 

 

 

Jornades Gastronòmiques a LLoret de Mar

En Juny se celebren les jornades de l’Arròs i aquest any ara en octubre fan “La cuina del peix de l’art”

Jo et parlaré del  restaurant “Giorgio”, es gran, espaiós,  amb un  tracte amable i molt d’agrair.

Ens van donar  una copa de cava rosat y unes mandonguilles d’arròs, desprès van demanar el menú de les jornades “La cuina del peix de l’art”,  a mes  tenien el menú de cap setmana i la carta.

Comencem  amb anelles de calamar a l’andalusa.

Primer plat  per escollir: Gambes borratxes amb mantega, all en vinagre, ceba vermella, llima amb vi blanc; o Tàrtar de tonyina amb guacamole i mousse de anet.

Segons plat per escollir: Invontini de llenguado farcit de salmó amb salsa de safrà sobre llit d’espinacs baby.

Postres: Tiramisú autèntic italià.

Vi blanc Aura Verdejo DO Rueda i cafè.

Hi havien altres opcions, com comprendràs, parlo de lo que vaig gaudir, per di certament que era booooo.

El restaurant “El calamar Daurat” senzill amb  voluntat per atendre.  Cava de benvinguda

Mezze de morena adobada amb aroma de vinagreta

Garoina farcida estil del xef

Mousse de maracujà, cafè i vins inclosos

Peix de la costa a la brasa amb aroma de romaní

Sempre, ens van donar entrades pel “Gran Casino Costa Brava” amb copa de cava inclosa,  i entrades per visitar els Jardins de Santa Clotilde dues hores de pàrquing gratuïtes. Les entrades ens van cridar atenció per esta caducades, (jornades de l’arròs) però valides això es l’Ajuntament que economitza costes, mes promociona la vila,  l’objectiu es bo.

També participa el restaurant “Freu” participa en las jornades de la cuina del peix amb una bona proposta,  mes ja te  parlat de la seva qualitat, i el xef Pep no decep. El restaurant “La Barca d’Or” un chic car, com el Santa Marta, com veus la oferta es gran i dura tot el mes, es un bon moment per gaudir de la vila.

Bé, en breu te parlaré de l’Imserso i els seus programes de vacances i termalisme. ¿Perquè no hi ha oferta pel nord i Galicia?.  Pregunta oberta.

A mi nomes em resta deixar -te el meu somriure per la setmana.

 

 

Cunit – Delta del Ebre

Hem retrobat les caminades en la seva versió original (tren- esmorzar – caminar – dinar).

El tren venia en retràs,  cada grup pujava en la parada que li quedada mes a prop. A pesar que utilitzem  WhatsApp per dir  en quin vagó estaven, nos van xuntar a Cunit.

A pocs metres, trobem un xixonenca i fent la primera feina ¡esmorzar!.

Comencem a caminar sota un sol de ple estiu, la caminada plana, tranquil·la, sempre que podien aprofitàvem la ombra  per xuntar-nos i hidratar-nos.

Van passa per Segur de Calafell, Calafell i La platja de Sant Salvador, arribant a dinar a Camaruga.

El restaurant el van obrir per nosaltres, fora de temporada sols obra el divendres i cap de setmana.

El menú apetitós i ben cuinat. A ultima hora un flaire de clavegueram fa la nostre sortida mes rapida, clar que el restaurant no tenia res a veure amb l’incident del clavegueram.

Tornen al tren, i a mi me sorprèn  la parada Sant Vicens de Calders, i aquí et deixo la pregunta oberta  ¿per que si era Camaruga?

El diumenge, anaven en un altre grup, l’anècdota que es vam despistar en la hora, i ja ens veus amb el cotxe per atrapar-los. Ens trobem a la Casa de Fusta, una Barraca típica on tenien el esmorzar de forquilla super complet. A continuació van veure la  sega del arròs com es feia abans. Ara les sistemes han canviat  i poden sembrar fins i tot  amb helicòpter, també algunes persones vestides tradicionalment amb banda de musica animaven la festa.

Continuem darrera del autocar, per gaudir de una sortida amb vaixell pel Delta del Ebre fins que es xuntar en el mar.

Anem a dinar i parem en unes naus, on netegen els musclos, passen a dintre on se comunica amb la baïa. Pugem a una plataforma de cement amb motor que nos porta a la musclera, habilitada com restaurant. Allí ens esperen els ostrons, els musclos ben acompanyats de cava i per finalitzar un arròs de llamàntol.La tornada va se dura per la caravana que hi ha sempre per aquesta zona.a setmana per no oblidar. A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana