La Fira de Sant Tomás

Bona nit, segueixo amb problemes per entrar en el blog que desitjo que breu se solucioni, perdona les molèsties.

El Gremi de filigranes es va fundar al 2012 per un grup de dones de Blanes, donaven classes d’ enrotllar tires de paper en el centre cívic de Can Borrell; una practica poc coneguda en la nostra terra, però si en el mon. Poc a poc se han fet conegudes. Avui estan en un barracó en el barri de Mas Enlaire.

Sempre hi ha persones amb mes motivació que altres, i dos se van encarregar de demanar els permisos per poguér estar present en la Fira de Sant Tomás.

La Fira de Sant Tomás es fa el 21 de desembre a Blanes, es la típica fira de productes artesanals de Nadal.

Aquest any he pogut participar i recordar la meva etapa de venedora, molt gratifiquen.

Desprès he conegut un restaurant nou a Blanes el Kalùa. Un ambient desenfadat com si estiguessis a la Polinèsia, amb menú de diumenge, i esta força bé, de primers un carpaccio i salmó marinat, el segons  bacallà confitat i el pollastre en gambes molt encertat, els postres també a la alçada, el pastis de Baylis i un bunyol cruixent.

El any s’acaba i les ganes de noves experiències no, com un viatge que ja estic preparant, a dos mesos vista, a part del bitllet d’avió,  es necessiten vacunes i a mes serà amb grup de cooperants, et aniré fem cinc cèntims, tal com jo, en vagi assabentent.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana i la millor entrada al 2020. I si t’agrada comparteix.

Gibraltar i Tánger

Hola, bona nit. Desprès de un problema amb les dominis seguim el blog sense cat, ara tot estarà en blandamaraviajes.wordpress.com perdona les molèsties.

Port Banus, segueix amb els seus vaixells de luxe. Motos aquàtiques, en la entrada en compte de sabates que vaig veure la primera vegada,(fa molt anys) i uns cotxes que no et pots imagina.

Gibraltar es  sorprenent, amb els seus túnels i la part nova guanyada al mar, tot el peñon esta perforadat. El parc dels micos Mikakos, controlats i protegit pel govern. Tot un dia en un país diferent i tan a proper i polèmic.

Tornem a Espanya, concretament a Ronda, no se que te diferent a part del centre comercial com en tota aquesta part de Andalusià ple de gent. Una oferta de bosses de vestir mal especificada es va esvaï una venta força bona com  totes les de aquestes festes, mes uns bons serranitos ho fan oblidar  tot.

Mijas, es molt maca tots els carrers arreglats, el parking per un euro tot el dia. La seva font” dels 7 caños”, les seves coves de la Antigua Fragua que servien per guarda aliments, i  com esta en desnivell molts ascensors per canviar de nivell. També el burro – taxis li donen un caràcter especial.

I desde Tarifa passen a Tànger a veure Africà, per que Les Canàries també ho son, el ambient es totalment diferent.

Agafem el catamarà que cregua el estret, i ja estem en un altre mon. Fem una volta paronamica, es un país jove però una cultura diferent, aquí conviuen tres religions sense cap problema. Desprès fem una caminada pels seus zocos de verdures amb les pageses berebers, se les reconeix pel seu barret de palla, no les agrada que les facin  fotos, el colorit es impressionant, la quantitat de coses en tant poc espai.

Per fi arribem a una botiga de cremes de seu famós oli d’argan, rosa mosqueta i de mas.

Arribar l’hora del dinar, en els seus coixins, la seva musica i la ballarina, la sopa jarisa estaba bona, molt especiada, el seus pinxos de pollastre, el seu cuscús amb verdures i carn i per acaba el te amb la pasta.

Bé a mi nomes me resta desitjar-nos bon Nadal i el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Fuengirola

L’ambient de Nadal, ja pren envestida.

El Belen de Blanes en commemoració dels 700 anys, de l’església de Santa Maria, Vescomtat de Cabrera, era un estat jurisdicció feudal durant l’època d’esplendor per l’actual comarca de la Selva. Ja esta inaugurat en els seus 200 metres cuadrats.

També el dissabte es va fer el Tast de Blanes en el passeig de Dintre.

Ja fa dos dies, fem plans del viatge que nou hores, tens que fer parades.

Valencia, a  dormir, i l’anècdota del dia l’hotel era tan funcional que la taula d’escriptori es va desmuntar i ja ens veus en pla Ikea. Em meravella els preus del menjar en comparació en Barcelona.

Arribant a Fuengirola, ens troben en el hotel tancat per reformes, genial desprès de donar voltes truquem, i ens han canviat el hotel.

En Fuengirola fa una calor, que la roba que he portat no sigui la mes adequada.

Fuengirola te un passeig marítim mes llarg de Europa, es molt bonic planet davant de la platja de sorra fina, al final El far i el castell de Sohail, mig destruït mes en unes vistes fantàstiques. Els autobusos que van a La Línea els diuen portiños.

Màlaga, te una Catedral impressionant, i en aquesta epoca, un pessebre molt gran.

El centre comercial molt animat, en el carrer Marques Larios, adornat en llums i a las 6.3, espectacle de Nadales i joc de llums. Tot el centre es ple de restaurants i bars.

L’anècdota del dia, va se la pèrdua del cotxe en el parking del Corte Inglés, aquí en dos centres connectats per un corredor, sort de la amabilitat de un vetaran del Corte que va trucar a Seguritat i en un moment el van troba, gracies a una foto que van fer.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Tornar a Blanes

 Torre de la Sal, (Oropesa) plena de fotògrafs, esperant les ultimes hores de sol, per treure les millors fotos, difícil de superar la naturalesa al natural.

Les vacances s’acaben i tenim que tornar a Blanes.

Una parada a Torredembarra per fer un àpat en el restaurant Blau Mari, genial el lloc agradable i el arròs negra boníssim.

Volia arribar a Blanes d’hora, per veure la Baixada de Torxes de Santa Catalina.

Se sortia de set punts, casi totes les capelles de Blanes cap a l’església de Santa Maria. Recordem que estem en la celebració del 700 anys.

Aquesta Baixada es vol recuperar una tradició que es va perdre en la Guerra Civil any 1937.

Portar la Torxe, donant la llum i caliu del focs, junts a unes 500 persones era molt emocionant.

Va comença la festa en unes cançons per desprès fer una xocolatada i un cremat, desitjo que aquesta costum es torni a repetir.

Be, ja se esta munten el pessebre aquest any canvia la seva ubicació a la plaça dels Dies feines, també es molt mes gran. Ho fan l’associació de pessebristes amb la col•laboració del nois d’un institut.

A mi nomes me resta desitjar-nos un bon Nadal ja que el 13 te que esta tot preparat.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.