Anar a menjar a Sa Lola

El Passeig de Dintre de Blanes, ha canviat el seu aspecte, pel matí les pageses, i al final davant del Terrasans, on tradicionalment es fa el vermut amb l’especialitat calamars a la romana, i que és increïblement bo. Ara hi ha el pessebre, sempre es representa una estampa de Blanes, i aquest any ha tocat els cavistes, si el primer cava es va fer a Blanes, hi havia molta vinya que va desaparèixer substituïda pel turisme (en el 1960;els terrenys valien més que la collita). Sesvernes te vinyes, mes hi han dos cavistes sortits de la cava Montferrant. Laviret va  guanyar  medalles de plata i Bronze en el XX concurs de vins i caves de Catalunya “Girovi 2015”. El cuart cavista no es que no en parli sinó que no el conec.
Tornem al pessebre (del cava) que és el que toca aquest mes, tot amb ampolles de cava i  vinyes, una mica fred, però vosaltres teniu l’ultima paraula.
Seguim pel Passeig del Mar, cap al port, trobem Sa Lola, amb terrassa coberta i estufes, a pesar que aquest any no fa falta, almenys de moment. Bon menjar i bon servei. Creatiu, sol hi ha un menú degustació, amb  5 primers molt bons i molt originals en la presentació i de gust fantàstic molt ben elaborats, el segon és a escollir, no baixen el nivell, i el postra com no podia ser de una altre manera.

El preu és de 25 euros en festiu. L’únic problema que heu de vindre avanç del dia 6, perquè fan vacances, després, durant l’any, fan quatre menús, un per cada temporada.
Desitjo que gaudiu d’un día feliç, a Blanes, descobrint noves coses i menjant bé.
Com vetlleu sempre hi ha coses per fer i gaudir. Ja se que entreu, però no doneu suggerències i  no perdo l’esperança que sigui un blog d’experiencies.

Anar a menjar a Mas Sola

Ens agrada anar a menjar a Mas Sola.  Tenen un menú de tapes molt bo, el tracte es amable, el lloc un bon conjunt per relaxar-se, i gaudir del moment.

 

Mas Sola esta a l’entrada de Santa Coloma de Farners, on esta el Magma i les termes Orion.
L’altre dia parlavem amb la meva amiga sobre un post, Santa Coloma, jo en parlava molt bé,  jo vaig de dia, ella va volgué sortir a la nit i res, al vespre no hi ha vida…. Com canvien les coses, depenen de l’hora.
I vam quedar, per celebrar el Nadal, en un restaurant que coneixia però no havia estat.
Riudarenes, on es troba el restaurant La Brasa, esta abans que Santa Coloma de Farnes (sempre sortim de Blanes).

Es un local força gran, a 6 metres sota el nivell del mar.  A  dins amb  una decoració amb objectes  d’abans:  regadores, galledes d’alumini, etc. El tracte molt amable, tenen botiga per catàleg de productes propis i de la comarca: vins, embotis, dolços, etc.

Vam tastar els Sorrencs postre típic de Riudarenes. Estan molt bons. La carta és de coses a la brasa com indica el seu nom, però també tenen plats del dia.
Després de parlar i gaudir d’una bona companyia, ells vam continuar a Figueras per promocionar el seu joc “Guerra de Mitos” del que son creadors. Donar energia trobar gent activa, que no es queixa i treballa.
Nosaltres vam anar a Blanes, per veure una obra de teatre, be, un musical: “Records per tu”. Estava feta per un grup d’aficionats de Blanes. Va ser espectacular pels seus vestits i les seves cançons, al final ens van donar el gorret típic del Nadal i vam acabar cantant nadalenques.

Tot era per una bona causa, la recaptació es va donar a Càritas.
Un dia fantàstic, amb ven poques coses extraordinàries però que en molt de temps no oblidaré.
Agrair els comentaris i us esperem per la comarca.

 

 

Collserola

I aquest més anem a caminar a Collserola, aquesta vegada no ve el meu company, hi ha pujada i maca….
Hem quedat a la parada de Mundet, començem caminar, passem El Velòdrom (quins records, quan venia amb els companys de feina). El Laberint (jo vic molt a prop) i comença la pujada, jo necessito ajuda, la meva forma física no és l’apropiada. Per fi, a dalt, la vista sobre Barcelona però hi ha calitx, continuem a l’Ermita de Sant Medir. Parem per menjar l’entrepà i beure aigua.

La tradició marca el 3 de març, sortir pels carrers de Gràcia, jinets i cotxes de cavalls tirant caramels,  que te origen, en  un home que va fer una promesa a Sant Medir, per curar-se. Als veïns els va agradar i cada any es repeteix (és molt divertit) i acaben la trobada amb un dinar a l’Ermita

Vam seguir al forn Ibèric, quanta història, com a canviat la vida a través dels anys.      Saludem al pi de  Xandri, esta apuntalat perquè uns brètols el volien talla.

Per fi Sant Cugat, el Monestir, la Rosanna (punt de trobada amb els que no havien fet la caminada).

Total 12 Km, tres hores i mitja, la cadira m’agrada i l’aigua. El dinar és una bona recuperació.
Si vam parlar, com no potser d’una altra manera, del Nadal, els llums ja han donat el tret de sortida. I el grup farà la pròxima sortida cultural, no caminada,  per la Sagrada Família i un bon àpat com no podia ser per aquestes dates.
Després al nostre Blanes de sempre, en el Casino escoltant les xerrades de pintors i maquetistes (em va tocar un Boronat).
Bé us desitjo unes bones festes que feu molt bon ambient nadalenc.
Només em queda per dir-vos que us animeu a fer alguna sortida, m’agradaria compartir experiències suggerències per tractar nous temes.