En la Casa Zaragoza fen una exposició de un pintor Lloretenc, els dissabtes la comissaria l’explica es molt interessant ha exposat a New York, un del quadros estan de fons Lloret i les dames de la Barceloneta, en la planta baixa hi ha una exposició dels Ibers.
El dimarts després de la mona, es festa a Blanes es el dia del Vilar, un passatge molt maco, i restaura per un pintor voluntari durant 4 anys.
En el Teatre de Lloret van fer Don Ramon Maria Del Valle-Inclan, dirigida per Xavier Alberti, i el dramaturg Pedro Casablanc es fantàstica i molt actual no te la perdis.
També fen visites comentades Ruta dels Americans, L’ oficina de turisme i museu del Mar, son dos cases els mobles els van guardar en el ajuntament…. El passeig vermell estava ple de cases però en els anys 50 i 60 les van derrocar i van fer el passeig de terra vermella i palmeres
, L’ ajuntament te a dalt el únic escut del rei Amadeo de Saboya el van construir i necessitàvem quartos rapits. Tomben per l’església de Sant Roma molt original i pagada integrament per un americà de Lloret que mai va torna, El edifici del costat també era un col•legit també pagat per un americà, pagàvem els que tenien possibilites per altres era gratuït això si sols per nois les noies no tenien que estudiar. Seguim capa la casa Font, tenia 4 pisos era molt gran tenia 5 fills un es va morir de petit els altres dos un era metge i el altra un mica festero, per lo que ho va hereta el metge que va morir i va passa tot al festero les noies res mes es van queda a viure allí, desprès va se guarderia i mes tart escola de restauració.
Al 91 la va adquirir l’ajuntament, van treure una escola de restauració de un dia per altre, i desprès la han preparar per ser visitable, la vam moblar amb els mobles de museu del mar, els sostres son originals i molt terres, l’ entrada es explendida, per que tothom s’adoni’s que hi havian quartos, la sala de Musica el menjador , la sala dels fumador, el despatx, i un banys per les visites cosa rara en l’època, el pis de dalt eren las habitacions, fantàstiques, l’escala ja canviava, per que era pels nens i el criats i això no es veia., la cuina…. tenien per tirar el carbó a baix també ja com una barra de bar en una foto del Jonanet,
que va anar ajudar l’oncle i va treballar a la barra des de las 5 del mati a las 11 de la nit dormia allí, això se saps per les cartes que escrivia a la seva família, l’ultima va ser que va caure de un cavall, no tots els que sen van anar a fer les ameriques es van fer rics, i això lis vols repte homeneja. El sr, Font era tan rics que li dien Comte de Jarubo, mes quant se va assabenta que tenia que pagar al rei va di no.
Els americans eren grans i rics i escoliem dones joves que aviat enviudaven, per en el testaments ja posava que si se tornaven a casar ho perdien tot. Una va revocar-lo tot, clar que el marit era encara mes ric, li dient Llibertaria, per la seva manera de vestir, fumar i beure i el nom d’ella ja ho presagiava.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana .I si t’agrada. Comparteix.
blandamaraviajes 
Comentaris recents