Anar a menjar a Sant Adria

Bé, havia anat molt al Pryca, tenia una amiga que allí treballava, ara es Alcampo, però tenen la benzina més barata (15 cèntims).
Aprofitem que estem per descobrír el restaurant Alta Patagònia, si

 

 

 

es argenti, i com no podia ser, les carns a la graella estan molt bones, i els postres casolans genials, és una bona opció i de preu molt assequible.
Bé, aquesta setmana era San Roman, i a Lloret de Mar, és la festa d’hivern, nosaltres vam voler anar al castell, ens vam perdre, perquè estava ple de gent, feien un mercat medieval, ja us dic jo, que a l’hivern no es para a la costa. Vam seguir buscant el castell, hi feien una visita teatralitzada, i vam descobrir Cala Banys, encisadora, quin paisatge no ens hem d’oblidar que estem a la Costa Brava. A, també dir-vos, que el castell no és el que esta a la platja, això es una casa particular, esta anant a Cala Banys a dalt la muntanya.

També dir-vos, que he estat en un curs de defensa personal, fet per la Policia de Blanes, molt interessant, sort que la meva forma física en anar al gimnàs a millorar notablement, els consells i les claus per sortir airoses cas d’ensurt  molt eficient, mai hi ha que perdre els nervis, seguiré practicant. És una forma més agradable de veure a la Policia i comprendre la seva feina.
Bé m’agradaria que aquests tres mesos, que estic escrivint el bloc, haver-vos aportat alguna idea. Ara començo a qualificar-lo en dues categories,(menjar i viatjar) m’agradaria llegir les vostres opinions, i millor si heu pogut gaudir en alguna sortida, de moment són properes però d` aquí endavant tindreu alguna sorpresa, com sabeu som molt viatgers, i ara en la situació de la nova etapa que estem gaudim i nos ha canviat la vida, la rutina, els amics i tan sol fa nou mesos que va començar .

Viatjar a Santa Coloma de Farnes

Bé, com sempre vam anar a dinar a l’Aliança, que ja us en he parlat en el post d’Angles.
Però ara és diferent, quan vam baixar per Santa Coloma de Farnes, que és la capital de la comarca de La Selva, era la fira de la ratafia.

La ratafia és un licor típic de la zona, ho fan a les cases, associacions, i en la fira es dona el premi a la millor, també es poden provar, hi ha postres, fets amb ratafia, i al voltant de la carpa tendes d’artesanats on comprar formatges, embotits, i més…
La Fira s’ubica a la plaça de l’Esglésie, al cor de la vila.

Però avui us voldria parla dels arxius (jo els vaig descobrir quan vaig fer aquest bloc) perquè l’arxiu de Blanes fa tastets, si exposicions amb donació de material fotogràfic i cinematogràfic de Josep Maria Padern i Faig dels anys 60 fins al 1985, això ens permet veure l’evolució d’aquesta vila, i dels viatges que va realitzar (amb filmadores de super8) i pocs recursos.
Se li va rendir un homenatje pel patrimoni que això representa per Blanes. Va se molt emotiu.

També l’arxiu de Santa Coloma de Farnes, que és comarcal, fa una exposició “dels hospitals de la Guerra” on van incloures les Termes Orió . Si les aigües i els espais termals van ser testimonis d’una etapa molt critica, on la vida era difícil, on la gent havia de callar moltes coses, que ara amb la seva publicació és començar a parlar que ve esser la postguerra.
Bé, ja podem dir, que no parem que sempre hi ha molta activitat, que és una zona molt maca per conèixer-la sense les aglomeracions de l’estiu i gaudir de les seves termes que un massatge mai bé malament.
Bé, com sempre, i amb goig, agrairé els vostres comentaris i suggeriments .

Fira de Tardor

Bé els carres de Blanes, els van decorar de bruixes, ho van fer els nanos dels instituts, van quedar bé.

Les parades d’artesans i com no? els restaurants, tots  van participar en la fira de les Bruixes fen un menú de nit molt adient.
Nosaltres a casa fem panellets:
200 gr. d’ametlla molta
200 gr. de sucre
1 ou
Ho mescles tot i ho deixes a la nevera, després li poses la clara d’ou i els pinyons (a mi em cauen), els pintes amb el rovell de l’ou i cap al forn, en treure’ls cal es refredin i estan molt bons.
En aquesta nova secció us vull recomanar restaurants; em aquest cas “Melangies”en el carrer Hospital 20-23 del centre de Blanes. Això  us permetrà viure l’ambient del cor de la vila. Esta molt bé de preu i té una bona cuina.
Bé avui el meu post és molt curt no sortirà amb el seo però us serà de gran utilitat.
Bé, ja veieu que el que vull es desmiticà que les viles marineres només són maques a l’estiu, mes pels meus posts, veieu que tenien moltes activitats que els fa atractives tot l’any.
Bé només em resta dir-vos veniu i gaudir d’aquesta vila cada temporada, sempre us sorprendrà. No us penedireu.

Vos prego els vostres  comentaris

Menús de Guerra

L’exposició  “Menús de guerra” a Blanes, tenia un perquè que us desvelaré. Comença a Barcelona, es itinerant. En la seva inauguració vam escoltar com comença la cuina catalana amb cuiners de prestigi com Ignasi Domènec, que es va formar  a Madrid, Paris i Londres on va treballa amb cuiners de prestigi . El professor Capo que feia cuina vegetariana i macrobiòtica (era naturalista). I Joan Vila (de Blanes) la seva família ha cedit molta documentació, receptes, fitxes, etc.  Aquest darrer va treballar, com cuiner, als Magatzems Jorba, si ja existien, molts anys mes tard serien Jorba Preciados, avui Corte Ingles, però això és una altra historia.

Joan Vila va crear “Les Faves a la Blanenca”, que vam poder tastar acompanyades  de cava Laviret, per cert boníssimes, de cuinar-les es va encarregar al restaurant “La Balma” que esta ben aprop de La Casa Saladrigas on fan l’exposició.

La Generalitat els va encarregar dissenyar menús de subsistència, per afrontant la manca d’aliments basics per evitar malalties, i aprofitar tots els recursos, ja que tot era difícil i coses bàsiques com els ous eren molt cars (50 pessetes).

El Ritz  es va convertir en menjador popular. Si tothom parla de la guerra, mes ningú pensa que menjaven per tirar endavant. I la postguerra , si la gent dels anys 40 va tindre molta imaginació per poder sobreviure.

Sols em resta dir-vos veniu a Blanes fins al 28 de novembre i visiteu-la, val la pena, per comprendre l’evolució de la Cuina Catalana, i l’adaptació a les necessitats.   Això sempre l’ha destacat, i en son proba els seus cuiners, ara i abans mediàtics, reconeguts amb estrelles Michelin.

Demano que la poseu a les vostres agendes, l’ha gaudiu,  i feu els comentaris.