Bilbo, Sestao i Vitoria

Bon dia, arribant a  Bilbo,  el guia ens comenta:  cosetes la primera era que els caserios tenen un porxo per guardar el blat,  protegint-lo  de la pluja i la humitat, no per ostentació . Quant anaven a paga la renta, en blat  pel seu preu establa, el comte,  lis dia: veniu les meves granotetes,  com venien del camp, el comte es feia anar per les rajoles negres, donen saltes. Això explicat en Euskera, mes jo no ho puc repetir.  A la entrada mateixa es veu Bilbao, diuen els basc hem arribat  al hoyo, i d’això hoyero.

Veien  un edifici blanc es diu: que es La Catedral….. del futbol. Quant el equip local marca hi ha raigs de llum, i també so per sentir el gol per tot Bilbao.

El ferro a marcat la vida de Bilbao, primer el venien a Anglaterra per que era bo per la fundació. Desprès ells van fer la fundació (altos hornos)  fins els anys 80, en la crisis de la metal·lúrgica, era una ciutat bruta, ara no se ha transformat  totalment.

En 1991, van tramita amb la Fundació Guggeheim.   En el 1992 troben el arquitecte Frank O. Gehry  per fer el museu  i al 1997 el van inaugurar.

 

Volien que fos un edifici emblemàtic de la ciutat, tenien espai, els cèntims, tot el pressupost de cultura, tot els projectes van para per fer d’inversió. Esta recobert de capes de titànic, per aprofitar la llum de Bilbao. Tot un èxit. El any passat va fer 20 anys i han recuperar d’inversió 17 vegades.

A la entrada esta el Pupi un gos gegant composat per unes 30.000 plantes que canvien dos vegades l’any.

Les ries netes, nomes queda una grua del passat, la Carolina en record de una dona molt maca, quan ella passava paraven tots els treballadors.

Els pastissos típic son el bollo de mantega i les carolines.

Per acabar en  “ els 7 carrers”, casc antic de Bilbao en principi eren 3, que Unamo va fer famoses. No cal di que ara son mes, que estan plenes de tabernes amb els seus pinxos Boníssims.

Sestao, es un poble petit, en algunes cases amb solera con els escut, alguns picats de la Guerra del Francès per ferir el orgull. La plaça empedrades i que es converteix en plaça de bous per acabar en la visita al Txoko, lloc de trobada dels homes. Una mica de sidra i canta en Euskera i una jota per di adéu.

Vitoria, es la capital de Vizcaya. No es molt coneguda, però digna de visita pels seus jardins i espais verds reconeguts per Europa. La catedral , en la seva patrona la Verge Blanca.

Els seus bombones de bascs i neskas. Les seves tabernes, els pinxos especials deixen unes ganes boges de torna.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

 

 

Zestoa Arantzazu

El terreny es calcari, es molt propici a fer coves. Ekain vol dir posta de Sol en Euskera. Aquesta  cova es va tancar a les visites per experiència de la cova de Altamirà. Han fet una replica molt autentica prop del Balneari de Cestona i ben a prop de l’autentica.

Fa milions d’anys hivernaven uns ossos, de tres metros d’alt i  1200 Kg. abans no arribessin els homes del Paleolític, homes nòmades, buscàven proximitat dels rius, l’ Urola, en aquest cas. Caçàven femelles de cérvol en gestació,   crias per ser peces  fàcils. En Ekain, trobaras pintures rupestres de cavalls, declarades patrimoni de la Humanitat. També fan un taller per ensenyar com feien les seves tasques, fer foc amb pedres de silex, incomprensiblement provenien de Normandia. Com pintàven en esprai, el principi de dos tubs el descobririen fa dos segles, com ho sabien ells?. Sortim afora per fer una demostració, com caçaven amb fletxes fins arriba al arc. Com veus es una experiència.

ARANTZAZU, es la patrona de Euskal Herria (el Pais Vasc.)

L’origen bé de 1468, quant  un pastor va perdre una ovella i en cercarla va escolta l’esquella va troba la verge en un arbre, al costat l’esquella. En 1499 els germans franciscans cuiden del santuari primitiu. En 1522 Sant Ignasi de Loiola, ferit a Pamplona, puja al santuari, fa una nit de vella i es consagra a Deu. Des de 1522 -1834 Euskal Herria a fet aquí el seu Santuari. Va se cremat dos vegades. En 1846 s’inaugura la nova  església. En 1878 tornen els franciscans. En 1881 s’inaugura la carretera. En 1886 es coronada la verge. En 1950 s’inicia la nova basílica. En 1955 es beneeix.

L’esvelta basílica amb seves torres de pedra llaurada amb

punta de diamant, imatge de l’arç es obra dels arquitectes Sainz de Oiza i Laorga. En la façana esta la Pietat es obra de Oteiza, la verge buida pel dolor, al terra Jesús, segons l’artista no podia estar en la falda per que era un home, catorze apòstols, segon l’artista tots ho som. Aquestes interpretacions van fer que  les figures estesin uns anys abandonades en la carretera fins que el Concili va donar  permís. La cripta conte el Crist Ressuscitat obra de Nestor Basterretxe prou singular. Les portes son de Chillida. El  camari gira per que puguis veure la verge de prop. Com veus, tot es espectacular, en fer la visita no t’en penediras.

Oñate es un poble petit molt maco. Tenia 19 xocolateries artesanes, ara nomes en resta una.

Jo hem quedo pel  Nord per explicar-te  mes coses. Nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

 

 

 

 

Balneari de Cestona

Els viatges comencen quant estàs gaudint de un altre. Ja fa dies que hem poso en contacte amb la gestora dels Balnearis Royal Termails, per que segon el ministeri mai tens el punts adequats, el balneari s’encarrega de tots els tràmits.

Surto direcció Lleida, en Almacelles paro en un Gastro-bar Zero amb  un ambient molt informal,mes el menjar boníssim, la quantitat molt completa, i el preu molt raonable, tirant a baix. La seva decoració en bidons molt original.

 

Continuo fins Pamplona, L’Hotel que coneixia Aralar esta complet, i vaig anar al Zenit, a l’altra punta, bones instal·lacions i el preu molt ajustat per la categoria.

Cafeteria mes antigua de Pamplona.

 

Pel mati i per la ruta esmorzo en l’Aralar i continuo fins el Balneari de Cestona.

La visita al metge pels tractaments i començar al endema.

Las instal·lacions del Balneari son gran que si boira, piscines, gym, inhalacions, bany turc molt complert, no podem veure agua del manaltial si no tu prescriuen, porta bactèries.

 

A la tarda exercicis de memòria. Una sortida a caminar al Vall d’Aqua, aquesta

vall fa 30.000 anys era un glacial, se sap, per que es un  vall cec, nomes te una sortida i entrada pel mateix lloc,  que va fer l’aigua, caminar  es molt tranquil i lúdic, amb els caserios i les ovelles. Ja una raza molt valorada, la Latxa, te el cap negra i les potes i llarga  cua, d’ella se fa el famós formatge Idiazabal.

El país Basc te el  idioma propi, el EusKera, el seus Foros, que otorgen drets  a les dones,…. poder decidir per elles mateixes.

Visitem la Casa de Lili, la visita es teatralitzada, la casa de pedra es molt gran . Les armes es dona idea, de com vivien els avantpassats, i una  mica de historia de Cestona.

Visitem el rentador es molt original, te las pedra de renta, al costat i encarades una rentadora en l’altre, diuen que axis no podien conspirar, i no embrutaven el aigua, esta cobert per que no es mullin.

 

Com veus es una experiència molt maca i enriquidora, jo seguiré parlant la setmana que be.

Ara nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

 

 

Patrones

Bon dia, sempre havia celebrat Santa Llúcia, patrona de les modistilles, anant a la Catedral de Barcelona a la seva capella i donant en tret de sortida del Nadal.

Aquest any he celebrat Santa Úrsula patrona de les puntaires, com recordaràs vaig a la associació de Puntes de Coixí de Malgrat. Si, l’associació en convida a un dinar per 5 euros els acompanyes 25.

Vaig tindrà l’oportunitat de conèixer un nou restaurant “La Punta del Tordera” ens vam porta un pica-pica molt bo i abundant, pel segon ja no tenien gana, el postra, i el cafè en companyia de totes les puntaires de l’associació va se molt cordial, els homes que ens ajudant a fer evident el nostre treball, volien el relleu generacional, mes la joventut no esta per la feina.

El restaurant esta en el Tordera a la línea dels càmpings de Malgrat al altre costat els càmpings de Blanes. Te menú diari. I les vistes sobre les dunes i platja es molt relaxant.

Si les puntes de coixí es considerem filigranes, jo et parlaré de les filigranes de paper.

 

Enter a caption

Si, a Blanes hi ha el Gremi del Paper, on te ensenyen a fer uns composicions en paper, es molt entretingut, es necessita molta paciència. Som quatre i cada una de un país diferent, la llengua en comú es el espanyol i el català. Com veus Internet ens apropa al mon sense fronteres, mes les manualitats també.

Aquí parlem de la jubilació per que al cotitzar en dos països diferents el tema es mes complicat. Com veus la jubilació no esta exempta de problemes ni de activitats.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la setmana i que hagis passat bona castanyada. Si t’agrada comparteix.