Mas Romeu

Bé ja vaig parla dels restaurants dient com canvien de mans o tancats, però també hi ha els que duran o compleixen 40 anys, aquets es el cas de Mas Romeu. I ho vam celebrar per tot l’alt.

A les 7 ja estava el carrer tancat i engalanat de banderes catalanes El mestre de cerimònies Pep Sala dona el tret de sortida amb la cobla La Flama de Farnes, els balls catalans de el Esbart Joaquin Ruyra de Blanes, això si  fem un aperitiu, desprès el Xiquets de Valls amb les seves torres humanes i a mes un va fer la vertical i va baixa de cap, jo mai ho havia vist. Per acaba el gegants de Lloret de Mar, com ballaven quin goig, la gent anava passen al restaurant mostrar el passaport covid.

Les taules de 10 persones eren en granat i les cadires vestides en blanc i els seus llaços tot molt digna i festiu, El mestre de cerimònies va presenta a Sam que nos acompanyaria tota la nit.

Vam conèixer noves parelles de Badalona, Blanes i Lloret, aquets últim els seus pares van se els primers clients del restaurant.

Uns aperitius seguits d’ Petxines de Pelegrí, amb crema de Carxofes i Tocs d’Iberis. Suprema de Llobarro Brasejat amb el seu Suc i Rossinyols. Filet de vedella al Foie amb salsa de Garnatxa de L’ Empordà, aquí teníem diferents opinions els comensals sobre el punt de la carn, ho altres restaurants com Carbó negre que a mi no  hem  va agrada però ja se  sap que per gustos no ja res escrit, tot això amb gran harmonia i reien amb el mestre de cerimònies que era Pep Sala gran comediant.

Van dona records pels proveïdors i les autoritats Batlle, consell comarcal i del gremi i un  especial al cuiner que els va ensenya el ofici.

La traca final va se el pastis que era la masia de Mas Romeu. On

va fer el honor  la família Garriga.

I con no, al comensals ens van fer un  obsequi les dones una laminà i els homes un clauer.

Va se com un bon fi de any eren mes de 200 comensals.

A mi nomes em resta deixar-nos el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Curiositats d’Andorra

 Per fi tornem a Andorra La Massana, desprès de fer gestions anem a veure el Llach d’Englolasters, l’últim cop estava buit tenien que canviar una vàlvula, aquesta vegada esta ple. El gaudim.

Caminant per la ruta de les  Fonts, veiem una vista fantàstica de tota la vall Andorra, a vista d’ocell.

La meva tia ens va parlar de un petit poble català a dins d’Andorra . Es de Lleida Os de Civis es mes fàcil de arribar per la carretera de Andorra que la part espanyola. Es petit ple de hotels i per fer caminades, i sports.

Vam dinar en el Hotel Os de Civis, escudella, embotits amanida i pollastre a les brases amb les seves botifarres, el postra mel i mato tot molt català, ha sigut una bona trobada, tant anar Andorra i no sabien aquesta curiositat.

Sempre s’ha aprenen coses noves es bo el refrany: no t’aniries a dormir sense aprendre una cosa nova.

Les vacances s’acaben i tenien que torna a Barcelona, aquesta edat les cites normalment son en els metges.

Arribem a Blanes i ja tenim les entrades pel teatre ¡Per fi sol! De Carlos Sanz un dels components del tricicle, 40 anys callat i ara 85 minuts parlen fen mímica, total  riure sense aturar-se. Si tens l’oportunitat d’anar-hi aprofita-la no t’apanaries.

Sempre he dit que els restaurants canvien però hi ha algun que celebren els 40 anys, però això es una altre historia.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Amélie les Bains-Palalda

Bé fa dies que no parlem del Covid, ja puden fer reunions de mes de 10 persones, i en els restaurants i bars poden obrir al 100 per 100., el s gimnasos també.

Hem anat a la Jonquera, el carrer sembla Andorra tot ple de botigues això ja es tipic dels llocs fronteres.

Vam dinar a Ca la Maria, petit senzill però molt be atesos i el menjar molt correcta i tornarem.

Continuem per el sud de France, fins arribar a Amelie dels Banys  os fem nit ara a la tardor es fa fosq molt aviat, allí ja nos van demanar el passaport covid un altra país però el mateix problema.

Allí es vam assabenta que era una zona de balnearis, semblaven mes moderns, en Espanya son molt antics, ara se estan recuperen els seus beneficis.

Dia gris però volem anar al centre de la vila, es molt bonic en els seus carres retorçats petits i empinats, encara i havien paradors de la castanyada o el Halloween, les botigues  de verdures estaven posades amb molta gracia i atractives.

Busquem una oficina de turisme i ¡ala! Cap a Ceret perquè tancant  aviat com també dinen, un altre país , unes altres costums, trobem l’informació en Catalá i també ens parlem en Castellá

Anem a dinar al restaurant La Francès no encertem en el segon pensavem que era salmó i carn dura i amb molts nervis sort que els primers ens van sortir be, puré de pastanaga i una quiche de verdures i de postres formatges, be en general i el preu també.

Passegen una mica però la pluja ens fa desistír i cap a Blanes total estan a una hora i mitja i ara en Espanya no hi ha peajes.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.