Balneari de Lierganes

Barcelona direcció Lleida, gaudeixo dels camps de préssegues florits. La primavera s’acosta..

En el balneari, visita al metge pel tractament adequat.

Sala de boira de aigües sulfuroses per respirar millor, 10 minuts durant 11 dies. Desprès pediluvi  i dutxa per acabar a la “Piscina de l’Infant” fent  gym dins l’aigüa. Total 45 minuts cada dia, alternant amb la “Piscina del Rei” que te cronoteràpia, jets per les lumbars i llits d’aire, uns altres jets son per les cames i no acaba aquí: Desprès dintre de aquest dies, dos a  Balnea, Terma (sauna humida) mes jets, llit calent. Ah,  no te pots dutxar fins la nit per conserva les propietats de les aigües. I ha descansar.

Una hora de gym, ¡baja! tot el mati ocupat per posar-te en forma

A las tardes si plou tallers de memòria, fer roses de paper, mandalas i risoteràpia. Com veus es molt complet.

Lierganes esta format per barris, el de Rubalcaba, que el trobaràs posant en la lupa Lierganes.  La Costera, si aquí pots fer senderisme, sense camins (carreteres secundaries sense tràfic) i gaudir dels cavalls, vaques, cabres, ovelles i toros  en els prats.

Caminar pel  mig dels eucaliptus, gaudir de les impressionants vistes, “Les Tetilles de Lierganes”.  Lo que fa el bon temps.Sol.

.Santander a mitja hora, fa crear el cuquet, i cap allí. La Catedral, petita i d’estil eclèctic, es

una ciutat majestosa amb edificacions robustes. El Palau de la Magdalena, passejar es un relaxar i gaudir dels lleons de mar i pingüins.

Barcena Mayor es un poble reconegut com un dels mes bonics d’Espanya, i realment esta ben conservat en les seves cases típiques de Cantabria.

Castañeda, en la comarca dels Valles Pasiegos. Te una Col·legiata de estil romàntic molt ben conservada. Al costat esta l’oficina de turisme i un centre per interpretar la fauna.

El Parc de la Natura de Cabárceno, situat a una antiga mina de ferro que va tancar per conseqüència de l’entrada a l’Unió Europea, avui, es on viuen els animals en semillibertat.

Com veus Cantabrià te llocs no tan coneguts, però molt bonics, si vens ho comprovaràs.

Ara et deixo el meu somriure per la setmana, si t’agrada fes clic.

 

 

 

 

Cuina de L’Abadessa

Parlem de cuina, feia temps que no anava a un curs de cuina. Aquest cop hem inaugurat el “Nou Quinta Quarta”, si si l’Alessandro el meu profe, ha canviat de pis, nou espai culinari ben aprop de Santa Maria del Mar). Església amb prou historia i eix del llibre “La Catedral drel Mar”.

Per anar-hi, caminar pel casc antic i concretament pel carrer Argenteria tot ple de tendes de ultima generació. ¡Tot canvia!.

L’espai es molt funcional, i l’assumpte:  Cuina de L’Abadessa del 1600 al 1700.

Las espècies havien deixat de ser un signe de  posició social per passar a ser medicaments. Els tomaques no eren coneguts, les patates recent incorporades van ser menjades crues pel les classes benestants i van provocar moltes morts; en canvi la xocolata (cacau pur) entrava a forma part dels plats principals.

Faig referència al cacau perquè ara es novetat, mes com veus, bé d’antic.

Carpaccio di Baccaà alla Capuccina (Carpaccio de bacallà amb cacau)

Ingredients: bacallà, passes, nous, menta, cacau i anxoves.

Fregir el bacallà pel costat blanc i acabar per la pell, ell sol s’obrira en fulles, si si ja se  que diràs que el carpaccio es en cru mes aquest no.

Salsa benasco

Menta, oli, passes, filets de anxova i triturar.

Servir el bacallà amb la salsa per damunt i cacau ¡voala, fet!.

Calzoni di mele e prosciutto in salsa acida  (cresta de poma amb pernil dolç i salsa acida)

Ingredients: farina, llevat, poma, pernil dolç, farigola i iogurt.

 

Preparar la massa amb farina i llevat, quant hagi pujat fes boles i desprès e

els aixafes, afegeixes la poma i el pernil, tancar i fregeix.

Per la salsa: iogurt, gingebre i a la nevera.

Realment fàcil, espectacular i exquisit i bona companyia.

Clar que, preparant un viatge pels camps de préssecs florits ¡una passada! i aixeques l’ànim per la primavera

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana.

Els Miquelets

Els últims dies vam visitar l’església de Santa Eulalia amb les seves porxades,  l’origen del poble de Santa Eularia des Riu, el nom li bé pel seu riu únic en les illes Balears.  Una bonic passejada.

Ens vam acomiadar dels fenicis i la seva deessa Tanit.

Fem un salt en el temps. Recordes Els Miquelets d’ Hostalric……,  l’exèrcit era de Girona.

A Girona també hi ha un  castell de Montjuic. Girona es mes que la seva Catedral, barri jueu, alta gastronomia, ciutat fronterera en algunes èpoques i com no: tenia el seu exercit “Els Miquelets”.

Si,  si, ara es parlar molt del 1714. ¿Però qui va lluitar?… Els Miquelets. Be parlem una mica del 1808 per situar-nos en  la guerra del Francès a Espanya, mes Europa també estava en guerra: recordes la armada invencible…..

No coneixia la zona i menys el castell, que passa desapercebut, mes l’Alferes dels Miquelet ens ho va explicar: els castells que eren alts amb l’arribada de la pólvora vam  tindre que canviar la seva fisonomia.  Ara seran baixos  amb amplis murs  que resisteixin l’artilleria, en lloc dels antics alts murs que defensaven no escalessin.  Alhora en no destacar a la vista dificultaven els trets i canonades de l’artilleria enemiga.

Tenen  que fer baluards per la defensa dels angles morts.

Tot te un  perquè i  l’alferes dels Miquelets ens anava explicant, ajudat pels seus companys que nos atacaven i feien la visitar mes amena.

Al final, en el campament ens van explicar, com  en 100 anys va evoluciona la seva uniformitat, tot lo que representen esta documentat, hi ha curiositats, com el hivern no feien la guerra pel fred i las pluges, a mes: la pólvora fallava. Vestien igual l’hivern  que l’estiu, clar que la meva avia, no fa tant, també ho feia amb el seu vestit típic del Baix Cinca.

Es una visita molt enriquidora, per tot els públics.

Els Miquelets d’avui  tenen Facebook, i anuncien les seves visites comentades.

Per menjar pots anar al Museu del Vi, lent, a les dues molt ple, mes tenen menú de cap de setmana.

A mi nomes em resta acomiadar-me amb un  somriure per la setmana. No sempre m’arriben comentaris per escrit en el blog, sinó verbals que me ajuden molt, i em fan millorar.

Gracies,  fins la propera.