Escapada a Murcia

 

Sortim de Barcelona,  direcció Murcia, fen parades per gaudir del viatge, la primera a Deltebre aprofitem per posar gasolina, (es el últim pobla català),  a Valencia es mes cara. Dinem a la Cafeteria Nicador, be.

Seguim a Calpe, el Peñon  d’Ifach. A  l‘hotel Porto Calpe, bones vistes i el llit  com els  americans. Al mati, fem una caminada pel Passeig Ecològic del Princep de Astúries, fa vent fort impressiona veure el Peñon tan vertical, alguns fins i tot l’escalen. L’ecològic  es diu perquè pel mar   es molt  interessant, te peixos de profunditat,  això si que de moment no ho veurem, mes ho pots provar. Donem un volt amb el cotxe per Calpe  es gran, mai ens hi havíem  fitxat.

Continuem a Guardamar per que trec informació (via mobil) que hi ha un  restaurant  que s’ho mereix,pot  esta bé.  Jo el faig en la ruta, però estem a una altre carretera i per arribar ens desplacem de la destinació, val la pena.

El restaurant  Le Bleu, modern, estil vintatge, menú  excel·lent, bon nivell qualitat preu i servei adient.

Veiem el  parc  “Alfonso XIII”, al davant,  es una  muntanya,  passegem, ens impressiona veure  volar  gall dindis reials,  i les seves  femelles, i tortugues tots lluïres en la seva zona i al nostre pas. Tot molt lúdic i relaxant,  una bona troballa. Desprès, anem a la platja, la temperatura molt bona, i pensar que a Catalunya plou, almenys aquest  cop l’hem encertat.

Continuen a San Pedro  del Pinatar,  primera sorpresa, el regal que me havien fet en el hotel Traiña  era ?????…., mes vam esta dos dies com sempre, la habitació no tenia terrassa,  tot son extres i això que no es temporada alta.

Intentem anar a Punta de Alga, pel passeig de los lodos que ho curant tot, mes la calor ens fa desistir, acabem en el mercadillo comprant gorra, sabatilles,…   Demà ho intentarem.

Dinem en  un restaurant senzill, que el coneixíem per les seves tapes i la atenció molt familiar.

Al mati esmorzem en la llotja, i començar a ploure, excursió per la propera escapada.

Anem a Puerto Mazarron, on hem aprofitat el regal de reis, el hotel quin disseny i tenim copa de vi, tot un  detall.

Dinem al restaurant  El Puerto sense preus,mengem molt bé, esperant clatellada, mes qualitat preu surt be, te’l recomano.

Sortim direcció Aguilas, quan arribem oficina de turisme, informació llocs de interès. I voltegem pel casc antic Plaça España, fem el vermut con tortita de camerons  boníssima.

Aquesta vegada anem a un apartament molt ben equipat i espaiós (aprofitem la rentadora), també de vacances se embruta la roba, com ja saps

Pel mati, passegem pel passeig marítim amb el cotxe, comencem la tornada.

Bones autovies, igual que a Cataunya (totes de pago), Parem   a Villena hi ha gana.

Continuem a Benicasim, allí  tornem  anar al hotel Intur Bonaire, te un jardí preciós les seves instal·lacions bones. Esmorza de buffet  bo. Sorpresa en la habitació tall d’aigua calenta  obres.

Sortim cap a l’ Hospitalet de l’Infant, quan anem a posar gasoil, ens para un Sr. S’ha quedat sense gasolina, molt  convincent ens trasllada el seu neguit, han ingressat a la seva filla,  com son sensibles amb el tema li donem cales,  li falta temps per arrancar, quina presa de pel.

Anem a la platja, buscant  un restaurant concret, no el trobo un del meu estil mes hi ha mes opcions en el port  Deportiu a sota, no s’aprecia a dalt del passeig, ja teníem gana, arròs amb  navalles i aire de escopinyes, de segon peix  Sant Pere amb crep de verdures tot molt bo,es diu el Nàutic te’l recomano, quant  tornem veiem el restaurant que buscàvem estava tancat.

Tornem a Barcelona, casa, això s’acaba i aprofito a fe una migdiada en el cotxe.

Be a mi nomes en resta dir-te que aprofitis i faigs una escapada de tant en tant el cos i la ment ho agrairan. Recorda un somriure per la setmana i si t’agrada comparteix

Viatjar al Bruc

Ens vam trobar a las 8.15 a Rocafort cantonada Avda. Mistral  per anar al Bruc i fer la caminada cap Refugi de Vicenç Barber.

Com es normal no era una caminada pel meu company, no tenia les condicions  adients.

Van falta molts companys a pesar que estava programada amb  1 mes d’antelació, però ja sabem  que a la nostre edat  tenim mes cites amb els metges,  que no pas romàntiques o amb el companys.

Per fi, sortim amb dos cotxes cap el Bruc. Per mi, era La Panadella, un tros abans d’arribar a Fraga, amb la Lambreta i el meu pare,…. quins records, però aquesta vegada era diferent els anys han passat, i ara anàvem  a   les faldilles de Montserrat.

Esmorzen  al forn Alemay, i l’organitzador comparteix  les indicacions  per fer  la caminada  al refugi de Vicenç  Barber el nostre cim,   ens  deixa, no es trobava be.

El camí era bo,  amb pujada. L’indret  incomparable, les vistes abastaven l’horitzó….,   i xino  xano, arribem a la pujada real, uns ens quedem, jo continuo fins que canvia el terra, i es fa pedregós…., i soc  conscient que els pals de caminant “professional”  no hem respondran,  i els aviso: hem quedo a esperar-vos.  Continuen cap el cim. Quan baixin  ens retrobarem.

Quan  van arribar al cim,  una  representam femenina  ¡4 ho han aconseguit! ¡ Bravo!. Son els millors, envien el WhatsApp  de verificació, ja baixen per recollir-me, quan me troben, una  companya, enrederida   arriba al lloc, baixem i trobem al  company   que se havia quedat, ja eren tots, estem cansats, i un company se avançar  pel cotxe i torna, per recollí  als  que no podíem,  fem de escombra. La excursió bonica, un chic difícil, no oblidis que estem a Montserrat.

Ja anem a dinar, amb els cotxes, ens despistem, però arribem be al restaurant “La Vinya Nova”.

El plat mes original “Ous remenats” perquè això ho feia el comensal.

Fem la tertúlia, i cava dels cumples, parlem de la pròxima sortida mes planera, mes ja explicaré quan arribi el moment. Descansats tornem  a Barcelona.

I a mi nomes me queda que dir-te fins el proper article, no oblidis  somriure tota la setmana veuràs les coses millor. A si t’agrada fes-lo viral

 

 

Manualitats

Bé, vaig veure el Minion en el aparador, vaig entra a preguntar, però els cursos començaven en setembre.

En Blanes, ho feien un dia que no podia però la de la botiga amb va dir que treien els patrons, i ho vaig veure fàcil, pues de sempre m’han agradat el ganchet. Em va parlar de la Pepa Pink, i la il·lusió i les ganes van ser mes fortes perquè las primeres paraules de la petita de la família van ser el nom de la nina.

 

Vaig començar per la Pepa, i la dificultat del vestit de la nina me la va resoldre la professora del curs de ninots, superada vaig continuar en el Minion. Alhora veien com treballava les puntes de coixí, ho trobava difícil però ho vaig provar.

Vaig fer un vestits de punt, perquè encara que feia temps que ho havia abandonat això m’agrada, començo la primera punta per agafar agilitat en els dits

En gener me apuntava al curs, el ambient de les Puntaires em va agradar i em va introduí a un mon totalment desconegut “Les Trobades de Les Puntaires”.

Vam  anar Arenys de Mar a veure una trobada, allí vam conèixer la fabrica del Calisay, a la mateixa Riera. A la trobada hi havia Puntaires de tota Europa, i com no, tambe homes puntaires. També vam veure una exposició de Puntes, i vaig assabentar-me que Arenys de Mar te el museu de Puntes d’agulla mes important d’Europa.

Avui hi havia una trobada a Bellcaire del Empordà, bona excusa per fer una escapada hi conèixer aquesta vila, val la pena, es força maca i compta amb un castell impressionant.

Ja veus com  viatgem pel  territori, trobem noves visions, coneixem a puntaires de arreu, veiem com  traslladen l’afició, paciència, concentració, resultat: obres d’art. En posar-m’hi, apa,  a fer i desfer (com la Penélope). Es el camí de l’aprenentatge, per això vull compartir  experiència

Desprès em  anat a Begur, feia temps que no estàvem, es encantador. Hem fet l’aperitiu i dinat a un  restaurant nou (casi l’estrenem), El Bistro petit, acollidor i bon menjar.

Un dia esplèndid, amb tramuntana.

Nomes em quedar dir-te, que es una forma de viatjar i conèixer gent i llocs amb una nova perspectiva.

Com sempre os deixo amb un somriure per la setmana i si us agrada compartiu.

 

Anar a menjar al Sicra’s

Bé, ja han obert alguns hotels per la temporada d’estiu, no tots perquè aquest any, la Setmana Santa ha caigut molt aviat.

A l’hotel Horitzó de Blanes trobem el restaurant Sicra’s, el nom li ve perquè abans hi havia una fabrica. Esta davant del mar, en el passeig S’abanell. L’atenció esmerada fa que te sentis molt acollit, i ofereixen un bon menú molt i a un preu que s’ho val.

Os faré cinc cèntims…. aperitiu cucurucho de  tomàquet i patates,

 

de primer un voulent-vent invertit

, de segon un bacallà

i el postres un pastis de formatge califòrnia.

 Ho canvien per lo minin un cop a la setmana, i els noms son mes redundants, mes corresponen a una cuina elabora i exquisita.

Seguim pel passeig al centre de Blanes, Sa Lola també obert de dijous a diumenge. Ja tenen el menú de primavera nou, esta molt aconseguit; consta de 5 primeres capuchino de bolets, amanida de primavera, coca del Empordà, escamarlans a la brasa i ou fregit amb ibèric i patates.

Els segons a escollir, en aquesta ocasió vam tria tonyina i llagostins,

jo ho simplifico però las fotos revelen el seu treball, i els postres xocolata tres textures entre varis per triar. .

 

Anècdota en la seva web anuncien Sa Loleta (mescla de cervesa i unes tapes, però no tenen format bar i ho has de prendre amb en el menú que es força complet).

La beguda, que ofereixen amb el menú es quedar curta pels plats  que entren, pues com deveu imaginar es un menú llarg per gaudir-lo  amb temps, i en bona companyia.

Nomes me queda dir-vos que aprofiteu per vindre, gaudir de las terrasses, que espero els vostres comentaris i sugerencies, m’agrada millora i oferir-vos la millor informació, per les vostres escapades. Si os agrada feu-lo viral.