La Basílica de Santa Maria del Mar

Bon dia ens trobem davant de la Basílica es esplèndida, i molt coneguda per un llibre “La Catedral de Mar” he de dir que a mi m’agrada molt però he descobert que res es correspon en la realitat.

En comencem per la paraula del Born, que tindrien que dir Arenal, Barcelona es va queda petita i les muralles es van tindre que obrir per dos lloc, un era el arenal. Per això van tarda 13 anys en fer els ciments de la Basílica, per que tot allò, era uns aiguamolls, els bastaixos que portaven les pedres, no les portaven de Montjuic, si no de un rieró que esta mes a prop, era gent que treballava pel menjar i dormir com la majoria.

La Basílica te els contraforts per dintre al estil francès, sols a la part de dalt es veuen.

Els vitralls son moderns, de 1960, els autèntics es van crema en la Setmana Tràgica, i en  la guerra del 1936, van caure moltes bombes, i va crema 15 dies, Com el rosetó també es modern també va caure maten algunes persones.

Entrem a dins on nos obren les llums per veurà el seu esplendor. L’0rgan el van dona uns monges de Vic i tapa el balco on escoltava el rei la missa, tenia un passadís que anava directa al palau, de la Plaza Palau que esta al costat, i quant sortirem veure’n les rajoles que ho tapen. Els contraforts que estan per dintre formen 33 capelles pagades pels gremis, per això no es la Catedral dels pobres, hi havien molts centims. Desprès van pujar al primer pis on tenien una perspectiva molt diferent. Quant vam baixar van descobrir per que es el Km. 0 de la ruta de Sant Ignacio de Loiola, (estava ferit en una cama i no li podien gaudir, li van dir: que a Barcelona hi havia una Verge Negra que feia miracles si tenies fe, es va curar i abandonar les armes).També en va crida l’atenció de la capella de Sant Aleix, (venia de família rica estava casat i ho va abandonar tot per dedicar-se a la meditació, quant va tornar el seu pare, no el va reconèixer i el va deixar a dormis a sota de unes escales i li donaven pa i aigua, quant va morir, al obrir-li la ma posava “para soc el teu fill, que et diu adéu”). També un vitrall dedicat a les olimpíades del 92, al mig els carres en els noms dels atletes. Desprès vam pujar 102 escales de una torra, i quines vistes de Barcelona.

Sortint vam passar per la casa de Gaudi, ens van fer gira i van contemplar la torre on Gaudi deia: quant sigui gran hem faré una igual.

Continuem caminant fins al carrer Malcuinat, i ens explica: que hi havia unes olles on bullim cap i pota es (el carro de l’escombraries, dit carro de la merda recollia tot els animal morts el posaven en una bossa i ho tiraven a les olles).

Desprès van anat a la  casa de la moneda, allí marcaven el nom de la persona, al final Felip V se va emporta a Madrid, i va posa la seva marca des de les hores porta la cara dels que manen.

Acabem en el palau Dalmases, una escalinata preciosa. Ara un tablao flamenco.

Di que tot els palaus eren casa de pagesos, per tindre palau es tenia que tindre titul nobiliari.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Canet de Mar

Ens vam trobar a l’estació de rodalies de Canet de Mar uns vam anar amb el seu cotxe, altres amb el tren.

Total de participant 31 perla qual cosa vam fer dos grup. El meu va començar per la casa d’estiueig de Puig i Cadafals,  es un arquitecte del   moviment Modernista, la volíen tirar a baix, mes la gent la va defensar perquè en el jardí havien jugat de petits i la va comprar La Caixa, que del jardí va fer un pati de operacions, mes endavant l’adquireix l’ajuntament, per fer l’oficina de turisme i un petit museu del modernisme.

El patí uneix dos cases, en una troben un munt del motllos, en guix, a escala que desprès trobem en molts edificis modernistes de Catalunya, fets per aquest arquitecte, que va estudia a Madrid, aquí nomes es feien mestres d’obra. Vam veurà també l’impremta del seu pare, molt avançada per l’època. El guia ens va explicar que els nens començaven a treballar als 7 anys, als 14 eren homes. També ens va explica que el Palau de la Musica de Barcelona el va deixar sense acabar, (era un arquitecte car)per que no tenien cèntims per pagar-li, hi li oferien acciones i ell no va accepta. També, que les cases tenien molt marcada les part dels homes mes sòbries, i les de les dones, amb colors mes pastels, com exemple la Casa Ametller a Barcelona.

Després vam sortit al carrer a veure unes casa a la riera de aquesta  època, la historia de el restaurant 6Q, del qual ja us he parlat, i nos va comentar l’aire monàrquic del arquitecte fen una corona a dalt, i la part religiosa, per primera vegada se utilitzen els maons, començava l’època industrial, que abaratia molt els costes. I també la forja, la diferencia de les baranes idèntiques fetes industrialment.

Vam acabar amb un dinar de germanor, en la terrassa del Gastro-bar.

Tornarem per que hi ha  molt patrimoni dels americans però això es una altra ruta.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Tordera Blanes

Bé ja et vaig parlar de la tempesta Gloria fa anys,no tot va se destrució, també va forma se el Delta del Tordera.

Aquest amb el temps se ha fet un espai per les aus emigratòries que paran aquí per descansar, avui hem fet una visita, es un espai protegit per la seva gran riquesa de aus.

El ajuntament de Blanes, a organitzat una sortida amb dos especialistes amb  microscopis per ensenyar-les nosaltres eren del segon torn, plovia una mica, això que et molles i no, mes la monitora ha dit que això era bo, perquè eixís paraven per descansa, dormir, ho fan sobre una cama, i descansen perquè al mullar-se les ales pesen mes.

A mi me constat veure una mica con el microscopi, però al final ho he aconseguit en un pòster estaven totes les que podien veure, un xiquet les trobava i les identificava de meravella.  Aquí han fet un mirador que es pot anar sempre, i al altre costat a Malgrat  un altra, es zona protegida, però no tothom ho respecta i no es pot multar, i els guàrdies forestals no fan res, vam troba un  munt de peixos mort, i a la associació de monitora no lis han dit la causa, ella sospita que el aigua tan escassa aquest any sense pluges no estava ben oxigenada,  però tot va axis. Tots aquest monitors son voluntaris per cuida la vida de les aus, i ensenyar a estimar el mig ambient.

també el dijous vam esta al passeig de Dintre, a la casa de vacances de Joan Maragall que  aquest any feia 100 anys. Van estiuejar al 1906-1908, amb els seus tretze fills, ell junts con Joaquin Ruyra eren els intel•lectuals de la època, als seves descripcions i riquesa de vocabulari es una meravella,  vam llegir un poemes i van escolta una cançó per una noia fantàstica, això si que et fa estimar la nostre llengua el Català.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Activitat multi-tasca

 Per fi el ajuntament de Blanes ha donat pas al programa Jo me cuido.

En Blanes sempre descobrim algun restaurant nou. El restaurant Gallego, senzill acollidor, també per berenes.

Per fi, anem a Barcelona al Liceu, veure na opera en català, La gata perduda, de Arnau Tordera, i Victoria Szpunberg. Al Arnau Tordera va agradar-me molt amb el concert de maig de  L’Esperanza, i va parla de aquest projecta, i jo da-le que te pego per treure entrades, al final a dalt de tot i no millor dit, tocant el sostre meravellós del Liceu, mirar a baix de vertigen però la obra ho mereixia era sobre la gent del Raval tres-centè actor i 1000 entitats del barri col•laborant, estava ple de gom a gom, aplaudiments quina força te’l Arnau per moure tanta  gent. Nomes faran dos representacions una pena per que es una meravellosa opera i en Català.

Havien anat al museu Dalí de Girona, però el cibert Dalí de a sala Ideal t’ajuda a comprendre la seva prodigi de la seva ment, un Miguel Angel del segle XX, i la realitat del meta vers, sorprenent hi meravellós, una experiència per no deixar-la escapar ves-hi a poc que puguis no te penediràs.

Correns,  al restaurant Topic, arribem una hora tard, la reserva no estava feta, jo vaix trucar al numero correcta que posava la revista, per sort hi havia lloc, feien dos torn un a la 1 i el altra a les 3 sols menú degustació.

Tres aperitius de la cuina catalana  antiga, dos primers,dos segons, dos postres esplèndids el cafè amb el seu dolç.

Tot servit amb una amabilitat  cordialitat  que et fa sentir molt agust.

Be com veus aquesta setmana a sigut molt moguda i aquí  acabo.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana i si t’agrada. Comparteix.

El Call Jueu de Girona

Ens trobem amb companys de la feina per fer una excursió.

Primera parada Llinars del Vallès per esmorzar, i recollir mes gent.

Desprès a Girona ens esperaven dos guies, amb el mateix nom Ana, ens explica que la ciutat es triangular pels rius que la envolten, veien la Catedral per darrera, i destaca una torre sembla el campanar, però no es una torre de protecció. També viem la lleona que ara no se li pot fer el peto en el cul pel covid , però en realitat es un lleó.

Ens porta per uns jardins, que semblen vells però son de Puig i Cadafals, i la vegetació ha fet el resta en  mig de l’escalinata algunes teulades ens posen ja en el àmbit del call jueu, les seus carres estrets i perpendiculars,.També ens explica que els cristians i ells no se vien en bons ulls, per que els podien parlar directament en els comtes, també prestaven diners amb interessos i això no lis agradava, com també eren mes nets amb els seus banys, no tenien tantes malalties, al final els vam expulsar. Vam acabar en el museu dels jueus.

Els homes a partir del 13 anys tenien que llegir el llibre sagrat en el qual ho qüestionen tot, per això tenien mes cultura. Per anar as banys, hi havien dos carres un pels homes i un altre per les dones.

Els enterraven en la terra, però damunt posaven grans lloses, el museu el vam vista al nostre aire i jo vaig trobar a faltar una guia, m’agrada mes que me expliquin les coses que anar llegir cada objecta sen fer pesat.El call es un dels millors conservats de Europa.

Desprès vam anar a dinar un pica-pica molt complet i un  segons plats tot va esta molt bé, i el braç de gitano de nata en crema cremada insuperable.

Tornem a Barcelona un control de la Guardia Civil va fer un gran embotellament, anècdotes del viatge.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.