Balneari d’Arinyo

 Bé em  van trucar, per confirma les places, i Quant diuen: Arinyo, hem quedo de pedra, jo havia demanat a Montenejos,- Lis dic un moment que truco a Montenejos, Ok. Montenejos  n’obria per aquelles dates, i confirmo les places Arinyo mes demano direcció per que mai hi havia sentit ni parlar.

La sortida de Barcelona col•lapsada per varia dues hores, hi teníem hora amb el metge del Balneari, arribem justos, nos donen habitació i hora per la tarda al metge.

El Balneari nomes te deu anys modern, les seves instal•lacions. Baixem Arinyo sols un super  i de 8-30 a 1.30, tenim que anar fins a Oliete.

Pel matí aguagym, i spa, veure un vas aigua salada, A la tarda anem Arinyo, pel museu de art rupestre i tancat com el dels dinosaures. Els pobles son molt petits, 600 i 200 el altre.

Començo un tractament de Haloterapia tota la habitació el terra amb sal, respires sal, diuen que els treballadors de les mines de sal tenen els millors pulmons a veure si me trec la tos.

El dissabte vam anar al museu miner d’Arinyo, nos lo explicava un  miner hi nos va fer viure, un incendi que va patir, lo difícil que es posar el quadros de ferro, com se treia el carbó, com entravem estirats en un cinta, els camions que tenien que desmuntar les rodes per lo grans que eren, es va jubilar aviat,  encara que la mina se hagués tancat per que sortia aigua i sorra.

El diumenge van truca per anar a Escucha, l’única mina real, que hi ha Espanya amb carbó de veritat, han fet un parq molt maco, ens van posar els cascos i les llums de miner, per baixar en un trenen, vam veure el quatres de fusta, per que sinó, el terreny cedeix, quan baixàven ocells, quant aquets morien el aira era dolent, les rates també avisaven, dels enfonsaments, baixàven una mula, que li lligàvem el peus i li tapaven el ulls,   ella pel so dels seus peus i els carrils del tren mai sortia del seu camí, també sabia quant sortia un tros el sostre, per que es donava, amb les orelles hi feia mal, i l pes quant descarrilava era mes gran, ens van fer dos explosions feia una mica de por. Estem en la conca minera de Utrilles.

El dilluns ens van queda a una xerrada amb el metge que porta els 3 balnearis, que se esta especialitzant am el dolor, fer un diagnòstic correcta, que les llistes de espera d’Aragó son  les mes altes del Estat, els preus estan bé, la vida es mes barata, i el dolor nomes esta reconegut a Itàlia per la seguritat publica.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i obrir-te expectatives per la comarca d’Andorra. Si t’agrada comparteix.

Sarría

Anem a conèixer un pobla o un barri molt connectat a las Corts. Ens reunim en la Plaça de Sarrià entrem a l’església, mil•lenària la van cremar al 36 els anarquistes,hi ha unes pintures importants,  el retaule , en una figura veien la creu com espasa , te la seva historia però no me’n recordo. Surtim veient el mercat, en dibuixos en les parets. En una escultura hi hba un angelt negra, com deia la cançó de Antonio Machin.

En la passejada entren per passeges poc coneguts,   Hi ha cases que tenen un rellotge de sol per que eren grans masos. Ens fitxen en el llangardaix de sota de un balco, sempre aprofitaven peces de altres construccions.

Les cases eren de una planta, i quant augmentava la família pujaven un pis,  Això que es un  casal abans en temps de Franco, era un col•legits com en el mètode Montesori, desprès va se una escola normal, que era esta en un  altre lloc, esta una mica descuidat però els vitralls son molts macos, l’escala.

Aquest es un martir després de patí tortures el van tirar al riu amb una roda per que s’ofegués, i quatre corb el  van arrastra fins arriba a Portugal de on es patró.

Ens troben davant de l’església dels Legionaris de Crist, va estar prohibida, fins que el Papa emèrit, el últim que sea mort lis va dona permís, no es pot visitar sempre hi ha algú en oració les 24 hores van de genolls.

També comentar-nos una anècdota de Sant Medir, que no es la tradició de Gracia si no que un pagès que plantava, va veure un Bisbe corrent, i li va pregunta per que? El Bisbe: va contesta per que el seguien els romans, i axis va dir el pagès: dic que no el vist. I el Bisbe diu: no fill meu els cristians no podem mentir mai. Van arribar els romans i li van pregunta al pagès: mireu com a florit tot, i si per que ha passat, i li vam tallar el coll, i desprès el Bisbe va corre la mateixa sort. La tradició de Gracia be un pastisser que va tirar caramels.

Acaben la visita en una església col•legit de maristes.

Aquesta visita es complementa en la de Les Corts, pues Elisenda de Moncada, es va fer el Palau de Pedralbes, pedres blaves  a les Corts per no paga tributs, axis quant se va queda viuda sembla anar al seu convent, i no es va tindre que casar-se amb ningú.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

El Castell de Montjuic

Ja vaig parlar de un castell de Montjuic en Girona amb en Miquelets, però ara parlaré de Barcelona.

Vam anar en cotxe, i pujada a peu, el funicular no anava tant aviat, nos vam avançar la hora de la visita, per que en el pati hi avia la presentació de la copa Davis.

Com compensació ens van ensenyar les cel.les dels presos, una estava arreglada la vam netejar per que estava plena de trastos, i ens va ensenyar el aljub d’aigua, que la treien de pous, no era massa gran, res a veure amb  el Castell de Figueres, que podien anar en barqueta. Vam passa al altre costats on conservaven el terra autèntic, i també algunes pintades dels presos, un defensant la seva innocència i un altre dient per xivato, els dibuixos del Mickey i la Minie, per que el llepis no esborrar hi axis se podem averigua coses, allí podien esta entre un dia o un mes i les condicions eren deplorables com a molt un cubell les latrines estaven fora, hi havia un horari per anar, allí va esta el President Companys, però no se saps a on ni a on el van afusellar, lo que semblava unes finestres, hi haviem unes escales hi eren sortides.

Vam anar pel costat del pati, per puja a dalt. La construcció del Castell es  fer  ordena per Felip V al arquitecte Joan Martin Cermeño, que també va fer el avaluar-te de lo que es avui la Ciutadella. El avaluar es amb forma de estrella, Montjuic sembla que li falti una part que es la del mar, allí es veu com Barcelona queda al mig hi per això va ser bombardejada, l’única que bombardeja civils i afusella a un president electa pel poble. Diuen que van fugir 40.000 persones per que no es podia viure. Hi ha un escut de Carles III, per que es quant es acabar-se.

A part de les vistes de Barcelona magnifiques, hi ha com un mastí, allí hi havia unes boles, que donaven missatges, com el mor-se.

Desprès van veure dos exposicions una de la fauna de la muntanya i la altre del 92 les olimpíades.

A mi nomes em resta desitjar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Huelva

Anem a la oficina de turisme de Huelva, on ens parla de les Mines de Rio tinto, que creiem que ja havien visitat i la Cova de les Meravelles  que per ser amb moltes escales no  me atreveixo anar-hi. Ens parla del barri de les cases que van construir els anglesos per la seva gent, el barri de Reina Isabel II no se sap si per la de aquí o la de allí.

Anem al dia següent, també veiem el Museu d’arqueologia de Huelva i la exposició de pintures, es gratis que estrany, acostumats a Barcelona, com tenim gana busquem un restaurant, que ens atenem molt, be i el menjar bo, si ho haguéssim sabut, ens haguessin fet un menú degustació raccions mes petites, per provar mes coses, total estaven al costat de La Casa Colon,segle(XIX).

Un altra dia aprofitem per anar a turisme de Bollullos,  fantàstica la noia, que nos mana al centre d’ interpretació del vi, i nos dona a provar el vi de taronja, es bo 15 graus mes que un vi sembla un vermut, seguim es perdem la truquen i ens mana a la plaça 8 de mars i veurem les fletxes que nos lo indiquen. Al final arribem, sort de un noi que estava per allí treballen i ens va obrir la porta . Les instal•lacions son molt original i ens va fer la visita una noia molt amena, ens va di que l’arquitecte va volgué trasllada la llum de Huelva al edifici, jo crec que ho  aconseguit, el nom mel va dir i mel vaig fer escriure , mes he perdut el paper. Visita molt recomanada.

Un altre dia vam anar als aiguamolls de Odiel i el seu centre de interpretació. Mengem molt be en el restaurant Taxi-Bar on la senyora era molt amable hi van provar un  peix molt bo.

Un altre dia vam anar a Niebla pel seu Castell tot tancat sols obrar al estiu, ja via un centre que estava obert, per una boda, comem van permetre anar als lavabos van pogué veure el patió i alguna cosa., Be la novia que va anar caminen.

El últim dia van esta al centre de interpretació de Rociera on un Sr, es va fer una casa com u  castell.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.