Aromaterapia

El conferencien va començar explicant com s’obtenien el olis essencials.

Que tenien poders per curar alguns símptomes, també que tenien que provar-ho abans de l’ aplicació  en la part interior del colze per si teniem alguna al•lèrgia, si això passa ho teníem que netejar amb aigua ràpidament.

L’oli de la lavanda es pot utilitza directament  en la cara.

Els altres s’utilitzen per fer bafs, com el d’eucaliptus

El de clau.

L’oregen i llimona si es mesclem dos olis es potencia mes el seu afecta.

Farigola alcohol i aigua de romaní.

L’oli de menta activa i ajuda a la digestió.

El de pi.

El dauteria.

L’espigo que serveix per les picades de es meduses.

Sempreviva,camil•la romana,Àloe vera,Abocat,Mantega de cacau, Oli de coco i sèsam,Gojava, Rosa mosqueta, Taronja que se extreu de la pell, Majorana.

L’alfàbrega que treu el sanglot.

Com veus es molt dens el tema, i por això ens va recomanar un llibre, que no he pogut empresa que fabrica aquest olis amb molta seguritat, ho trobaràs en farmàcies que tinguin olis essencials, cosa que no ha segut el meu cas.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i preguntar-te si tens mes in formació. Si t’agrada i ho creus oportú comparteix.

Espai Uma

Bé sembla que ja nomes falta que caiguin les quarantenes, i les mascaretes el 28 de febrer en els nens de 2 de primària per anar tornant a la normalitat de la pandèmia.

Nosaltres em anat al restaurant Uma, amb el xef Iker, per acomiadar-nos de La Trufa.

El restaurant discret en la entrada es gran i acollidor.

Totes les taules, tres en aquest cas comencem al mateix temps, hi ha un rellotget de sorra que s’atura quant et donen la tovalloleta per templar les mans.

Escollo  un maridatge de vins curt, uns sis vins diferent i molt adient  amb el menjar de cada plat.

Començant pels aperitius, seguim amb els primers, els segon de peix,  la carn total uns 8 plats tots acompanyats de la protagonista del dia la Trufa negra.

La cuina obert , on comencen a preparar els postres amb nitrogen, una passada la xocolata, tot molt ben presentat.

Demanem el cafès i uyy!, que no vienen els dolços, mes tot arriba, una caixa trampa els dolços estant a dintre, ¿però com se obra? Entre els dos ho aconseguim, eren boníssims

. I tot te un final. Tres hores, censa parar menjant i bevent donant ganes de caminar una mica per baixar-ho tot, es noten els efectes dels vins i anem a casa.l

A mi nomes en resta deixar-te el meu sonriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix. Millor gaudeis de l’experiéncia gastronómica.

Liceu

Jo segueixo fotografiant les Rambles per que la Sra. Colau alcaldessa de Barcelona,  vol remolejar pel any 2023, o sigui no coneixeré Barcelona.

Vaig esta una vegada al Liceu, en els anys 90 es va cremar i reconstruir. Aquet dissabte vaig tindre l’oportunitat de tornar-hi. Estava ple de gent, no m’ho esperava past. En la llotja, me dono conta de les millores. Una pantalla davant i al escenari va descrivint l’obra, cosa que facilita molt la seva comprensió. En aquesta  ocasió es tractava de “La Dama de Piques”.

El vestuari esplèndid, els actors Boníssims.

Al primer acta, ens esperava la guia del Liceu, per portar-nos al Cercle del Liceu. Un club tipus Inglés, molt privat allí, vaig gaudir d’un sopar frugal, mes no faltava res, postra inclòs.

Continuen en l’obra dura 4 hores però es van passar en un  tres i no  res.

En el segon acta, ens torna esperar la guia per conèixer el Cercle del Liceu,  era nomes d’homes fins el 2001 que va pogué entrar Montserrat Caballé, mes  ja veus que pocs anys fa. Els homes tenen que anar amb corbata. Hi havia barber, i neteja sabates, ara no.

Te una porta que dona al salo dels miralls, directament aquesta porta curiosament es te que obrir pels dos costats a la vegada. El detall de les portes de fusta li dona molta elegància, ens ensenyen una petita ascensor, amb seients i tot que funciona encara des d’ el 1847, perquè el cercle no es va cremar, per sort,  ens van porta a un salo rodo amb pintures de Ramon Casas molt modern per la seva època, una dona conduint, li  van dir que nomes sabia pintar un paper el blanc en ves de un ram de flors, i ho va fer, les seves tonalitats pastel, predominant, el blanc es digna de veure amb mes paciència, ja sentim les timbres per torna a la obra.

No vaig pogué veure la sala dels miralls, ens va faltar temps, una  mica aclapara per tanta gent van sortim. Tenia ganes de caminar mes aquell Bar curiós ja no hi es, tot canvia.

El diumenge vam dinar, a Arenys de Munt a Ca la Pepa Fornera, molt curiós i amb gust, les tapes molt completes, tinguis cura quan demanis.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Omicron

Bé, ja fa 2 anys que va començar la pandèmia del convid-19 i ara s’ha convertit  en l’òmicron que es mes contagiosa però no es mortal, per això s`han tret les restriccions, menys el del oci nocturn i com no la nostre estimada mascareta però al final,  tornarem a la normalitat.

L’altre dia vam anar a dinar al  T3 i molt bé, el vam conèixer per el programa del Marc Ribas i molt bé la paella i les croquetes, tenen menú setmanal tenim que tornar.

També hem anat a provar el menú emoció de primavera a L’Aliança 1919 d’Angles i val la pena. Els pèsols son una passada com les faves, també voldria agraïu, que atenguessin la meva curiositat de canviar un plat de gambes, per un de tonyina del altre menú, però senzillament, ens van convidar  al plat, tot un detall moltes gracies. Es un menú llarg però boníssim sorprèn el bombó de foie.

Ara la meva inquietud es fotografiar Barcelona en concret les  Rambles que també vol reformar la Sra. Colau, també reformarà la zona de la Fira, pel any 2023 o sigui no coneixeré Barcelona en menys de un any, Bé.

A ni momes me resta deixar-te el meu son riure per la setmana. I si t’agrada comparteix.