Balneari Cestona

El dijous sortim com  podem de Barcelona: la Diagonal tallada en dos sortides, motiu cap explicació…….com en el metro aquest mati, parats per un incident a Verdaguer. Sortint per Sant Joan Despí. Nit tipica espanyola.

Ens acomiadem de Lloret descobrint un gran bar d’ostres, amb botiga  i tot, i menjar per emportar. Hi ha mes de deu especies d’ostres diferents, provem dues amb cava i si es nota la diferencia.

Arribem a Utebo, al hotel Europa, ja ens tenien  fixats, i no tenim que ensenyar els carnets. Es el dia de la ruta de les tapes però tot tancat, ens quedem al costat de l’hotel, be, per les tapes el bocata, el mini i els seitons. Al mati continuen cap el balneari de Cestona.

Fem l’entrada, visita al metge,(una mica gevi), ens donen els tractament i anem a dinar, compartim taula en dos madrilenys molt agradables. A les 8 anem al teatre jo no em recordo del teatre ens expliquen 4 coses i a sopar.

Provem l’ aigua del fetge en dejuni es molt dolenta, passen al bany turc, pediluvi, i spa.

Pugem ens canviem i esmorzar, després contractem els massatges es complicat, i donem una volta pel poble, anem fen memòria l’església, la plaça de les pedres i les tabernes, tot amb basc, i la gent el parla molt, no entém per que es fican tant amb el català.

Dinem sols l’altre parella esta amb son fill a Bilbao. Ens apuntem a sortides pel  dilluns i el dimarts. Fa bona temperatura 20º i estem a la tardor.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Lloret de Mar

La castanyada esta aquí mes l’hotel de Lloret el Samba encara te la decoració del terrorífic, (halovit).

El dijous ens fan la presentació de les excursions del Inserso, res de nou ens ten  a prop de casa. A la tarda ens dirigint a la Biblioteca es super moderna hi havia una exposició de pintures de la natura, sorprenen, com el mon animal.

En la oficina de turisme ens informem poc, que consultis a la web. Jo volia anar a la Casa Font, que pertany al patrimoni dels americans, quant van fer aquesta ruta estàven preparar-la per la visita turística, però sempre aquestes visites les fan l’estiu, no entenem que turistes hi ha sempre.

Resulta que per anar a la ciutat esportiva de Blanes tarden menys que des de casa.

El castell que es veu a primera línea es una casa particular. El castell de Lloret es el de Sant Joan i esta en ruïnes.

L’escultura de la muntanya,  es la “Dona pescadora” en motiu que les dones pujaven allí per veure les barques, que tornàven els seus marits.

També anem a casa per fer rentadores per que , ja tenim un altre viatge pel cap de setmana.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

La Basílica de Santa Maria del Mar

Bon dia ens trobem davant de la Basílica es esplèndida, i molt coneguda per un llibre “La Catedral de Mar” he de dir que a mi m’agrada molt però he descobert que res es correspon en la realitat.

En comencem per la paraula del Born, que tindrien que dir Arenal, Barcelona es va queda petita i les muralles es van tindre que obrir per dos lloc, un era el arenal. Per això van tarda 13 anys en fer els ciments de la Basílica, per que tot allò, era uns aiguamolls, els bastaixos que portaven les pedres, no les portaven de Montjuic, si no de un rieró que esta mes a prop, era gent que treballava pel menjar i dormir com la majoria.

La Basílica te els contraforts per dintre al estil francès, sols a la part de dalt es veuen.

Els vitralls son moderns, de 1960, els autèntics es van crema en la Setmana Tràgica, i en  la guerra del 1936, van caure moltes bombes, i va crema 15 dies, Com el rosetó també es modern també va caure maten algunes persones.

Entrem a dins on nos obren les llums per veurà el seu esplendor. L’0rgan el van dona uns monges de Vic i tapa el balco on escoltava el rei la missa, tenia un passadís que anava directa al palau, de la Plaza Palau que esta al costat, i quant sortirem veure’n les rajoles que ho tapen. Els contraforts que estan per dintre formen 33 capelles pagades pels gremis, per això no es la Catedral dels pobres, hi havien molts centims. Desprès van pujar al primer pis on tenien una perspectiva molt diferent. Quant vam baixar van descobrir per que es el Km. 0 de la ruta de Sant Ignacio de Loiola, (estava ferit en una cama i no li podien gaudir, li van dir: que a Barcelona hi havia una Verge Negra que feia miracles si tenies fe, es va curar i abandonar les armes).També en va crida l’atenció de la capella de Sant Aleix, (venia de família rica estava casat i ho va abandonar tot per dedicar-se a la meditació, quant va tornar el seu pare, no el va reconèixer i el va deixar a dormis a sota de unes escales i li donaven pa i aigua, quant va morir, al obrir-li la ma posava “para soc el teu fill, que et diu adéu”). També un vitrall dedicat a les olimpíades del 92, al mig els carres en els noms dels atletes. Desprès vam pujar 102 escales de una torra, i quines vistes de Barcelona.

Sortint vam passar per la casa de Gaudi, ens van fer gira i van contemplar la torre on Gaudi deia: quant sigui gran hem faré una igual.

Continuem caminant fins al carrer Malcuinat, i ens explica: que hi havia unes olles on bullim cap i pota es (el carro de l’escombraries, dit carro de la merda recollia tot els animal morts el posaven en una bossa i ho tiraven a les olles).

Desprès van anat a la  casa de la moneda, allí marcaven el nom de la persona, al final Felip V se va emporta a Madrid, i va posa la seva marca des de les hores porta la cara dels que manen.

Acabem en el palau Dalmases, una escalinata preciosa. Ara un tablao flamenco.

Di que tot els palaus eren casa de pagesos, per tindre palau es tenia que tindre titul nobiliari.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Canet de Mar

Ens vam trobar a l’estació de rodalies de Canet de Mar uns vam anar amb el seu cotxe, altres amb el tren.

Total de participant 31 perla qual cosa vam fer dos grup. El meu va començar per la casa d’estiueig de Puig i Cadafals,  es un arquitecte del   moviment Modernista, la volíen tirar a baix, mes la gent la va defensar perquè en el jardí havien jugat de petits i la va comprar La Caixa, que del jardí va fer un pati de operacions, mes endavant l’adquireix l’ajuntament, per fer l’oficina de turisme i un petit museu del modernisme.

El patí uneix dos cases, en una troben un munt del motllos, en guix, a escala que desprès trobem en molts edificis modernistes de Catalunya, fets per aquest arquitecte, que va estudia a Madrid, aquí nomes es feien mestres d’obra. Vam veurà també l’impremta del seu pare, molt avançada per l’època. El guia ens va explicar que els nens començaven a treballar als 7 anys, als 14 eren homes. També ens va explica que el Palau de la Musica de Barcelona el va deixar sense acabar, (era un arquitecte car)per que no tenien cèntims per pagar-li, hi li oferien acciones i ell no va accepta. També, que les cases tenien molt marcada les part dels homes mes sòbries, i les de les dones, amb colors mes pastels, com exemple la Casa Ametller a Barcelona.

Després vam sortit al carrer a veure unes casa a la riera de aquesta  època, la historia de el restaurant 6Q, del qual ja us he parlat, i nos va comentar l’aire monàrquic del arquitecte fen una corona a dalt, i la part religiosa, per primera vegada se utilitzen els maons, començava l’època industrial, que abaratia molt els costes. I també la forja, la diferencia de les baranes idèntiques fetes industrialment.

Vam acabar amb un dinar de germanor, en la terrassa del Gastro-bar.

Tornarem per que hi ha  molt patrimoni dels americans però això es una altra ruta.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Tordera Blanes

Bé ja et vaig parlar de la tempesta Gloria fa anys,no tot va se destrució, també va forma se el Delta del Tordera.

Aquest amb el temps se ha fet un espai per les aus emigratòries que paran aquí per descansar, avui hem fet una visita, es un espai protegit per la seva gran riquesa de aus.

El ajuntament de Blanes, a organitzat una sortida amb dos especialistes amb  microscopis per ensenyar-les nosaltres eren del segon torn, plovia una mica, això que et molles i no, mes la monitora ha dit que això era bo, perquè eixís paraven per descansa, dormir, ho fan sobre una cama, i descansen perquè al mullar-se les ales pesen mes.

A mi me constat veure una mica con el microscopi, però al final ho he aconseguit en un pòster estaven totes les que podien veure, un xiquet les trobava i les identificava de meravella.  Aquí han fet un mirador que es pot anar sempre, i al altre costat a Malgrat  un altra, es zona protegida, però no tothom ho respecta i no es pot multar, i els guàrdies forestals no fan res, vam troba un  munt de peixos mort, i a la associació de monitora no lis han dit la causa, ella sospita que el aigua tan escassa aquest any sense pluges no estava ben oxigenada,  però tot va axis. Tots aquest monitors son voluntaris per cuida la vida de les aus, i ensenyar a estimar el mig ambient.

també el dijous vam esta al passeig de Dintre, a la casa de vacances de Joan Maragall que  aquest any feia 100 anys. Van estiuejar al 1906-1908, amb els seus tretze fills, ell junts con Joaquin Ruyra eren els intel•lectuals de la època, als seves descripcions i riquesa de vocabulari es una meravella,  vam llegir un poemes i van escolta una cançó per una noia fantàstica, això si que et fa estimar la nostre llengua el Català.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Activitat multi-tasca

 Per fi el ajuntament de Blanes ha donat pas al programa Jo me cuido.

En Blanes sempre descobrim algun restaurant nou. El restaurant Gallego, senzill acollidor, també per berenes.

Per fi, anem a Barcelona al Liceu, veure na opera en català, La gata perduda, de Arnau Tordera, i Victoria Szpunberg. Al Arnau Tordera va agradar-me molt amb el concert de maig de  L’Esperanza, i va parla de aquest projecta, i jo da-le que te pego per treure entrades, al final a dalt de tot i no millor dit, tocant el sostre meravellós del Liceu, mirar a baix de vertigen però la obra ho mereixia era sobre la gent del Raval tres-centè actor i 1000 entitats del barri col•laborant, estava ple de gom a gom, aplaudiments quina força te’l Arnau per moure tanta  gent. Nomes faran dos representacions una pena per que es una meravellosa opera i en Català.

Havien anat al museu Dalí de Girona, però el cibert Dalí de a sala Ideal t’ajuda a comprendre la seva prodigi de la seva ment, un Miguel Angel del segle XX, i la realitat del meta vers, sorprenent hi meravellós, una experiència per no deixar-la escapar ves-hi a poc que puguis no te penediràs.

Correns,  al restaurant Topic, arribem una hora tard, la reserva no estava feta, jo vaix trucar al numero correcta que posava la revista, per sort hi havia lloc, feien dos torn un a la 1 i el altra a les 3 sols menú degustació.

Tres aperitius de la cuina catalana  antiga, dos primers,dos segons, dos postres esplèndids el cafè amb el seu dolç.

Tot servit amb una amabilitat  cordialitat  que et fa sentir molt agust.

Be com veus aquesta setmana a sigut molt moguda i aquí  acabo.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

El Call Jueu de Girona

Ens trobem amb companys de la feina per fer una excursió.

Primera parada Llinars del Vallès per esmorzar, i recollir mes gent.

Desprès a Girona ens esperaven dos guies, amb el mateix nom Ana, ens explica que la ciutat es triangular pels rius que la envolten, veien la Catedral per darrera, i destaca una torre sembla el campanar, però no es una torre de protecció. També viem la lleona que ara no se li pot fer el peto en el cul pel covid , però en realitat es un lleó.

Ens porta per uns jardins, que semblen vells però son de Puig i Cadafals, i la vegetació ha fet el resta en  mig de l’escalinata algunes teulades ens posen ja en el àmbit del call jueu, les seus carres estrets i perpendiculars,.També ens explica que els cristians i ells no se vien en bons ulls, per que els podien parlar directament en els comtes, també prestaven diners amb interessos i això no lis agradava, com també eren mes nets amb els seus banys, no tenien tantes malalties, al final els vam expulsar. Vam acabar en el museu dels jueus.

Els homes a partir del 13 anys tenien que llegir el llibre sagrat en el qual ho qüestionen tot, per això tenien mes cultura. Per anar as banys, hi havien dos carres un pels homes i un altre per les dones.

Els enterraven en la terra, però damunt posaven grans lloses, el museu el vam vista al nostre aire i jo vaig trobar a faltar una guia, m’agrada mes que me expliquin les coses que anar llegir cada objecta sen fer pesat.El call es un dels millors conservats de Europa.

Desprès vam anar a dinar un pica-pica molt complet i un  segons plats tot va esta molt bé, i el braç de gitano de nata en crema cremada insuperable.

Tornem a Barcelona un control de la Guardia Civil va fer un gran embotellament, anècdotes del viatge.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Blanda,-ae

 Avui hem visitat les runes dels Pedres, mes conegudes com el turo dels Pares on molts blanencs han estudiat. Aquest estiu van estar excaven amb voluntaris, i la gent es queixava del helicòpters que treien les runes.

Aquesta tarda de ma de un arqueòleg ens ha explicat: a això era com un document, o com una partida de naixement, que  es pot di que Blanes ers una ciutat romana ara farà dos mil anys. Els romans van acabar amb els pirates, van apaivagar el mar por això era el Mare Nostre i la via mes rapida, tenia les muntanyes lluny per la Tordera es podia anar per les seves via Augusta a tot el territori. Les excavacions se han fet en extensió, el romans feien un planell i desprès construïen la ciutat, era quadrada tot en la mateixa mida, com el pla Cerdà de Barcelona no hem inventat res, utilitzaven una mida el colze, un van fe aquí a dalt perquè es veia de tots els llocs el seu poder, com el màrqueting d’ara. Van descobrir uns cases sense porta eren les tabernes lloc de ventes. Potser son  les runes mes petites que he visitat però les millor explicades, vaig entendre la feine dels arqueòlegs.

El dissabte vam anat a la sala de plens del ajuntament rebuda amb un nens vestits de romans saluden a les autoritats. La conferencia o presentació d’un llibre tractava dels àrabs, en fi no se que tenien que veure en els romans, això si crec que la historia ens la vam explicar molt malament, i això tot depèn del escriptor

Avui hem assistit a una xerrada de medicina romana con tenien els seus metges, els militars, els criats, per les parteres ja tenien una cadira llit en forma de lluna per que surtis el bebè. En oftalmologia ja feien operacions de cataractes amb èxit, amputacions, els instruments son molt semblant els d’ara, desprès va vindrà  l’època medieval i es va estanca la medicina.

Després hem sentit com era un centurió que no vol dir ejercit de 100 homes si no el cap, les tendes de pell de cabra dorment 8 homes llits calents, per que feien guàrdies, com feien el campament per descansar, perquè del seus vestit en fi molt interessant.

Aquí s’acaben les jornades romanes.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada. Comparteix

Retrovaven

A vegades venen amics i el temps no acompanya per anar a la platja o la piscina i els portem a veure viles del costats com es Lloret de Mar i l’església de Sant Roma.

També em gaudit del cicle de Gaudi en la obra de teatre Escape Room en versió cinema en el teatre de Blanes vam riure molt si pots ves a veure-la ho passares molt bé.

Aquí me haveu vist parlar de Can Marcio, em dinat mot bé, ara esta tancant , bé en traspàs, per que se han traslladat a un Càmping Vall de Bianya, un paisatge molt bonic, millor temperatura a les nits, perquè aquest estiu  ha sigut aclaparador, de la calor,

Es un càmping molt maco ara esta en temporada baixa, fins La castanyada.

A la tarda hem estat a Besalú, jo no me recordava del seu majestuós pont, estaven de festa i em vist el carrer de les cadires molt original, l’església, poble es chulisim però alguns  carres fan una olor estranyà.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per a setmana,.I si t’agrada. Comparteix.

Restaurant Prodigi

També ens agrada anar per Barcelona seguim els consells del meu nebot.

El nom no podia ser mes encertat, per que esta entre el carrer Provença, Diagonal i Girona.

Al entrar tenen els vins una mica curiós, la sala es sòbria, neta i acollidora casi totes les taules de 2, hi ha poques i una de sis.

Tenen a la carta, un menú setmanal i un  degustació el qual te recomanen, nosaltres van opta per aquest amb el marinatge.

Es una cuina de productes senzills i molt elaborat, que no te deixa de sorprendre’t, els, els vins molt ben escollits, un plat s’acompanya amb un pa molt especial. El garrí súper melós.

Un vi ens va sorprendre molt. Hi van arriba els postres un era per agradar a una donzella, no se si a ella li va agrada però a mi molt.

Surtim ja que estaven en el exemple dret li vaig voler fer una petita ruta turística L’església de  ceràmica, tancada, la porteria de una casa de solera tancada, i en  vistes del èxit capa casa.

A Blanes també hem descobert un restaurant Cal Sort, no mes es a carta, però tenen unes ostres a la planxa espectaculars, una torrada de carpaccio de gambes i uns postres que te roben  el cor.

Esta situat a la plaça del Vilar, un lloc en caliu que li dona una elegància a tot.

A mi nomes me resta deixar-te  el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Compateix

Bloc a WordPress.com.

Up ↑