Coses Noves i velles

Com saps me vaig animar gracies als cursos d’internet   des de  “millora l’imatge” fins a “emprenedores”. D’això ve el blog. L’ invitació  per la conferencia de Ferran Adrià a Girona, sobre emprenedors  hem va sembla genial,  podria comparar metodologia. Si havien moltes coincidències com el ordre, innovació, constància etc. Ja diràs ¿perquè a la meva edat? Pues si sempre m’agrada buscar noves experiències, això em mante en forma mentalment.

En aquesta curiositat que em caracteritza vaig provar “Filigranes de Paper” o  “Quilling”.  Consisteix en enrotlla tires de paper, donar-les forma, així  vida, als mes variats dissenyes decoratius.

El seu origen es remonta, segon la major part de les ressenyes històriques, al temps de la cultura China, Mitja Orient i Antic Egipte.

Se sap que durant el segle XIII, els monjos i religioses dels convents utilitzaven aquesta tècnica per embellir objectes religiosos. Enrotllen  el paper amb la base de una ploma (quill),  d’això  deriva la denominació anglesa “Quilling”.

En  el segle XVIII, a Anglaterra,  aquest art es practica àmpliament  entre les dames de la alta societat de l’època utilitzar-la per fer caixes de te,marcs i mobles.

Bé, la botiga on vaig iniciar-me amb “Les Puntes de Coixí” va tancar. Buscant alternatives vaig trobar  “La Associació de Puntaires de Malgrat” me va bé, perquè tinc que conduir mes per anar a Malgrat, així practico mes lo de conduí, ja saps que amb fa molt respecta.

També me vaig apuntar al centre cívic “Can Borrell” de Blanes, per lo que puc practicar mes les puntes de coixí. Coneixia professora i companyes.

Aquest diumenge han fet una Trobada a Hostalric, estaven de festa per San Miquel, ens han tractat molt bé oferint-nos un entrepà i aigua, animades per una nena han fet la rifa, 38 regals sense sort, ja ho diuen: afortunada amb amor………

També ha vingut la banda amb les majorets (homes) tot plegat em passat una bon mati.

Bé a mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

Diada a Blanes

Aquí els actes per la Diada van començar el divendres amb una visita d’algunes cases i negocis que van fer “Els Americanos”. Els homes   emigraven a Amèrica perquè la  fil·loxera  els va deixar sense feina. Els Americanos eren els que van tornar rics, els que tornaven sense fortuna eren “els Espantats”. Aquí casi totes les famílies estaven emparentades. L’Aitor que era els que explicava la relació ho sabia molt bé, treballa a l’arxiu.

Al Passeig estava  la “Fira de Sabors” amb productes de aquí.

 

Vaig  veure a Nuria Feliu, no amb podia perdre la seva actuació. Va se espectacular com recitava uns versos de patriotisme català, amb força,  per animar a tots a cantar i estar orgullosos del nostre petit País.

L’alegria que desprenia la Nuria, no fa oblidar que la seva infantesa hi havien las cartilles de racionament que van circula fins 1953 cosa que ningú parla i donen per fet el estat de benestar que tenim.

El dissabte vam passejar pel centre de Blanes on van transformar algunes tendes com eren en el temps dels “americanos”. Les enramades, ball de festa on la dona podia  treure a l’home. Vaig  comprar el llibre  “Indians” per saber mes coses.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En una taberna vaig prendre el típic “Mojito” que em va transportar a un viatje a Cuba  ¡Quins temps tan bons!.

Del llibre “Indians” o americanos he après molt, com: l’emigració fa ser força organitzat i planificat, els catalans rarament marxaven a l’aventura. Hi ha paraula com fadristerns fills no declarats hereus de propietats familiars. ¡Com feien el cabotatge, es molt interessant!. La construcció del primer tren a la península va ser Barcelona-Mataro 1848 promogut per l’’Indià Miquel Biada Bunyol que també havia participat del primer tren a Cuba. El bàsquet fa 100 anys era un esport desconegut va venir de Cuba  va ser introduït  pel pare Eusebi Millan en l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona formen en primer equip al 1922. Entre m olts d’altres indians cal destacar l’indià de Calonge Artur Mundet, que va donar 40 milions de pessetes de l’època per construir les llars Mundet . Com veus es molt curiós.

Bé,  la Diada de Catalunya, amb polèmica per la descentralització la vaig gaudir per la tele, vaig bategar, i amb el cor estava allí. mes no hagués aguantat la calor

https://www.youtube.com/watch?v=OQIFdFC9d1w

11 sept. 2016 – Subido por La Vanguardia

Más de 500 mil catalanes han llenado el centro de Barcelona para reclamar un estado propio para Catalunya …

▶ 1:36

Per  Blanes l’Ajuntament i els pescadors han organitzat la “Quinzena Gastronòmica de la Gamba” i col·laboren restaurant però nomes un “El Sentits” te el menú.

Be a mi sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana

 

 

 

Comarca de la Noguera

Bé, no tots els viatges comencen en el mitja de transport, jo t’explico el meu.

Llegint un article, comunicava  que el monjos per falta de vocacions i pogué mantindre els monestirs incorporaven noves  activitats: allotjament, gastronomia, cases espirituals o llocs de estudi. I  Monestir de Les Avellanes en Os de Balaguer, comarca de La Noguera, que em va cridar la atenció i  organitzo el viatge.

Començo el  camí, Linyola, dino a “ l’Amoca” on vaig menjar molt be, acabant,  passejada per la vila, em transporta  a la batalla del Segre. Els cartells informació feien referència al  drama dels que el 39 van fugir  a França per salva la vida i es van trobar en camps de concentració i  continuan  amb la II Guerra Mundial. Si la vida de la postguerra que tampoc es parla, era dura i una generació que ni siquiera ho menciona.

Arribo al Monestir de Les Avellanes ¡wauu! quin  espai, tranquil i en mig de muntanyes. Parlo amb el monjo hi me mostra la habitació, molt confortable  i  actual, això si sense tele,  però  Wifi si. La desconnexió era total, no ho penso, me quedo, i li demano informació dels llocs per visitar, em parla del Centre d’Observació de l’Univers (Àger)

em fa els tràmits per anar a las 10 vespre.

Arribo aviat i aprofito llegint l’historia de Big Bang de l’Univers, les estrelles … comencem la visita en el observatori, la sala es nova de fa 4 meses. Ens seiem, i el astrologo ens parla del microscopi impressionen, la cúpula es obra, i enfoquen  una estrella, la nit era plena de núvols, i res son les coses del directa, nos ensenya la vista gravada de la setmana passada, entremig de anècdotes, i dades de les estrelles, galàxies… números astronòmics i per fi, ¡temin sort! Hi veien l’estrella en directa impressionen, al final pugem per veure de prop el microscopi, i passen a una altre sala on ens donem unes ulleres tres D i nos explicant  el firmament  molt gràficament  en la cúpula, i acaben en les coses que el espai nos retorna com el Internet, el GPS, etc. Molt interessant  i cada 15 cabien la zona de  visió de l’espai per pogué repetir la visita.

Al mati dono una volta i torno al monestir per gaudir  del menjar, bon àpat ben equilibrar, i compensa con el preu de la habitació. Aah el esmorzar buffet, una estada per repetir.

 

Vaig a Vilanova de Sal, lo que pensava que era el apartament era una barbacoa  en jardi.

A la tarda visito el embassament de Sant Llorenç de Montgai, una plàcida vista i bona passejada, fins a la pressa elèctrica es el Segre.

 

Continuo per Llívia, em va sorprendre  que l’oficina de turisme, facilitessin les claus de l’església per fe la visita. Sort que les fotos vam fer mes profitosa la visita. Al torna a la oficina de turisme vaig visitar la Farmàcia que tan famosa a fet a Llívia, ara convertida en museu, i la nostàlgia me envaeix.

Comencen els actes de la Diada a Blanes, en la festa dels Americanos.

I per fi el meu somriure per la setmana.