Anem a Matalascanyas

Sortim i dinem a per Valencia al Desire. Continuem fins al Meson a Despenyaperros, sorpresa no tenen habitació. Truquen a un altre igual, pel mòbil fem reservar al Meson sorpresa hi ha una, torno i efectivament, anem a sopar al bar del costat , tapa amb la cervesa i mitja reacció de sipions, en tenim prou som molt completes.
El esmorzar esta inclòs en el preu de la habitació, seguim camí, tot olivars sense para fins a Matalascaynes, hotel gran el Flamero, prop de la platja. ¿I la llei de costes?.
Al matí reunió informativa, Matalascanyes es una urbanització pertany a Almonte . Tot esta es el espai protegit de Doñana, em sorprèn, a la tarda arriben els busos especials verds per fer la visita a Doñ

que nosaltres ja havien fet, i ens van parla de la falta d’aigua, per els aiguamolls, que els pagesos treien aigua dels pous controlats hi havia pous incontrolats que posaven en perill el ecosistema.
Al mati anem a veure El Rocío el guia ens explica: que el nom del Rocío ve dels aiguamolls de la Rociana. La verge la va trobar un pagès en un acebuche (olivar vell i buit) va fer nit, i al matí la verge no estava, pensava que li havien robat, però tornen al lloc la verge estava en el seu lloc, ho va explica als del poble, i van entendrà que allí es volia quedar, vam fer una església que en el terratrèmol de Lisboa (1755) es va enfonsa.
La festa del Rocío es celebrar 50 dies després de la Pascua, que es quant va baixar l’Esperit Sant en forma de paloma, per això també se la anomena La Blanca Paloma.
El guia, nos va di que era una celebració religiosa i no foklòrica, que els seus seguidors ho senten axis. La actual església es la tercera,per que la segona es va queda petita. Hi que anèsim directament a l’església a sentir la missa rociera per escolta el seus cants, les lletres, que es la seva forma de resar. Estava plena a peta vam entrar una confraria en els seus estàndards, i els seus cants. En el Rocío no hi ha carrers tot es de terra pels cavalls, per fer la romeria, la plaça que jo recordava res, ara hi havia un passeig preciós per veure els aiguamolls.
Jo no deixo de pensar com, en un espai protegit, sense se festa sols diumenge pot haure tanta gent.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Visito Les Corts

Agafo el metro baixo a Les Corts, vaig donar per sentat que aquella era la plaça de la trobada,  sort que tinc el mòbil truco i apa¡ a camina cap a dalt, l’ajuntament.

Allí la guia ens documenta sobre el poble de Les Corts, el ibers ja treballaven les terres que eren molt bones, dels gods van passar pagina, els romans vam incorpora el bestia.  Hi ha una escultura a un pagès que feia la farina mes bona, i el pa, per això als habitants de Les Corts se lis diu: panarres. En la façana de l’ajuntament veiem el escut en la corona de Felip V i l’espiga, entrem hi ha una exposició de com va passar a ser industrial. Però anem per pams, van fer un pacto amb Jaume I , que donarien menjar als soldats quando fueren a la guerra i quant vinguéssim, per això seria un poble franc, lluiré de impostos. La reina Elisenda es va fer un palau per aquet motiu, però també va aconseguí unir-lo a Sarrià, cosa que no va agradar als pagesos. Mes en un decret per tota Espanya, per ser un pobla independent tenia que tenir tres coses, ajuntament cementeri, i L’església. A mes era molt difícil anar a Sarrià sols hi havia camins romans.

El mòbil es va posar tonto i vaig tindre que anar un altra dia a fer fotos. A continuació, ja un edifici blanc, que es residencia de capellans quant se jubilan, casi al costat una   casa molt maca que porta en plets mes de 10 anys , i se esta desfent, quant podria se de uso públic, casal escola.

Arribem a la casa dels Mas Deu tres germans molt rics que venien aigua ardent, Per això  quant diuen: que se a format la de cal deu, no era perquè ballaven sinó perquè els cotxes de cavalls no paraven ni de nit ni de dia de transporta el licor al port. Quant entras pots veure un sòl hidràulic, després un roma, i els vitralls son l’àcid, que eren els mes difícils de treballar. Surtin veiem la casa de un germà que la va dona a un metge i capella que tractava als tuberculosos, davant hi havia San Joan de Deu, que era privat, en la casa posava als nens mes pobres.

Pugemen a on va ser el primer camp del Barça. Joan Gamper holandes esportista i ben situat, junts amb unes altres persones solvent van crear el camp del Barça el primer que camp que es podien seure, per això se les diu culers, hi havia molts pins on el jovent es pujava per veure el partit de franc. El primer partit del Barça va ser amb el Júpiter de Poble Nou, van posa el himne d’Espanya la gents va xiular tant que no es va sentir, i van manar al exili a Joan Gamper, al cap de sis mesos, va tornar sense cèntims ni amics, i va acabar suïcidant-se. Els colors del Barça venen de una creu de un convent que hi havia a on es ara la Boqueria. També allí hi ha el Pi mes vell de Barcelona.

Vam baixar per un parc Can Cuyas, desprès vam veure el carrer on passava el tramvia de foc, tardava 5 hores en fer un  camí que a peu som 4, però clar amb les parades, i posar-li llenya.

També vam veurà la façana de una de es millors fabriques, treballaven nens als 6 anys i nenes als 4 pels seus dits petits, podien treballar 4 hores però feien 12 i sense cobrar. La Mancomunitat, ho va prohibit per que els nens tenien que estudiar fins als 14 anys , però Primo de Rivera o va suprimir fins que la CNT-FAI i el POUM, van fer la primera vaga i poc coneguda “vaga dels nens”. Vam  veure el passatge Novella unes cases de cos (una biga d’ample per una i mitja de alçada) amb jardí era pels tècnics mes el telers no els deixaven dormir., vam acaba a la biblioteca de Can Rosses per dintre sembla una Fabricà.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Uni Barcelona

Visitem la Universitat central, jo nomes havia estat per fer una gestió, ara anava a conèixer-la.

Entrem, i veien una claraboia, per on entra la llum.(la llum de la saviesa).Hi han estàtues, el escut de Barcelona , es va fer en el 1.450, arran de la guerra de successió del 1714. El decret de Nova Planta,la van traspassa a Cervera, desprès un altre la va tornar. Pugem les escales per veure la sala noble, hi ha quadros del museu del Prado. Allí nos diu la guia que van conèixer el cement i el pinten com si fos de fusta, en la escala hi ha unes pinyes que son el símbol de la fertilitat.

Hi una sala amb tots els rectors, un porta el birreta a la ma, i les cadires al final també. Hi ha un que sembla que siguin dos cares però una es Ernest Lluc, que tenia que ser rector. La construcció de l’ universitat va esta al càrrec de Elias Rogent comença en 1863-1889.La sala noble, es quadrada i la mes gran de aquell temps sense columnes al mig,  gracies a les tècniques dels  tirants. Sembla una església amb els seus púlpits. Eren per els estudiants fessin les seves tesis i el del front pel tutor. Però mai es va utilitzat.

 Elias Rogent li va dona el titulo a Antoni Gaudi i va dir: no se si li he donat a un geni o a un boig.

En la sala hi ha unes barres per separa els acadèmics del públic també es fan concerts.

Al front d’Inmaculada patrona de l’ universitat,  abans havia agut una estàtua del Generalíssim Franco que els estudiants del 1969 la van destruir.

esprés vam passar a la biblioteca, on hi ha els llibres mes vells d’Europa manuscrits per la amortització de Mendizaba. Ens van mostra un llibre catàleg i ens va di la guia: que es podien apadrina, per que necessiten molt per la restauració.

Lo estrany i que ningú se explica com estan tan cèntrica dintre no se sent cap soroll.

Després vam veure els jardins, i amb uns amics vam anar al restaurant Cullereta, vaig brinda pel meu cumple, i al final en els postres van apagar les llums i van tocar la cançó del cumple, i per sorpresa meva era per mi el postra amb una espelma, que  va fer molta il.lusió.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,

 Desil.lusió i Sorpreses

Vam anar a la vermuteria del Mut, era petita, hi havia un espai per grup, una barra en L miren a la paret, que ja volen canviar vam prendre el vermut de la casa sense opció, i uns calamar fet en la cuina compartida de la rostaria, vam parlar de las planxes Josper, com la thermonix de les dones, el no da mas i els calamars del Terrasan com els millors, espero que anirà millorant.

A vegades no trobes lloc a un  restaurant conegut, i et facilita conèixer un altre, aquet a San Andreu de Llavaneres, al dir-se Riera, la feien al costat de la platja, però San Andreu  s’endinsa a la muntanya. El restaurant petit però acollidor  i molt familiar, amb una cuina de meravella una amanida de tonyina, esplèndida i una cua de rap a la mussolina d’all fantàstica, el preu molt bo tornarem, A sigut una bona troballa.

A Barcelona les Corts Las dos Hermanas, sembla de barri, però cuinen de pel•lícula, es gallec, unes ostres, desprès unes favetes  a la catalana, tonyina a la planxa, i un púding de coco per somia.,millor reserva es petit.

Avui descobriem Terrassa, em trobat el TALAIOT, petit molt ben decorar en pobles de Menorca. El regenta el Lluis que es menorquí, de primer uns popets, per compartir, desprès unes cloïsses amb una salsa de crema de llet con herbes menorquines per pujar al cel, acaben amb un arròs negra del senyoret, per postra pastis de sobrassada amb xocolata, no tinc paraules, els cafetons i li he dit al Lluis que me invites a un chupito que fa ell, desitja complert.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana, I si t’agrada, Comparteix.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑