Arc de Triomf de Barcelona

Avui ens trobem en el Arc de Triomf, es l’únic que no es va fer per ninguna batalla si no per la Expo del 1888, la part de amunt pertany al eixampla esquera del pla d’ Idelfonso Cerdà, i  darrera a ciutat vella.

Va se la porta d’entrada a l’ Expo. Donen la benvinguda a tots els que van arribar. Dalt tenim els escuts de 24 províncies, l’altra costat las 24 resta’ns, i donem els premies de sortida, va vindrà molta gents de molts països, i això que no hi havien avions. El passeig Lluis Company hi havia figures del personatges celebres catalans que amb la arribada de Franco es van treure, els bancs si son d’aquella època.

Anem per la dreta i veiem el col•legit Pera Vila, porta aquest nom per que el Sr. Pera Vila,  gran fortuna de aquells temps va donar els cèntims, per que tots el nens i nenes aprenguessin a  escriu i llegir, ja que ell no, en sabia. També era el temps de la Mancomunitat, i Prat de la Riba  en 5 anys, va fer 18 col•legits i moltes coses per Catalunya.

Arribem a un edifici peculiar o de les aigües, que albergava 6 turbines i feien molt de soroll, van tindre que reforçar l’edifici amb bigues de ferro, i proporcionava l’aigua al sortidor de la Ciutadella, el carbó no el portàvem de Cantabrià si no d’ Anglaterra que era mes barat. Ara es de Endesa.

Alfons l’estació del Nord, si el primer tren d’ Espanya va ser Barcelona- Mataró que era de mercaderies 10 anys desprès dos empresaris van pagar la línea de Cantabrià – Barcelona  era oberta els ferros centrals de la teulada van ser posteriors al costat on ara hi ha un  parc, els reparaven fins al 1942 que Franco ho va convertir en la Renfe i ja tot tenia que passar per Madrid. Ara es una estació de autobusos.

El parc dissenyat per una dona de 22 anys guanyadora del  premi Fad 92 on hi ha un monument al cel caigut, uns veuen una ola l’autora ho troba be, perquè cadascú interpreta el art com el sent, hi ha uns arbres en cercles que simbolitzant un tornat que s’empassa la terra, i una terra amb trencadissa que fa de porta per on sortint.

Arribem on abans eren les casernes, els homes recorden quant lis donaven el petate per la mili, arribem al final on hi ha uns pisos que habita una família (un coronel) per veure l’edificació amb ferro hi entrem a la Universitat Pompeu Fabra o urbana perquè es pot arriba fàcilment en tramvia, metro, tren . La universitat, cuida molt de la llum i l’art., i conserva algunes zones i els noms,entrem en el pati i la guia ens mostra el monument als professors que van se apartats de les universitat catalana en (1939-1940) pel general Franco. Desprès passem a una capella que no representa cap religió  es un espai amb obres d’art de Miro i Tapies, la guia ens diu que es deixem portar pels sentiments. Després visiten la biblioteca gran molt grand, en arcs que poden sembla romans o gòtics, segons els mires, també esta feta de

grand, en arcs que poden sembla romans o gòtics, segons els mires, també esta feta de un material que no es fusta, i es pot desmuntar i deixar un espai lliure. També en ensenya uns llibres que estan tancats per evitar el foc, i es comenta: que son una donació del Sr. Fontana un gran historiador del segle XX (donació de tots el llibres que guardava en tres pisos del example, una bibliotecària va tardar 3 anys en calcificar-los). En el sostre hi havia una piscina, provocava moltes humitats al treure l’aigua el edifici es obria pel mig, hi van tindre que posar el pes de l’aigua en piràmides i en certs llocs per conservar-lo.

I després de tanta cultura anem a gaudir de la música i el menjar.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix

Palau Recasens i voltants

Torno a fotografiar, la Via Laietana aquesta vegada al numero 2 abans que canvie que ja han començat els talls de tràfic.
Comencem la visita en aquet punt. El hotel Colonial que va se un banc pels indians amb fortuna. Estem davant de correus, seguim a la dreta fins arribar a la plaça dels Traginers, on trobem restes de la muralla de Barcelona i cases edificades a sobre; miren la placa amb números i barris, si tens que recordar que en

aquells temps la gent no sabia ni llegir ni escriure, els carres a vegades se identificaven amb algun Sant. Seguin en un edifici, tancat en dissabte, que la guia en recomana visitar, i un palau tancat en desús que perdérem com patrimoni. Seguim fixar-nos en dibuixos en pedra pel nom dels carres. Entrem en el primer

casal de Barcelona on podem observar una escultura del perruquer Llongueras i les termes romanes. Arribem a la segona font d’aigua potable de Barcelona.

L’església de Sant Just. Allí es deixen temps lliure, mes tot el carrer Ferran tots els bars han tancat, (Covid) fins Via La Laietana. I corre’ns cap el Palau Recasens, la guia ens diu que es un Palau Militar.

L’entrada petita com defensa d’entrada si el atacaven. En l’ entrada anomenada Tinellet, perquè se sembla molt al saló Tinell. Allí estaven els criats, els animals, i les cuines que donàven calor a la planta de dalt, al estiu sortint al pati. També hi ha una pedra es escriptura jueva del call jueu. El guia ens diu que els judeus feia 200 anys que van ser perseguit i van baixa com un riu per la península Itàlica i Iberica.

Pugem al primer pis un sobri saló ple de quadres, sortim al balcò, on donem de front amb el edifici de CCOO, impedin la visió de Santa Maria del Mar. Passem a un despatx que es la torre de vigia, hi ha un auditori per que això ara es la real acadèmia de Bones Lletres, també te un malnoms que ara no recordo. Un pati on fan ballar el ou, costum que pensava que sols es feia a la Catedral. Pugem a la torre de vigia l’única que es pot pujar. I observem la vista de les teulades.

A la tarda agafo el tren per anar a Blanes , per els concerts de L’Esperança. I a Lloret han començat les Jornades del arròs.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

La Diagonal de Barcelona

La ciutat anava creixen i es planteja la  necessitat de tira las muralles. En 1854 deriven les muralles. En 1840 convoquen un concurso per el  pla de Barcelona de 1.100 Ha. Que guanya Monlau “abaixà les muralles”.Madrid designa a Idelfonso Cerdà per aquesta tasca. El pla consisteix en dos grans vies meridiano(meridiana) i Diagonal.

En 1859 comencen les obres,en 1860 la reina Isabel II posa la primera pedra en plaça Catalunya. El pla es base en uns cuadrets amb patis al interior per higienitzar la ciutat. Uns arbres plataners cada 8m per la ombra. Les clavegueres. Cerdà va se molt criticat, perquè parlava en castellà, també  perquè els seus carrer de 20 m. D’ampla produïen corrents d’aire per la població. Els seus carrers no tenien noms, sinó lletres i números com a New York.

Fins al 1870 no va tindre molt de èxit, en aquest any van tornar els indians amb moltes fortunes que tenien que invertir.(la febre de l’or).Tenien que fer cases fantàstiques. En 1888 en la exposició Universal es quan te molt de èxit

Avui visitaren el quadrat d’or. El santuari de la Verge de Deu del Carmen, l’església es tota de ceràmica entrem per un lateral axis ens ho diu l’Elvira que es la nostre guia. Es de les carmelites la van construir entre 1910 i 1919 es d’estil neobizantina construïda per José Domènec, i el seu fill. Els arquitectes sempre treballaven amb artesans. Es cremar en el 1936, gracies a que esta feta de ceràmica es va pogué

reconstruir.

Seguim per la casa Quadras, o Palau del Baró de Quadras construïda en el 1904 al 1906 por el arquitecte Josep Puig i Cadafals, ha sigut del museu de la musica, després casa d’Asia i ara Institut Ramon Llull. La seva porteria pel carrer Rosselló, es meravellosa en un terra únic.

Passen a veure una altra façana aquesta casa es va posa al mig de dos, les persianes son las primeres que no se enrotllen, en Barcelona i per la seva construcció van utilitzar mollos. La entrada dona a la Diagonal.

Aquesta casa dona a la plaça del 5 d’oros, per una fonteta petita que ja no hi es. També dalt del monòlit van col•locar l’estàtua de la Llibertat, cosa que també li va donar nom. Mes quant va entrar el Generalíssim Franco la va fer retirar col.locan el àguila Imperial i una bandera espanyola, la gent li va començar  a di: la plaça del aguilucho. Un soldat esverat li va dr: al comandant, i aquest va contestar:”cojones con esos catalanes a todol e sacan punta” por això avui se li diu la plaça del llapis.

Te preguntares que van fer amb l’estàtua que va esta molt de temps emmagatzemada. Li van trobar lloc a la plaça Lluchmajor de 9 barris, que la Sr. Colau ha volgut canviar el nom a plaça de la Llibertat cosa que no ha tingut massa acceptació.

I acabem en el convent noucentista, que te un l’església de Pompeià, entrem un  claustre mot petit sembla un jardí, les finestres donant la llum a l’església i ens fen la foto de grup.

A mi nomes me resta deixar-te  el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Barcino

Hola, desprès de una setmana de reflexions. Per fi surto cap a la Casa Batlló, son las nou del vespre, hi ha gent, tallen el Passeig de Gracia, i surt gent cap el mig, a mi me porten, llàstima de l’arbre, sols queda mitja hora…. La Guardia Urbana diu: els que esten enfront de la torre de projecció es desplacin  a la dreta carrer Aragó nosaltres no ens mouen,  surt un rellotge falten 4m4segons.

Una veu representa La Casa Batlló diu: fa 20 anys es va obrir al públic, mes de 20 milions de visitants, hi avui volem compartir amb tots en aquest Mapping, comença el espectacle meravellós, per un turc, i acaba projectar-ne la cara del Gaudi. Comencem a moure’ns com un riu, la estació de metro de passeig de Gracia tancada, seguim fins la propera, baixo, faig el transbord llarg, llarguíssim,  línea 3, estic molt cansada mes ha valgut la pena.

Sona el despertador, vaig amb temps, perquè el tràfic, serà complicat a Barcelona per una cursa, llegint el correu, han retrasat la hora a les 10.45, fotografio la Plaza del rei, hi vaig coneixem el grup que farà la visitar, Tots comenten que la jubilació es una època per descobrir la teva ciutat.

En primer lloc la guia ens situa La plaça del Rei, El salo Tinell, i en front la casa que estava a Via Laietana, hi la van traslladar aquí costums que feien, ara farà 1500 anys, segueix:. Els romans era un pobla lluitador, patriarcal i no li agradaven els pobres, ella ho diu en un altre noms però tan se fa. Barcino es va formar com ciutat residencial, pels soldats que van lluitar en el Cantàbric. Entrem al museu de historia, baixem per la ascensor, que poc m’imaginava jo, la ciutat romana que hi havia a sota, quin passadissos, anaven descobrim com vivien, com rentaven la roba, (en calç, orina) això ho feien els esclaus, desprès tenyien la roba, era un poble que cuidava molt l’ higiene, en les seves termes privades, o publiques, com preparaven el garum, el vi, d’aquí no era bo (no cultivaven) era a Tarraco, (Tarragona) que era capital de província, cosa que Barcino (Barcelona) era mes petita. El Imperi roma era tan gran que el Mediterrani li deien Mare Nostre.

Al final, es va dividir en dos el mes al sud era el mes dèbil, on va entra la religió del cristianisme, abans perseguida perquè deia que tots eren iguals cosa que no suportaven els romans, i menys preu als pobres, que van ser els primers de seguir-la.

Donem un salt a l’historia on parlem del bisbes, ja en cases mes grans que cobràvem els impostos, on la gent se casava, o millor la casaven, per interessos patrimonials, aquí comencem a puja escales per sortir a l’església de Santa Agatha, impressionant, on el comtes escoltaven la missa des d’alt, i tenia un passadissos per baixa r a combregar .

Passen al Saló del Tinell, on veien un altre maqueta de com va creixa la ciutat, no el podem visitar per que  hi ha un exposició. Aquí s’acaba la visita. Sorpresa per que no coneixia res, a la vegada te la recomano, amb guia per que es molt interessent.

A mi nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix