Anar a menjar per la zona

Bé, fa uns dies vam tornar a Mas Sola, el menú tastets, 5 tapetes,  plat principal a escollir, postres i vins, tot per 35 euros mes iva, el servei genial. Es un exemple clar de que la relació qualitat/preu ben sovint es decanta pel llocs de prestigi i s’allunya dels merenderos,  que et claven amb l’aigua, vi, cafè i copes.

Anem molt a Tordera, Cal Nano, perquè es menjar bé i no tanca els dilluns, sembla que tots es posin d’acord.

Laviret va anunciar La Fira del Ram, a Tordera. Bé això es lo que  vaig entendre, com estem en Setmana Santa, tot normal, a simple vista. En realitat era la Fira de la Brasa, amb productes del camp, animals, i com podeu veure un  porc a la brasa, la conya del meu company, va estar servida. Tot anava per tiquet, però ja teníem restaurant reservat, tota una pena, sort que el dia no acompanyava per fer un dinar campestre, qui no es conforme…..

Com  anem molt de restaurants, i es un mon apassionant,  que canvia constantment, uns tanquen o canvia el cuiner, o baixen la qualitat, com es el cas del Ventall, que mante l’excel·lent servei, però la cuina afluixa. El menú pel seu un títol desafortunat  es veu poc.

Bé, us deixo per anar a descobrir, La cuina dels Manaies, son  els soldats romans, que acompanyen els Passos de la Processó. En Llagostera aprofiten aquesta setmana part donar a conèixer plats romans com els cigrons amb botifarra del perol i altres contemporanis com els canalons de foie i confit d’ànec gratinats amb beixamel, etc, el pastis de cafè i xocolata fet pel  mateix restaurant El Carril, (nom que li ve d’abans perquè passava el carrilet, Sant Feliu –Girona, i avui convertit en via de bicicletes).

Nomes dir-nos que passeu bones vacances, amb un somriure i gaudiu Mona.

Esperant els vostres comentaris….

 

 

 

Menjar al curs de L’Espai peix

Tot i  el dia nuvolós,  vam  anar a Palamós, feia poc temps que havíem estat per informar-nos del vaixell pirata, però això es una altre historia.

Vam arribar per dinar,  volíem anar a la  taverna La Pepa Caneja, però sols obria de divendres a diumenge, hi això que ja tothom es prepara per la Setmana Santa, tret de sortida de la temporada d’estiu.

Ens decidim per el restaurant La Menta, força recomanable, acollidor, ben ates, els plats de qualitat i ben presentats per 16.5 euros.

De primer vam escollir Macarrons amb cua de toro i parmesà i Croquetes de bacallà.

De segon verat amb verdures i un preparat de Cansalada a quin mes bo.

Postres coulant amb nous i plàtans amb galeta i gelat. Ole!!!!!!

Donem una volta,  trobem l’oficina de turisme oberta, ens recomana la subhasta de peix, genial, perquè la  finalitat del viatge, estava al costat de “l ‘Espai Peix/Museu del mar”.

Es força interessant veure  la subhasta de peix  i com, ja al costat, el venen les peixateres, mes    fresc, difícil……

Entrem  a l’ Espai Peix, pugem a l’aula,  podem veure la subhasta, entrem i ja veiem tot preparat per cuinar. En Ramon “fogoner”  i ex-pescador,  mestre de la sessió te l’iniciativa. Som a les seves mans.

 

Fa un verat escabetxat, i  gatets amb romesco. Estaven bons els dos tastets.

Els gatets, taurons petits, molt assequibles i gustosos, perquè aquí a l’ Espai Peix es promocionar el peix de qualitat, poc conegut, i de bon preu.

En el cicle   “Mestres dels Fogons” esta previst, que el 21 d’Abril parlin dels productes de l’Alt Empordà i denominació d’origen, però d’ això ja en  parlarem.

Desitjo, que sigui una bona proposta, no us penedireu.

I ara nomes queda desitjar-vos un somriure per la setmana i esperar comentaris, i si us agrada,  ho compartiu.

Viatjar al Parc d’Agulla

Un bon mati, quant et donen mostachons pastes típiques de Fraga, sortim cap el punt de trobada.

Arribem al Parc de l’Agulla, allí  trobem la resta del grup, esmorzem, i veig la muntanyà de Montserrat pel darrera, un enfoc diferent a l’ habitual, com sempre les coses s’han de veure per tots els costats, per tindre una visió complerta.

Comencem a caminar, per La Sèquia, es la ruta que abasteix d’aigua Manresa des del segle XIV.

Es un itinerari que fa poc en van parlar en el programa “Divendres” de TV3.  Es molt plana i bonica, el silenci em transporta a Manresa, lloc on vaig anar a treballar quant promocionava uns mantells de paper, desprès d’haver deixat Jorba Preciados de Barcelona, convertida en “Galerias Preciados”, però conservant l’ensenya “Jorba” per neguit del seu president, Pepin, en gaudir-ne  la popularitat dels magatzems Jorba. Una gran marca.  Però de això ja fa molt de temps…….

A la meitat del nostre recorregut, uns prenen un camí mes curt, nosaltres seguim fins la font, mes un company, te que torna a buscar-los perquè es van perdre.

Gracies dels pals que estrenava, per baixar a la font, perquè el camí que feia escala estava ple de fulles.  Em  van donar seguritat i no vaig necessitar ajuda  dels companys. Semblava la tardor, clar que aquest hivern ha sigut molt càlid.

Nosaltres van fer un quart de la ruta, 25Km, es una bona caminada però els mes agosarats podeu continuar.

Ens vam trobar amb resta, i vam  pujar als cotxes, per anar a Manresa.

Ja en el casc antic de Manresa, comparteixo els meus records amb els companys, recordem que allí hi havia un Jorba, clar que això es normal, perquè el grup ja te un bon bagatge de la vida laboral.

Anem a dinar a un Bar de copes, regentat per una neboda d’un del  grup, que nos va fer un  vermut, i una bona paella, amb un vi blanc molt fresc que entrava molt bé, pues tenien set perquè el temps era esplèndid, la fem petar i organitzem noves sortides que ja comentaré.

I ara ja nomes em resta  esperar els vostres comentaris, animar-vos perquè  feu la ruta, ja que es fàcil, i assequible per nens.

Com  sempre un somriure per la setmana.

 

Anar a Menjar a Sa Blava

Volíem fer una escapada, però el temps no ho permetia. El diumenge feia un dia esplèndid, això si molt de aire, vam anar al Castell de San Juan de Blanes, no se perquè el de Lloret també es diu així . Fa poc  van condicionar el seu accés, tot documentant-lo .  Això  facilita la visita i ha quedat molt bé.  Les vistes immillorables.

Allí també esta la ermita de San Joan amb  pintures de la Pilarin,  fan una bona sorpresa, doncs la ornamentació es força diferent. Els diumenges es pot visitar,  gracies ha que la mantenen oberta els voluntaris  d’ Estimen les Ermites”.

Baixem, i separant-nos de la línea de la  Costa i del casc antic,  es troba  el  restaurant  Sa Mar Blava, es d’ambient  mariner,  acollidor.  Posen unes tapes mallorquines , de primer amanida de salmó, el segon  canelons  dos  textures, son bons, i el postra pastis de formatge es un menú festiu de 16 Euros, els dies de cada dia estar per 12.

Tot plegat visita i dinar, tot gaudint el bon sol…  Mereix la pena i ara que bé Setmana Santa son alternatives al temps, doncs l’aigua es tant sols temptadora…

Per aquí ja hi ha moviment  preparen  la temporada d’estiu que comença amb la Setmana Santa, la tranquil·litat  s’acaba.

La primavera s’apropa com diuen la sang altera, i jo desitjo que feu alguna sortida us agradarà i comentarem…..

I ara si que nomes me queda que desitjar-vos un somriure per començar be la setmana