Cuinetes

El dissabte el restaurant Taranna prepara menjar per emportar.

Com vaig dir s’ha de esperar al menys una setmana, i en la segona del confinament ja estan parlen de allarga 15 dies mes.

Per això vaig començar  fer bunyols de l’Empordà en la thermonix, si ja la faig anar manualment, Per l’Internet, vaig demanar ajudar a la meva parella fen receptes que la maquina va sola  com els cigrons amb cloïsses,

i m’entres t’esperes que la maquina acabi vas fen gimnàstica.

 En el arròs caldos amb cloïsses i especies ja vaig posar el meu granet de sorra.

En el Instangrant no me vaig sortir desitjo, quant  passi això, desitjo aprendre.

També he provat de fer all i oli, però no m’ha sortir, ja tinc feina.

Tenim poca comunicació en l’exterior, (ninguna) mes el Catsalut no s’oblida i et recordar que s’han suprimit totes les proves, cosa normal per que el Covid 19 portar de cap a totes les persones sanitàries, i clar ja vindran temps millors.

De moment fins el 11 abril, seguirem confinats, cuinant i mantenir els hàbits saludables que es molt difícil, mes el temps va passant… la primavera arribat portent fred i neu.

A mi sols me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Confinada

El dimecres van confina els viatges del IMSERSO i Mundo Senior Plus, a mi m’agrada espera una setmana per situar-me , mes no va fer falta.

El divendres van tancar el Balneari de Montanejos, si el meu post de avui seria de Montanejos, també el hotel Rosaleda. Ala cap a Barcelona que l’estaven tancant.

Els supers se començaven a buidar.

Vam poguer dinar en l’Ametlla de Mar el restaurant Marina acollidor, i amb molts menús, ben atesos i bon dinar, el menú del dia estava força complet musclos al vapor amb ai i oli i arròs negre.

A Blanes el dissabte van tancar tot els restaurants per lo que el meu bloc te que donar un gir.

Ara amb una setmana per davant de confinament els hàbits han canviat.

Nomes us podré parlar dels nous canvis.

De moment tinc problemes per entrar a la xarxa d’Instagram en directa, per que vaig comprar una thermonix tan moderna que no me aclareixo, quant mes ho necessito. L”intenció es riure una mica i passar-ho millor aquest pandemia.

De moment et deixo amb el meu somriure per la setmana i si t’agrada comparteix.

Vents de Gambia

Ja fa una setmana que hem tornat, i el caos dels carres de Gambia, segueixen en la meva ment.
La Tribu d’Animistes, amb els seus rituals, donant les gracies per les coses que lis portaven.

Els balls a les nits amb la foguera i els tan-tans. El sopar de celebració de la mes jove amb llagostes, i la seva peculiar manera de guardar-les: fent un forat al terra i humitejar-les amb aigua.

Si passarà molt de temps per que oblidí els somriures dels gambians, tota una experiència que tardaré en processar.
Casi sense temps per fer rentadores tornem de viatge al Balneari de Montenejos.
Clar que ens preocupar la pandèmia del convi-19 i estam en el primer dia suspenent els viatges del Imserso. Al final el divendres han tancat el hotel i el balneari. Tornem a Blanes. Catalunya esta voluntàriament confinada, desitjant que el President de Espanya tanquin el espai aeri, i el port. Dema Espanya declararà el estat de alarma.
Avui hem anat a la visitar amb el metge el qual me recomanat els parafangs.
Les instal•lacions estan molt be, les dutxes de rajolinets, i els llits d’aigua i els vapors i el pediluvi, es dur passar per les pedretes però tot sigui per la salut.
Al final el parafang qui horror com cremava, després es va calmant poc a poc serà per que les meves cervicals millorin, mes jo prefereixo el massatge.
Ahir el metge del Balneari va fer un taller de marxa nòrdica o millor canvi de forma de vida, molt interessant i mes en els moment que estem vivint. Tot consisteix en menjar be, caminar amb la ajuda dels bastons per donar-nos mes seguretat i moure els braços en posició correcta, fent balanci, i girant una mica els malucs enfortien el diafragma augmenten la capacitat dels pulmons, això tan simple millora la nostre salut si ho fent 30 minuts diaris, avui teniem que fer el nostre tastet, serà en una altre oportunitat.
A mi momes et resta deixar-te el meu somriure per la setmana i una mica de paciència pel moment que ens toca viure. Si t’agrada comparteix.

Ajudes Humanitáries

Avui hem anat a Jambor, concretament a la nurseria Mandina Sambor, hem conegut uns nens super afectuosos. Tots els matins els compartirem amb ells, el grup de cooperants, pinta, les parets hi ha una noia que pinta molt be, i lis fa una elefanta i un arbre que desprès tots els nens posaran les seves mans per fer-li les fulles els cooperants desprès per que tinguin un record.

Els homes sobre tot un amb la brico, munten mobles fen un despatxat. Les dones que netegem una mica, criden per que surt una sargantana.  Lis cantem la cançó del Joan Petit, hi la canten al moment, a mi me costa repetir els seus noms en Mandigua i ells canten en tota facilitat en Català. Lis donem els ninots. Un dia lis fent pa de motllo en crema de xocolata, tots esperant el seu torn en paciència i en el seu lloc, cosa que m’ha al•lucina, per la edat que tenen 3 a 6 anys. L’últim dia xocolatada i melindrós.

Se lis ensenya l’anglès, no podem oblidar que el país era una colònia anglesa, i després estudiaran l’ensenyança obligatòria en aquest idioma. El projecta es fer un pou per que puguin tindre una mica de hort, i que les mares se incorporin al projecta. Aquesta setmana aniran un grup de metges voluntaris per veure com evolucionen els nens.

Si en tots els llocs es important tindre amics,  aquí es casi imprescindible. Un amic català ha muntat un for de pa “Barcelona” i ens va porta a Tujereng a conèixer un altra projecta “Fan Dema” en Mandinga (significa ajudat a tu mateix) una escola on entenen molt be el problema de les dones en Africà sotmeses l’home per raons culturals; aquí lis ensenyen a valorar- se i preparar-se per la vida del segle XXI, els seus projectes son molt agosarats, ara emprenent un  de recollida de escombraries orgàniques, fer abono, i vendre-li.

Pots  busca mes informació en les webs de Somriures Madina  Jambor i Fam Dema.

Desprès com no podia ser d’altra manera van Forn Barcelona, en  Sukuta, que distribueixes als hotels, i ens van donar el pa angles i la crema de xocolata pels nens.

Per la tarda feien turisme a BriKama tota una ciutat de mercadillo, estic cansada i en faciliten la cadira de un bar a “La mama” desprès al mercat de la fusta, un negra en fa vent per que descansi aquesta gent es molt amable.

Tanji  a on  esta el mercat del peix i es veiem con el fumejant en grans graelles. Com arribant els pescadors.

Senegambia es la part turística de Gambia on van dinen un grupet.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana.I Si t’agradar comparteix.

Banjul

I per fi ha arribat el dia.

En l’aeroport i a la cua de vueling ens anem trobant tot el grup.

Sortim casi a la hora en punt i arribem a Banjul a la hora prevista.

Ja ens estaven, esperant mes les maletes triguen en sortit. Primera presa de pel, ens ajuden en les maletes, no gratis, sense demanar-ho, un euro.

Arribem a la furgo, ens carreguen les maletes a dalt i cap a l’hotel solidari Kajamor.

Fem la carretera, entrebesant  Sangyasng. Tot esta ple de chiringuitos, comerços, benzineres, mercats . Resum molta animació,   la gent al carrer sembla d’hora mes son les onze.

Ens donen la clau de l’habitació,  la nostre es la Mandingua. Totes tenen noms. Tenint la taula parada per sopar, sota de una gran paraigües de vímet en el interior forada de les seves teles de colors diversos, i de  gran utilitat per fer de niu de ocells, per que aquí hi ha molts.

No ho sabíem, avui ho hem descobert, tenim davant les palmeres, la sorra i l’oceà.

A les 9 comencem una excursió a Carton  abans parem per comprar un banyador  i canvien cèntims en una ferreteria necessiten dalais la seva moneda mes no tenen per tot, això es Africà. Seguim hi arriben al riu Carton, la frontera del Senegal amb Gambia, i fem una passejada en calluco,  contemplem els ocells que esperant la baixada de la marea per menjar.

• 

Desprès anem a la platja on les dones troben les escopinyes i ostres que obren en aigua bullida, llàstima que es diumenge i no treballem, ens quedem sense vermut.

El dinar el fem en el campament de Boboli, aqui tots son família  es molt maco aquest hotel, les habitacions son rodones com bungalows. Dinem un plat combinat de arròs patates fregides, pollastre i peix de mantega molt bo, i a la platja on baixen les vaques ha passatge tranquil·lament, la platja es plana i fa una mica de vent,

Tornem al campament, per mi el hotel Kajamor on ens relaxem jugant a volei-voy, hi rentant el cap com en una perruqueria improvisa, axis salvem els petits inconvenients.

• 

Soparem d’hora per anar a una festa rec que en breu explicaré.

Os deixo en el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.