La Festa Petita de Blanes

Ja van presenta el cartell de la festa el 19 de agost.

La seva programació igual que abans de la pandèmia.

Nosaltres van decidir anar el diumenge al Bar Leopoldo que diuen que fan el millor pop de Blanes, res tancat i canvi de plans.

Vam anar a La Tapeta aquesta vegada en  millor atenció per part de cambrers, i desprès anar a las Havaneres. Les tres ultimes actuacions van se les millors, per que les primeres se dormien. Del cremat res.

ç

Per fi anem a dinar al Bar Leopoldo, el pinxo de pop una meravella, el canaló de pollastre, i la torrada de sardina fumada molt bona. Van encerta el moment de mes gent, la calor aprestava i vam veure com carregaven el tancs de cervesa de Estrella de Galicia, esta al costat del port. Tants anys aquí i no ho coneixien. Bona experiencia i molt recomanable.

Les festes de Gracia han donat entrada a les de Sants en Barcelona.

Ahir van estar la trobada gegantera, mes jo tenia un  recta fer un dinar per uns alemanys i me vaig sortir força be.

S’acaba agost i setembre començarà amb la novetat de la mainada que en compte del 15 començarà l’escola el 5.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Sant Pere del Bocs

Bé, hi va haver una lluita conjunta,  dels blanencs i els  lloretencs   per que no es fes la prolongació  de l’autopista perquè posava en perill el espai natural del Vilar a Blanes i L’ ermita de les Alegries i Sant Pere del Bocs en Lloret de Mar  i també volien fer una sortida a Cala Morisca una de les úniques cales verges que ens queden.

A la fi, no s’ha renovat la concessió, i aquest paisatges s’han salvat i a mes no es paguen peatges.

Sant Pere de Bosc es un hotel de 4 estrelles on havia sentit parla del seu restaurant i no aconseguia anari al final creia que si.

Trobem un camí mes recta en el cotxe  el últim tram era de terra i va resulta ser intransitable, van tindre que tornar  al punt de sortida per un altra també de terra però en paciència vam arribar,

Entrem en el restaurant Resguard, ens avisen que nos equivocaven ens posem a la cuina i ens indican cap a on, ens tornen a perdre i una camarera molt amable ens acompanya, es sobri, posa la Fonda  del Resguard estem sols, ens donem les cartes i jo demano el menú degustació, allí m’informen que hi ha dos restaurants el “Resguard” on tenen el menú degustació i la “Fonda Resguard” on es a la carta, en fi, me desinflo, però la carta i el servei excel•lent el preu en conseqüència, van aprendre lo que es un vi de pell de ceba,(rosat mes clar). Els postres  vaig escollir un crema catalana, aquí es nota la ma del xef, que s’inclina per les coses de proximitat i naturals.

Els cafès els prenen en el menjador de fora gaudien de les instal•lacions, van anar a dintre per les  temperatures extremes que estem tenien,  però l’espai en mig de la natura la piscina no semblava que estesin a Lloret de Mar.

El meu company es va interessa per l’historia del xef, neurocirurgia, llicenciat en art i ara xef, nomes tinc ganes de tornar,i aquesta vegada al Resguard.

A mi nomes e queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Natura

Ens agrada que vinguin amics a gaudir de Blanes, aquest any esta molt ple un 97% en hotels i 98% en càmpings, l’entrada es difícil i  vam trobar  caravana des de Tordera mes també es va xuntar un accident  per desgracia.

Vam anar a Sa Croqueta, on van sorprendre la varietat no el servei que va ser molt lent.

Desprès a La Tapeta, unes bones torrades de pernil i formatge, mes el servei també molt distant.

Es un estiu de temperatures de record, ni per la nit corre el aire, sempre calor.

La Natura sempre nos sorprèn amb les seves temperatures postes de sol, però avui  ha sigut el mar, a veces aquí s’agafa algun sonso, però avui el onatge els portava com una taca blau mar  i els treia cap la sorra i la gents els tornava al mar, tots el veia com amb gran rapidesa es desplaçaven cap la desembocadura del Tordera, els mes joves i rapits nedaven  entremig de ells, quina il•lusió.

El 15 tornen les Festes de Gracia a Barcelona guarnits els carres amb la mateixa il•lusió que abans de la covid.

Aquí a Blanes el 19 comencem les festes petites del Copatrons. Tot va tornen a la normalitat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Perelada

Sortim cap Vilabertran on esta la Canònica de Santa Maria es una joia del Romàntic,a l’Alt Empordà. Constitueix un dels exemples de l’arquitectura regulars medievals a Catalunya. El conjunt monàstic ha conservat perfectament la disposició de les diferents dependències  al voltant del claustre entre els segles XII i XIII.

L’església va ser consagrada al  any 1100.,

La creu es lo que mes m’ha agrada. Una gran part estava en obres.

Vam dinar al restaurant La Ruta senzill però el tracta amable i el menjar mot be.

A la tarda ens van dirigir a la oficina de turisme de Peralada ens va atendre molt bé ens va di que hi havia un claustre, però a la 6 feien un a visita al Castell de Peralada, i van decidí anar-hi.

Va se una bona elecció, la col•lecció de vidre, es la mes gran de Espanya, hi ha objectes molt curiosos com els cantis, que es regalaven als nuvis  quant se separaven cada u agafava el seu,també hi ha un traieu-llet de vidre, la veritat es que no hem inventat res. Desprès la biblioteca en 100.000 llibres no se quants Quixots i amb altres idiomes. I el seu passadís secret. Desprès el terra te com un símbol del enderroc dels escacs, que també te la marca de vins Peralada, també el seu petit museu de tines i botes. Per últim, com també ha sigut propietaris Hispano-Suiza un cotxe de col•lecció ara hi ha dos mes moderns elèctrics es fan tots a ma i nomes hi ha una producció de 19.

A tot això es va fer l’hora de sopar al jardí, molt original la sopa freda d’enciam, el filet Wellithon, i el volca de xocolata, el cafè

, i ràpidament, al balco, era una tarrima de les que fan pels espectacles bona visió,   La nit de Josep Carreras no tinc paraules per descriure es va posar el públic a la butxaca, canten cançons en català, la Orquestra del Liceu a l’alçada del moment La Soprano i la sorpresa de la Mariona guanyadora del concurs Eufòria, una nit que no podré oblidà en molts de temps.

A la tornada va ser difícil la conducció per la boira que hi havia i la poca cobertura dels GPS,

A mi nomes me resta deixar-te el meu son riure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.