Arte nella Cucina Rinascimentable

Com veus les coses es interposen. Ja veus que pel títol es tracta de cuina italiana.

El Renacestismo es situa entre los sigles XV –XVI i va néixer a Florència es va estendre per Europa

La inspiració del quadro de  “Nature Morta di Pieter CLasesz” ens porta a elabora un plat:

Prosciuto in crosta con caramello di pesche = Pernil dolç en crosta i préssec caramel·litzat

 

20160517_185041

Ens tracta de fe una massa de pizza,con ingredient diferent el ron, salteja els préssec, en la massa posaren el pernil, la chicoria i el formatge Gorgonzola, el resultat espectacular i el sabor molt bo i original.

Seguin en el quadro de “ Cristo nella casa di Maria e Marta di Vincenzo Campi”

Aquest inspira:

Suprema di Salmone con carciofi = Suprema de salmó en carxofes

 

20160517_183516

Es tracta de bullir les carxofes, fem un puré i mesclar-les en pa rallat ,el rovell d’un ou un chupito de anís posar-lo per sobre de les supremes i al forn a 180º uns 10 minuts, això queda com un cruixent i el gust es espectacular.

Com veus la cuina evoluciona,  a traves de ella pots viatjar, aprendre Art e Historia tot plegat un mon apassionat.

La segona classe es va inspirar en el quadre “ Cesta di frutta di Caravaggio”

Mele caramellizzate con ricotta saporita = Pomes golden en crema de formatje

20160524_182715

Tallen les pomes en rodelles de un  dit en pell i tot, lis traiem el cor lis posen un licor baix de graduació, i al forn a 160º precalentat i un 01/4 de hora. Fem la crema de formatge, hi ja ho tens, be falten els ingredients si t’interessa ja te’ls diré.

El segon plat inspirat en el quadro “Grasso di Pieter Brueghel II Vecchio”

Filetto di maiale con mele e spezie = Solomillo en pomes golden i especies

20160524_181312

Aquesta recepta era en tres coccions diferent,  fàcil de fer i el resultat d’escandal

Nomes em resta deixar-te un somriure per la setmana

 

Filipines – Blanes

Bé, al 87 vaig anar a Manila i Boracay. Ara, a l’Espai Peix/Palamós, feien una demostració de “Cuines del Mon”, concretament Filipines.  Uuuf,  els records, les ganes d’aprofundir. Total, vaig  reservar.

Quant vaig assistir, ja estaven parlant de Manila.

Curiositats, com els independentistes els hi deien filibusteros.

Avui ja son 10millons d’habitants a Manila quant vaig anar  crec eren 6 millons.

Entre tant ens explicaven dades del pais: cultura, religió, costum, moneda (euro es igual a 50 pesos), ens preparaven una degustacio del seus plats mes populars.

El arxipèlag te mes de 7000 illes. En Boracay hi ha el coral tou, ¡mara meva! Que poc sabia.

Seguien les explicacions:  tenen 175 idiomes, l’espanyol es va perdre durant la II Guerra Mundial, l’Angles i el Talago b dominen, i aquí Espanya s’espanten perquè en tenim 4!.

El seu clima es càlid 21º a 32º. ¡També tenen tramuntana!.

Les seves religións son la cristiana i la musulmana.

La bandera,  depèn de la posició com esta el blau i el vermell vol dir guerra.

El cuiner natiu ens va fer:  –

-Manok en adob = Pollastre en adob

20160512_184840.jpg

Els ingredients: pollastre, ceba, all, soja, vinagre de canya o blanc, llorer i pebre en gra.

-Pancit  = Fideus de arròs

20160512_184900

Fideus d’arròs,  porc, cues de gambetes (de Palamós), pollastre, mongeta perona,  pebrot verd italià, ceba, all i soja.

¡I com no podia faltar! arròs bullit en un bullidor.

Ho vaig degustar, tot molt bo, però faltava la cervesa filipina, vam tindre aigua.

Bé, canviem d’assumpte, com te vaig dir, a Blanes,  teníem “Birrasana”. Aquest any participaven els restauradors fen menús incorporant   cervesa.  Com el restaurant “Melangies:

Jo em vaig quedar amb les ganes de fer la meva pròpia cervesa. Tinc tot el kit, però em falten ampolles, aleshores faig una cridar per aconseguir 6, i fe la meva cervesa

 

20160523_075248

A mi nomes em restar desitjar-te el meu somriure. I si hem facilites ampolles, tens una cervesa casera (la meva).

Banyoles – Palamos

Barcelona surtin de  direcció Club Nàutic de Banyoles, aprofiten l’autovia de Girona, un tram de 10km. Que enllaça en la circumval·lació de Girona tram gratuït d’autopista .

Com t’imagines es la caminada mensual. Aquesta amb mes companys, era planera pel llac de Banyoles, donar la volta 7KM.

El punt de trobada molt adient, Club Nàutic de Banyoles, l’esmorzar difícil, cap facilitat  (junta taules, érem 13), lenta en  servir i cobren de mes, i diu: que no hem pagat tots. Ens cobrava la taula del costat. Si hi vas repassa el tiquet, no tinguis ¡sorpresa! com jo.

La caminada era agradable,  fàcil i el grup s’allargava, l’espera per reagrupar-nos en el Mirador ¡Fantàstic!.

Acabada la volta a tot el llac, tornem a estar   al punt de partida on  estàn els cotxes, per anar al restaurant a Palol de Revartit .Aquest , Can Mia,  masia  i  veïnat, te aviram  propi,  que desprès  et serviran a taula (si no ets vegetaria). Esta molt be, el pica-pica esplèndid, el plats molt complets, fins i tot te preparaven carmanyola.

Com sempre vam decidir una data per l’excursió del proper mes. Aquest cop l’organitzo jo, com te imagines a Blanes.

Uns companys  van marxar aviat, el nets son lo primer.

La resta es va esplaiar amb la  tertúlia. Jo els esperava afora. El  lloc s’ho mereix.

Hi això que te veuré amb Palamós? deixa que t’expliqui: la  resposta  es  l’Espai Peix.

Aquell  dijous  començava el  cicle de “MOSTRA DE CUINES DEL MON”, dura tres setmanes (sols els dijous) es gratis, has de trucar per reservar lloc.

Quan acabi el cicle os faré un post,  ara de moment nomes  puc dir dels països que tracta: Filipines, Togo, Perú.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola” Josep Pla

La cuina es una manera de viatjar pel país i coneixia les seves costums, d’això va aquest blog.

Bé nomes em restar desitjar-te que t’ agradi,  un  somriure per la setmana  millora el dia a dia.

 

 

 

 

 

 

Cadaquèst – Lloret -Blanes

Bon dia, amb les activitats que faig casi no queda temps, per fer escapades. El Dijous va ser diferent, vaig anar a Cadaquès es senzillament encisador, ho demostren  les fotos,  jo el confonia amb un  altre  indret,¿no se perquè?, el cas es que no havia estat.

Això si havia dormit en un catamarà en la baia, una cap de setmana buscant les balenes, si per la Costa Brava Nord passen, camí a la Toscana (Itàlia), curiós perquè he viatjar molt llum per veure-les,  les tenia en la meva terra, ¡ ignorància del mig ambient!.

En Cadaquès esta la Casa del Dalí, es molt turístic,  per dinar bé, el restaurant “Es Baluard”, arròs de cabra de mar,(una mica car) i els restaurants assequibles  ¡ uuuf turistada!.

Bé, no vaig pensa gaire.

Perquè justament son “Les XVI Jornades Del Arròs a Lloret”, on vam gaudir de un menú en el , restaurant “La Barca d’Or”-Rigat Park Hotel amb unes entrants boníssim i complert,

un arròs de llamàntol que no tenia malbaratament i el preu, per  ser les jornades molt mes assequible.

20160508_151957Caminant pel passeig de mar, volia anar al petit aqüeducte,   en trobar una pedra semblat o fem escala, com no se donar-me impuls,  ala¡ cop a les cames,  la sang ja saps que es molt escandalosa.

20160505_165815

Per aquest motiu avanço el post ¿si ho vols aprofitar? “Les Jornades del Arròs” son fins el 30 de Maig a Lloret. Si passes per Blanes  el divendres al diumenge fan la “VI Birrasana” bona cervesa, musica i alguna demostració gastronòmica. Ja t’explicaré.

Bé, desijto aportar-te idees pel  cap de setmana i maig. Sempre amb un somriure, i gaudint de la primavera

 

 

Defensa Personal

 

Bon dia, les instal·lacions de la Ciutat Esportiva son grans i allunyades de Blanes, motiu de  polèmiques pel seu cost, i no aprofitar el Pavelló Esportiu proper al  centre de la vila, fent-li una rehabilitació. Clar, es fàcil opinar, i sovint ens equivoquem.

Vaig veure un programa “Jo em cuido!”,  i en demanar informació, al moment m’apuntava,  i així vaig començar a fer gym.

La Ciutat Esportiva compleix 5 anys i es protagonista de moltes activitats i esdeveniments. Posen  anuncis d’activitats. Em vaig assabentar que la Policia Local de Blanes feia  un curs de Defensa Personal per dones. En participar vaig aprendre tècniques útils pels ensurts mes habituals. Millor si mai et calen. Es una bona experiència que aquest any he tornat a repetir.

Això m’ha portat a conèixer un centre que també  fa cursos  de  defensa personal per dones, ja que en un curs de sols 6  hores no  s’aprèn tot. Esta alerta sempre va bé.

Les VI Jornades,  titulades “Autoprotecció per Dones”  em vam motivar a participar-hi. Repassar sempre va be. Hi havia tècniques noves per mi. Com el curs l’imparteix  la Policia Local de Blanes, en saben, tenen experiència  dels incidents  mes habituals que et pots trobar.

Els cursos  son gratuïts.

Sempre son bones les activitats que  t’aporten i t’ajuden a  mantenir-te en forma, aportan-te seguretat.

Continuant aquesta línea faig Hipopressius. ¿Perquè?. Per aprimar cintura, enfortí la part lumbar i evitar problemes femenins. Per aconseguir resultats, caldrà constància, com tot.

Com veus, vaig per estar en forma i divertir-me.

Es fàcil d’aparcar el cotxe ja que les instal·lacions gaudeixin de un gran el aparcament subterrani, però aquest dia estaven sense llum,  ni les llum de emergència, vaig aparcar en el  lloc proper a la sortida, per seguritat.¡ Sense llum tots som minusvàlids!, vaig sortit com podia.

Quan vaig tornar de les activitats… ¡sorpresa!. Multa de 200 euros, perquè estava en zona de minusvàlid, indignada vaig anar a la recepció, ¡sorpresa!  ¿En el aparcament podem multar?.La recepcionista a cada pas tenia que pregunta als caps,  no tenien full de reclamació de la Generalitat, em donen  per reclamar al Ajuntament. Al final i per correu electrònic, va tindre que anar a fora del mostrador,  pel full de la Generalitat. No li permetien fer justificant de l’avería de llum. La noia super agobida. ¡Deplorable tot plegat! mes aquí no acabar la historia: una noia també afectada, (multa)¡sorpresa! sortia de curs  de defensa, (torn del mati)  els agents ens atenien, fem trucades al seu cap, que no volia entendre la improcedència de la multa.

Dinem m’ha trucar el agent de policia deien que se havia solucionat (multa). Desitjo que sigui aixís.

Com veus, es tracta de una anècdota que simplement vull compartir, per la impotència que sento.

No sempre tot es bo, però en un somriure ho millora. Si vols pots comentar o comparteix. Gracies per llegir-me

Bloc a WordPress.com.

Up ↑