Corpus

Bé abans celebraven Corpus, en dijous ara sols es fa ballar el ou. I ho celebrem el diumenge amb les catifes de flors, les mes importants son les  de Sitges,  mes també se fen altres llocs, Blanes. Pel mati comencen a fer-ho, els veïns dels carres i a la tarda vam anar a veure-les estaven dedicades als 50 anys de Focs Artificials de Blanes que amb això de la pandèmia no se han fet en dos anys.

També han tornat les festes del barri, Can Portes va fer un sopar a la fresca amenitzat pel grup Nabac , la gents respon i te ganes de fer coses i divertir-se.

L’ajuntament, també fa coses i ara promociona el port visita cultural i la subhasta de peix. Ho organitzava Grenyal.

orpresa quant arribem, la noia, que organitzava el grups, va tindre un goig per coneixer perquè em tenia fixada pel Facebook. Dos grup el mes petit els dels catalans amb un guia holandes, però amb un bon  nivell de Catalán. Ens van di: que feia milions d’anys les plaques tectòniques van forma Europa al col•lacionar  van sortir els Pirineus.

Els romans van començar a dir, Blanda d’aquí Blanes, i la costa Brava que comença en la Palomera i acaba  en els Pirineus o al reves.

Desprès es fa fer el port, mes tard en van engrandí, per fer  el port esportiu. Com el van fer entre dos murs plens de sorra quant, va vindrà el temporal Gloria, el va obrir.

Després ens va parlar de la gran feina que feien les confraries, controlen els preus dels gasoil i pagant-lo mes tard, el IVA i  seguros. No tens hora de sortida , mes si arribes mes tard de les 6. Cinc minuts al dia següent surt una hora mes tard

. També ens va di lo del canyó  submarí de la gamba, que surten quant la sorra esta moguda. Les barques de llum que surten per la nit i atrauen les sardines. Ens va ensenyar una ret petita com exemple de la pesca d’ arrossegament. Del perquè estava allí L’escola de estudies avançats del mar S’agulla per les meravelles que hi ha en el fondo i la importància del canyó de Blanes patrimoni natural de la Costa brava.. Després vam anar a la subhasta del peix que es diu Holandesa, perquè començen amb el preu mes car i va baixen, ara se fa tot pels mòbils, abans es cantava i cada barca   tenia una senyal.

Veiem la subhastà i ens inviten a una copa de cava Sesvers, i als menuts un gelat, que amb la calor que feia venia de gust.

Surtim ens enterrem que el pàrquing del port els residents tenen descompte.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Gunyoles

ns llevem d’hora per esmorzar, i anar a Gunyoles a les Caves i vins de Cusco Berga.

Entrem i comencem la visitar en el balco, on nos mostren una roca que es famosa, per que allí celebren el pessebre vivent després passant per les caves i per gentilesa de Aneto lis donem una tassa de caldo. Ens diuen: que estem en el massís de Garraf i davant de nosaltres, si el dia fos clar, veuríem el mar de Sitges, però la calitja i estar rodejat de focs, es impossible. Ens mostren unes parres, protegides en una espècie de collaret, contra la papallona que lis fa mal, estem parlem de agricultura ecològica.

També es expliquen per que han fet la cava allí en ves de la vinyes, i es que diu: que es terra calcaréa, que mantén be la temperatura dels vins i els caves, i retarda una mica la fermentació.

Baixem al primer pis ja notem la temperatura mes càlida, allí veiem els pupitres per posar les botelles ho fan tot manual, seguim baixen al tercer pis, allí nos mostren una pel•lícula de les vinyes, de la festa  de Vilafranca, del prego dels Tricicle.

Es diu: fins a on arribava el mar. I que han trobat un jaciment arqueòlogic

Pugem i ha sobre de uns bidons, hi ha olives, chips,formatge i fuet ens donen a provar un vi blanc, sec 12 º, te molt de cos, després un rosat, ens pregunta la graduació i tots en equivoquem 14º, seguim amb un negra, el olorem i després el airegem i com milloren els aromes. També es mostren la qualitat dels taps que recuperen les seves forma original: i al final un cava les seves bombolles molt petites, i pugen super vertical, no tenen sulfits per això no donen mal de cap.

Tenim una reserva a Sant Sadurní d’ Anoia a la Cava de Sergi, sorpresa, no hi lis va la pagina www. No tenen el menú degustació pel covid, en tres anys no han canviat res. Desil•lusionats ens anem. Acabem en la Casa Joana dinem bé i ben atesos.

Continuem cap  Barcelona, per que a las 5.30 tenien una visita a la Casa Ametller. Sorpresa, els tiquets els localitzen mes aviat, que jo en el movil, pugem al primer pis i nos donem un protector per les sabates, el terra es original del 1908.Som en la mansana de la discòrdia on les cases competir per el luxe, al costat mateix de la casa Batlló. Aquesta es sòbria, les seves llampares elèctriques espectaculars. El pis de 600 m.

uadres per dos persones es esplèndid, el menjador, la font la habitació de la seva filla Teresa, cosidor. La habitació de ell, sorprendrem el llit individual, ja que ell es va divorcia, als 6 anys de casat, i la seva filla va anar a viure en ell als 7. El seu despatx, per les visites mes intimes, ja que era un fabricant del xocolates Ametller.

Al morir sense descendència, se ha convertit en una fundació . La visita la hem fet en àudio- guies, Baixem per l’escala de servei de mabre.

A la planta baixa hi ha la botiga dels xocolates que ara son del Simon però conserven el format original, degustem i veiem la terrassa, que donar a la terrassa de Casa Batlló.

Un dia molt complet acabem a Blanes buscant una mica de fresca.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

L’Ampolla

Anem al hotel  Cap Roig nature en l’Ampolla davant del Delta de L’Ebre, te unes habitacions esplèndides, tot inclòs, piscina , mes l’entrada dos hores de rellotge de cua.

Passegem per la costa es agradable , a pesar de la calor inusual de l’època. També anem a Tortosa que te una catedral impressionant, a la tarda visitem els Col•legits Major, sols una planta per que estem en obres, hi enyorem un guia si que hi ha uns cartells explicatius en imatges, interessants.

’ escapada de tres dies s’ha acabar amb un dia al Vendrell amb la família.

Després de tres anys Blanes donar la benvinguda l’estiu amb el tast Blanes en el passeig de Dintre i la gents correspon tothom volem acabar amb la pandèmia i fer vida normal.

També anem a d’inauguració d’ un restaurant La Torrada, que ha estat 3  anys tancat tot torna poc a poc.

El diumenge anem a Peralada, trobem el casino però no la entrada del cotxe pel restaurant, truco i nos indicant a ma dreta en la rotonda bé.

mpressiona el jardí, i el llac. Entrem per una escala petita però es un  palau un salo han tapissos, canelobres i llums de llàgrimes.

Ràpidament ens serveixen aigua que agraïm. Ens passen un  sobre en el menú degustació i l’Harmonia de grans vins del món.

A mi me sorprèn l’aperitiu Airbag d’ou fregit (te explota en la boca).

Tot es esplèndid el servei insuperable, quant porten el carro de formatges al•lucinés, abans  te donen  aprovar un formatge cremós de dos llet, i poques setmanes.

Diuen que el 30 de juliol. Canvien el menú.

Desprès vam anar al casino que també esta ple de tapissos, molt senyorial, molt diferent als de les Vegas o Barcelona.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Musica

El primer divendres del mes de maig van començar els concerts de L’Esperanza, per motius que no venen al cas nosaltres vam anar al tercer.

El divendres 20, de maig va esta al càrrec de Valentí Moya a Trio.

Valentí Moya, guitarra solista

Fran Asensio, guitarra rítmica

Oriol González, contrabaix

Presentaven JAZZ MANOUCHUE

Es un jazz amb mescles gitanes molt agradable,  que esta al rovell de l’ou a Barcelona però no acaba de quallar,  si pots escolta’l

El divendres, 27 de maig

Va fer ell tots els papers de l’oca, senzillament meravellós, canvis de veus versos, cantats, el català molt ben pronunciat i recuperant mots antics. Actuarà en octubre  el 5 i el 7 al Liceu Opera Barcelona amb La gata perduda. No tu perdis veuràs un gran  espectacle. També el alcalde i el regidor de cultura van donar un placa commemorativa pel  XXX Cicle de concerts “MUSICA A L’ESPERANZA”. L’organitzador i anima de tot plegat  Josep Mª Guinart Vilaret.

Diumenge 29 de maig al teatre de Blanes van celebrat els 25 anys del COR DE CAMBRA SOTA PALAU. No cal di que canten com els àngels, i que l’anima també es Josep Mª Guinart Vilaret que es el director.

Per celebrar el XXX cicles de concerts de l’Esperança vam tindre un de propina aquest al teatre de Blanes el 3 de juny.

WAX & BOOGIE RHYTHM COMBO

Ster Wax, veu

David Giorcelli, piano

Reginald Vilardell, bateria

Oriol Fontanals, contrabaix

El espectacle es deia: Old Blues Woigie and Swing

Ens van fer vibrar amb la seva musica el pianista un fora de sèrie el públic dempeus aplaudint amb totes les forces per que féssim un bis total dos.

I a la recepció ens esperava una copa de cava  Laviret a càrrec del Antonio  Membrives que es seu creador.

El 5 de juny van tancat les jornades de l’arròs en el restaurant el Toro. Tot s’ha acaba però ens queden les vacances.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Gaudint de L’Arròs

El dia 6 de maig al 5 de juny, van començar les Jornades de l’Arròs a Lloret, desprès de la covid, no, van  escrites ni promocionades en paper, tampoc en donaven entrades pel jardí de Santa Clotilde, en fi tot canvia.

Vam escollir l’escola de Hosteleria, sorpresa el GPS, ens porta a un altre lloc, tenim que trucar a Turisme per demanar informació, res arrivem  tard, anem a un altre lloc,i a les dos ens trucan, per la reserva: comuniquen la nostre pèrdua i quedem per un altre dia.

El menú del Santa Marta, no nos agradava, i anem  al Rigart el  lloc súper. Uns entrants i l’arròs de llamàntol, els postres bons ,però el cava no estava a l’alçada ni del lloc, ni del menjar, tot baixa per la covid, menys el preu.

Anem a l’escola de hostaleria, que esta en el hotel Olympic, ens indicant que baixem les escales i trobarem un  passadís, allí veig uns nois i pregunto: ¿es aquí l’escola de hostaleria? Hem contesta’n afirmativament, lis dic: que esta una mica amagada i sense ningun ròtol d’informació, assienten amb el cap.

El lloc per estar en un soterrani, esta ben il•luminant, ens ofereixen un mojito , perquè aquesta setmana l’estudiaven, uns aperitius de sushi maki de salmó marinat, un gazpacho per el pernil,però es normal, el mojito tampoc estava. Segueixen amb una amanida  Cèsar, un arròs d’ànec  amb foie  espectacular, de plat principal terrina de peix blau amb tomàquet i cochinillo cuit a la manera tradicional. De postres. Versió d’arròs amb llet(lionesa farcida arròs) uns segons postres que no estaven al menú pastis de pastanaga i el altre de moka bons i el vi blanc del Clos, molt adient, els cafès amb els seves llaminadures, tot excel•lent i el preu incomparable 18 euros, el servei de meravella, molt tímids també es normal son novells, però el millor plante pel païs.

Anem a Mas Romeu, per el qual ens van assabentar de les jornades, Aperitiu de la casa amb copa de cava. Amanida de favetes amb trinxa de foie a la sal i codonyat. Peixet petit,musclos de roca i gambetes a l’allada. Arròs caldos amb espardenyes i escamarlans de Blanes. De postre espuma de crema catalana amb pinya al rom i gelat de plàtan. El vi Terraprima Blanc D.O. Penedès. Cafès i dolç  genial tot l’apat a la seva alçada. Aprofita l’oportunitat.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.