Pitiüses

Ibiza ciutat amb el casc antic emmurallat i amb nom propi: “Dalt Vila”, be que contrasta amb les cases típiques eivissenques “formes cubiques emblanquinades”, que, a mes a mes, creixent afegint mes “cubos”…. Si, les cases típiques son amb teulades planes per recollir l’aigua de la pluja, fetes amb bigues de savina (arbre de fusta molt resistent: fins 500 anys) i una capa protectora de posidònia, emblanquinades amb calç per desinfectar (dins i fora).

Al Sud Les Salines, no podien faltar els amarres dels llaüts, molt característics.

Eivissa i Formentera formem les Pitiüses, si aquí diuen Eivissa i canvien el article el o la per es o sa, diferencies amb l’ idioma català.

Formentera, es molt bonica, i volguda pels famosos i alhora molt cara.

Les figueres d’Eivissa son arbustos, les seves branques miren al terre buscant aigua i els eivissencs hi posen estaques perquè facin ombra

 

La catedral del Mediterrani, Sa Vedra, si hi ha 200 petites illes.

…..Les esglésies concebudes com a  fortalesses, la població vivia molt disseminada  i en  atacar els corsaris, tots cap dins de l’església amb els seus ramats.

Al pla resten unes 200 famílies de pagès, es viu mes del turisme.

Si som  els primers turistes de la temporada, per lo que nos va costa trobar cotxe de lloguer, i no cal dir de l’Imserso, amb Mundiplan però al final Europcar va obrir el dia 13 i per internet 75 euros mes barat, no esta malament.

Comencem la visita pel nostre compte, primera cala i penya-segat  Cala Bona.

Cala Portinaxt a l’extrem Nord, no cal dir que l’illa esta plena de petites cales i penya-segats.

Avui a Cala Salada, el temps molt agradable: 15º.

A Sant Antoni de Portmany ,  una antiga cove natural, criader de llagostes, avui l’ Aquari: una passada (els peixos del mar en el mar). Es molt interessant  i Paula et va explicant característiques, diferencies i perques. Tot plegat una experiència molt recomanable.

Al vespre vam contemplar una posta de sol, amb musica chill-out i còctel. Tot molt romàntic, nomes faltàvem els ioguis, la pau es respira.

Jo et proposo aquesta sortida fora de la temporada de juliol i agost, el paisatge i les seves aigües de colors ho mereixen.

Jo et deixo amb el somriure per la setmana i si t’agrada digueu

 

 

Ibiza

UUf. Quant va sortir l’oportunitat de fer aquet viatge, jo vaig recordar: l’any 76 mes o menys  quant el ritual dels diumenges era, anar a missa i  fer el vermut, on planejàvem la tarda i les vacances. Eren una colla 6 noies que volíem anar a Ibiza, era la moda el moviment Hippy el lema “Haz el amor i no la guerra”. Òbviament tot ha canviat com nosaltres, mes les guerres continuant.

Vam anar amb vaixell a un hotel de Sant Antoni, i allí les nostres diferencies es van marcar. Ara torno en avio, a un hotel de Santa Eulalia, lloc  on va començar el moviment hippy. Aquest mati passejant, per Santa Eulalia, ja no era el lloc que vaig conèixer  arribant en bus.

La guia ha parlat, que tots els poblets de Ibiza tenen nom de Sants o Santes, menys un sol poble:  “Jesús”.

Comencem el paquet de excursions, la primera en trenet, anem per carreteretes locals pels camp.

El paisatge es molt maco: pins, garrofers,  figueres i oliveres. El que mes llueix ara els ametllers en flor, es la neu d’aquesta verda illa, difícil de veure l’estiu tot sec.

Les cales del est precioses, una amb sorra negra, la majoria de sorra blanca contrasta i davant l’illa de TagoMago.

Avui hem anat a Sant Joan de Labritja, amb autocar. Al nort la cala Sant Vicens I el poble de Santa Geltrudis.

Sant Antoni, estava molt canviat, normal, la estació d’autobusos, el centre es per vianants, el passeig o el port . Jo també he canviat una mica massa, el temps no perdona,  Sant Antoni per millorar,  jo…..

A la tarda Es Canar lo queda del moviment hippy.

Per dinar hem anant a on l’estiu veuen les postes de sol, practiquen yoga, la platja es de

 

 

pedra.

Jo continuaré visitant les Pitiüses.

Ara et deixo amb el meu somriure per la setmana que feia dies que no tenies i si ten consultes  deixeu al seu lloc.