Barceloneta-OSTIA

Ens trobem a la plaça Palau un grup de jubilats de la Caixa Catalunya, per visitar  la Barceloneta, aquest barri tan emblemàtic de Barcelona.

Tot just arriben veig a un del grup dels caminants, la peten amb la cassolada, per les persones detingudes ahir, la situació de setge per part del Estat Espanyol. Aquest dies son noticies les mesures que ens imposen.

Comença el guia parlant del edifici de la Borsa, Barcelona sempre ha sigut important per les finances entre altres coses. També ens comenta las anècdotes. 1ª  La font, apart de embellir la ciutat, les dones podien renta la roba, sempre reien amb l’estàtua per esta molt ben dotada, i el bisbe de la època la va fer capar. 2ª ens ensenya la primera foto de Espanya, be una fotocopia, lo mes curiós es que tardaven 20 minuts en fer-la li vam acompanyar en musica. ¡Com evolucionen!

Segueix parlant de la muralla, la Barceloneta estava a fora, se la coneixia també per Ostia, pels marines que venien de Ostia (Itàlia), coneguts pel mon de chusma, d’aquí l’origen de la paraula.

Tot seguit, anem on quant jo era jove hi havia rodalies Renfe, al derrocar-les es descobreix  un  baluard per defensa la ciutat i un vaixell, que se troba a Girona.   També te la seva anècdota, ja saps que quant fan una troballa axis, el contacta amb l’aire es desfer, el nostre alcalde Sr. Hereu,  com es natural hi havia fang,  i pel espant dels arqueòlegs. Es va posar a sobra del vaixell, no fos cas que s’embrutés.

També el primer dic va forma el arenal o illa de Maians.

L’església de Sant Miquel, ens porta al cor de la Barceloneta, de construcció quadrada i dos annexes que la fan rectangular  com es ara. Aquí parla de les cases típiques de mitja planta o un quart. Del Bar Eléctrica, que te el nom perquè hi havia una central elèctrica.

En el barri hi havia dos casernes, estava militaritzat, quant es construïa Via Laietana, en temps del decret de Nova planta.

Passen per un  solar, on la nostre alcaldessa Sra. Colau es manifestava per no destruir un edifici, deixar-lo d’us públic, ara que esta al poder….

La biblioteca del barri, era una cooperativa, on els preus es mantenien estables, i donaven cobertures de metges que l’estat no feia.

Passen per la  resta de la porta de la empresa Maquinista, molt emblemàtica.

Acaben la visita en la font de Carmen Amaya, gitana que ballava descalça del barri del Somorostro, que en  Cale significa: tenim rostre son persones.

Ens fem les fotos de grup, mirant al mar com no podia ser altre manera.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i suggerir-te la visita i si t’agrada fes clic.

 

 

 

 

 

 

 

 

Caminada per Vidreres

Comencem esmorzant amb en la noticia del dia. Des de que ha començat la campanya pel referèndum del 1 octubre, tot son noticies, la Guardia Civil confiscant propaganda  electoral inclosa l’escombra, increciendo, impremtes i les paperetes per composar les taules electorals i pogué votar.  Detenen persones, registren pisos, les ordres judicials venen desprès, en fi un estat de setge encobert. La gent va sortir al carrer a manifestar-se, a la nit cassolada. Mes no hi ha una resposta política sinó mes amenaces.¿Això es democràcia?.

Amb aquests ànims vam començar la caminada de 9 Km. Feia calor mentre pujàvem al Castell de San Iscle.

 

 

Segon anàvem caminant darrera, quedava una vista del Montseny espectacular. Vam passa per uns correus que en temps de la República eren aeroport militar.

El castell de Sant Iscle en l’edat mitjana era la jurisdicció de Vidreres, casi en les mateixos límits actuals, formava part del vescomtat dels Cabrera.

Es construïes en el segle XII, el primer document es data en el 1.194, segon unes troballes s’edifica a sobre de l’església que li dona en nom.

Situat en un turó domina la plana de la Selva, tenia contacta visual amb Torcafelló(Maçanet), Argimon(Riudarenes), Hostalric o Montsoriu centre del vescomtat. També controlava la comunicació per la costa Llagostera, i la vall d’Aro, mitjançant de la torre de guaita de Puig Castellar.

El castell va pertànyer al vescomtat dels Cabrera fins el segle XIX, quant s’extingeix les senyories feudals.

En el segle XVI, 1310 Elionor esposa de Bernat de Cabrera residia al castell.

En el segle XVI el castell s’abandona i nomes funciona la capella fins el segle XIX.

Els vescomtes de Cabrera (marques d’Aitona des de 1574).

Desprès vam veure un  pantà de Llobe que servia aigua pels conreus. Vam acabar el circuit al Casino fem una cervesa, per calma la sed.

El punt final dinar a Can Pou un dia molt complert.

A mi només amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i recordar-te que trobaràs mes  informació https://blandamaraviajes.cat/2017/08/19/els-vescomtes-cabrera-a-blanes/ a i si t’agrada digam’ho.

 

 

Blanes a Barcelona

Dissabte plovent, molt difícil anar a la Fira dels Sabors Catalans.

Diumenge vesprada de la Diada, un sol espatarrant per gaudir de la Fira dels Sabor Catalans, degustem unes crestes.

Passejant pel Passeig Cortils i Vieta, una bona caminada des de casa, s’ho valia. Tornant  vaig passar per l’Ajuntament que ja lluïa les senyeres, preparades per demà.

A mi m’agrada  l’Estelada davant del monument a Lluis Companys, president de la Generalitat,  afusellat pel regim franquista. Es la nostre historia i bastant recent. Nomes recordant la guerra i res de la postguerra no fem justícia.

Si es un tema molt difícil d’explicar, una generació que va créixer amb blanc i negra, privada d’ expressa els seus sentiments en públic. Amb mancances de  llibertat, treballant per aixecar un  país.

A Barcelona tot a punt per una manifestació massiva, aprofitant la Diada,  portent 6 anys de grans  concentracions pacifiques, amb l’oposició del govern español . Tot lo contrari imposant les seves normes, sense  mira  prim. Ara  la Generalitat ha convocat un referèndum. Vivim uns moments històrics i molt mal entesos. Intentaré explicar una mica lo que es viu aquí.

Un milió de persones omplin els carrers formant una creu(signe mes, positiu, de sumar). Pacíficament, somrient, fem un minut de silenci pels atemptats del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils. Impressionar molt.

L’ambient després del minut de silenci va ser totalment festiu, senyores en cadires de rodes, gent gran amb la seva cadira, nens amb els seus carrets en fi celebrar la derrota  del 11 de setembre de 1714.  Aquest es el motiu que comenci  la trobada a les 17H14”.

Una manifestació de tanta gent sense fer cap acte incívic, desprès de rebre amenaces. Portar  la Policia Nacional i Guardia Civil, quant no tenen competència a Catalunya (per ajudar al Mossos, quant se lis nega informació antiterrorista) no s’entén.

Sota la vigilància dels helicòpters de la Policia i mitjans de comunicació. Segons el diari ABC, eren menys  persones en negatiu, pel numero de assistents. Segons Mariano Rajoy 300.000. En fi ball de números segon el mitja, ¡llibertat de premsa!.

No cal dir-te que van obviar també el minut de silenci.

No se que passarà el proper dia 14 quant comenci la Campanya pel referèndum.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure i las vivències de aquest mes. Crea un nou país   es molt emocionant.

 

 

Passejada per Blanes

Les activitats a Blanes segueixen, i s’han fet totes les que estaven aplaçades en raó als  atemptats. He pogut veure l’activitat de Nabac (grup de play back) i  gaudir d’un concert  de Susana Saz, repassant els èxits de Julio Iglesias. ¡La meva joventut!. A un lloc idíl·lic com es el Jardin  Mar i Murtra. I a mes a mes de nit.

Ahir van fer la Mostra de Cerveses Catalanes, on podies escollir  entre totes les presentades per les 10 cerveceres: dos del propi Blanes, la “Popaire”  (informació en https://blandamaraviajes.cat/?s=la+popaire)  i  la”Marina”,  la “Vilot”, la “Calavera” i altres 6 de fora de  la vila però totes catalanes. Fem País. Per degustar podies comprar el got del gremi de les cerveses.

Hi havien  5 restaurants  d’aquí, que oferien tastos: “La Balma”, cuinen molt be i participen en les activitats de Blanes, “ Melangies”, fen fajitas com son cuina de Fusió (trobaràs un post on dono mes detalls), la “Creperia”, on vaig provar un crep de tonyina molt encertat, “ Dama Juana” amb nou equip des de l’estiu. Es una pena que nomes hagin estat un dia perquè no pots provar-ho tot, com es normal, desitjo que amb properes ocasions ho allarguin, tot el cap de setmana.

També es va celebrar  la “Trobada Gegantera”,  amb la presencia dels gegants del “Raval” (Barcelona), “ Riudemons”, “Lloret de Mar”, “ Malgrat”, “ Bescanó”. Tots van ballar molt, saltaven i anaven com sempre acompanyats de les graelles. Era impressionant veure-les pel Passeig de Cortils i Vieta.

A la platja els nens jugaven amb l’espuma,  hi ha per tot els gustos i edats.

Si, si com veus un dissabte molt intens, desprès de sortir de nit, mes un dia es un dia.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i desitjo veure’t en la Diada