Anecdota de Murcia

Be fa dies que no publico, no per falta de tema si no per dolor, mes tot passa.

Quant vaig  començar a viatjar en cotxe anava en el mapa de carreteres i la guia de trotamundos, el temps passa,  la tecnologia, se imposa primer el GPS, ara Google maps i des fa 1 any con smartlink (connecta directament al mòbil).

Sembla que amb aquesta tecnologia, tot a de sortir al peu de la lletra sense errors, mes no es axis.

Nosaltres li deien La plaça de Les Flors de Murcia, be, anaven a la plaça de les flors del barri de l’Alcantarilla,no era com ens havien dit, mes pregunten: ¿on se menjar, pop al forn? Ho vam aconseguir. Al cap de dos dies ens van donar conta, i posant-li carrer de les flors van trobar el lloc, com nos ho havien descrit, i era Plaça de les Flors mes el nostre google maps seguia al barri de l’Alcantarilla.

Ja en el lloc correcta, del pop res, al final van fer una cervesa al Bar Parlament que te uns lavabos molt originals, fos quant entres i zaas llum quant vas per feina, una veu te explica acudits del Lepe, ¡surt amb un somriure genial!.

Amb el somriure als llavis, troben un guia que explicava al seu grup, quina va ser la primera independència en la  República d’Espanya, sorpresa ni catalans ni bascos, els Canton de Murcia, va dura sis mesos i tenien tota la flota de la marina, canton Cartaginès.(1873 Antonete Galvez). Curiós però cert, ho pot comprovar. Sempre s’ha prenen coses viatjant i tenen la ment ven oberta, per tindre una opinió neutral.

A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana, hi que faigs una bona recerca. I si t’agrada comparteix

I

La Manga del Mar Menor

Entre el Cap de Pals i La Punta Mojón  hi ha un cordo de terra de uns 24 Km. de llarg i d’ampla fa uns 200 m fins a 1 Km. ½, te uns canals anomenats golas que permeten que passi l’aigua de la llacuna al mar Mediterrani.

Al final de la Manga es trobar el pont de la Risa, nomenat axis per la seva pendent. Al front esta Sant Pera del Pinatar on he passat algunes vacances en l’època laboral.

Començo les vacances anant a las Termes Cartesianes, aquí las cures d’aigües son molt extensa, pels llots, pel mar.

Prop de La Manga hi ha un parc natural Calblanque on se podem fer caminades, veure unes salines, les vistes son molt maques.

A Murcia, vaig anar la plaça de Les flors, per provar el pop al forn, la veritat, es que esta molt bo i tendra. No tu pots perdre. Si vas en dies de diaris prop de allí esta Bar Antonio, el pop es car, o no es la temporada, però aquet Bar ven molt i sempre en te.

Cartagena te un centre d’interpretació de la Muralla Púniques, un ascensor panoramic, per accedir al castell de la Concepció, millor que no concedeixis amb els creuers, hi ha molta cua.

Port Mazarón, Informació i turisme en va parlar de Bolnuevo, on el vent  a deixat una muntanyeta molt capritxosa, que s’ha convertit en l’icona del lloc.

En el Faro contemplaràs unes vistes meravelloses.

També tenen un petit centre d’interpretació del Vaixell fenici, on podràs veure lo avançat que eren venien de lo que es ara el Libano però destacaven per la navegació orientant-se amb L’Ossa Menor, tardaven una setmana de Cadiz a Eivissa. Els grecs ho feien en l’Ossa Major. Mes tenien altres virtuts, això ho deixo per que ho descobreixis.

A m i no mes em resta animar-te i deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada comparteix.

Arbucies

Desprès de l’esmorzar de forquilla, comencen a caminar travessant la vila i sortim pel la riera, es una caminada agradable, algú va suggerí de Feia temps que no ens reunien amb els caminant. I va començar malament, ja pel matin en l’esmorzar ens van tindre que estrenyi una mica, el cambrer no donava mes lloc, mes el menjar era bo.

Arbúcies es una vila de la comarca de la Selva, en “El parc natural del Montseny” i Les Guillaries, un lloc que permet fer moltes caminades, la de herbes ramelleres potenciada per turisme,  Font del Ferro, per la riera d’Arbúcies.

En la plaça de la vila es trobar un arbre de mes de 100 anys plantat per la primera República, amb sembla interessant ja que estem vivent el “judici del Procés” ple d’incidents.

Algu va proposa fer-la en silenci, com “un bany de Bosc”, sense obtindre èxit.

Pel camí hi havien pujades i baixades suaus, mes el meu company es va cansar, jo el vaig seguir ja que aquesta setmana he fet molt exercici, hi ja no podia arribar a la Font de Ferro.

Tornant pel mateix lloc, contemplant el Gorg d’aigua, llegint  les llegendes de “Les Dones d’aigua”, La Farga i el Pomerí. També informació de Santiago Rusiñol, que va passa uns estius, pinten aquests passatges que ens regala la natura, si tota la ruta esta senyalizada.

Vam prendré una cervesa fins que tot el grup va acabar la seva fita.(La Font de Ferro)

Un incident, va provoca una desfeta, potser per això m’ha costat tant escriure aquest post.

Com veus tot no son flors ni violes, mes crec que s’ha dir tot, lo bo i lo dolent.

La ruta val la pena, i te la recomano.

A mi  nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.