El Call Jueu de Girona

Ens trobem amb companys de la feina per fer una excursió.

Primera parada Llinars del Vallès per esmorzar, i recollir mes gent.

Desprès a Girona ens esperaven dos guies, amb el mateix nom Ana, ens explica que la ciutat es triangular pels rius que la envolten, veien la Catedral per darrera, i destaca una torre sembla el campanar, però no es una torre de protecció. També viem la lleona que ara no se li pot fer el peto en el cul pel covid , però en realitat es un lleó.

Ens porta per uns jardins, que semblen vells però son de Puig i Cadafals, i la vegetació ha fet el resta en  mig de l’escalinata algunes teulades ens posen ja en el àmbit del call jueu, les seus carres estrets i perpendiculars,.També ens explica que els cristians i ells no se vien en bons ulls, per que els podien parlar directament en els comtes, també prestaven diners amb interessos i això no lis agradava, com també eren mes nets amb els seus banys, no tenien tantes malalties, al final els vam expulsar. Vam acabar en el museu dels jueus.

Els homes a partir del 13 anys tenien que llegir el llibre sagrat en el qual ho qüestionen tot, per això tenien mes cultura. Per anar as banys, hi havien dos carres un pels homes i un altre per les dones.

Els enterraven en la terra, però damunt posaven grans lloses, el museu el vam vista al nostre aire i jo vaig trobar a faltar una guia, m’agrada mes que me expliquin les coses que anar llegir cada objecta sen fer pesat.El call es un dels millors conservats de Europa.

Desprès vam anar a dinar un pica-pica molt complet i un  segons plats tot va esta molt bé, i el braç de gitano de nata en crema cremada insuperable.

Tornem a Barcelona un control de la Guardia Civil va fer un gran embotellament, anècdotes del viatge.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Corpus

Bé abans celebraven Corpus, en dijous ara sols es fa ballar el ou. I ho celebrem el diumenge amb les catifes de flors, les mes importants son les  de Sitges,  mes també se fen altres llocs, Blanes. Pel mati comencen a fer-ho, els veïns dels carres i a la tarda vam anar a veure-les estaven dedicades als 50 anys de Focs Artificials de Blanes que amb això de la pandèmia no se han fet en dos anys.

També han tornat les festes del barri, Can Portes va fer un sopar a la fresca amenitzat pel grup Nabac , la gents respon i te ganes de fer coses i divertir-se.

L’ajuntament, també fa coses i ara promociona el port visita cultural i la subhasta de peix. Ho organitzava Grenyal.

orpresa quant arribem, la noia, que organitzava el grups, va tindre un goig per coneixer perquè em tenia fixada pel Facebook. Dos grup el mes petit els dels catalans amb un guia holandes, però amb un bon  nivell de Catalán. Ens van di: que feia milions d’anys les plaques tectòniques van forma Europa al col•lacionar  van sortir els Pirineus.

Els romans van començar a dir, Blanda d’aquí Blanes, i la costa Brava que comença en la Palomera i acaba  en els Pirineus o al reves.

Desprès es fa fer el port, mes tard en van engrandí, per fer  el port esportiu. Com el van fer entre dos murs plens de sorra quant, va vindrà el temporal Gloria, el va obrir.

Després ens va parlar de la gran feina que feien les confraries, controlen els preus dels gasoil i pagant-lo mes tard, el IVA i  seguros. No tens hora de sortida , mes si arribes mes tard de les 6. Cinc minuts al dia següent surt una hora mes tard

. També ens va di lo del canyó  submarí de la gamba, que surten quant la sorra esta moguda. Les barques de llum que surten per la nit i atrauen les sardines. Ens va ensenyar una ret petita com exemple de la pesca d’ arrossegament. Del perquè estava allí L’escola de estudies avançats del mar S’agulla per les meravelles que hi ha en el fondo i la importància del canyó de Blanes patrimoni natural de la Costa brava.. Després vam anar a la subhasta del peix que es diu Holandesa, perquè començen amb el preu mes car i va baixen, ara se fa tot pels mòbils, abans es cantava i cada barca   tenia una senyal.

Veiem la subhastà i ens inviten a una copa de cava Sesvers, i als menuts un gelat, que amb la calor que feia venia de gust.

Surtim ens enterrem que el pàrquing del port els residents tenen descompte.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Gunyoles

ns llevem d’hora per esmorzar, i anar a Gunyoles a les Caves i vins de Cusco Berga.

Entrem i comencem la visitar en el balco, on nos mostren una roca que es famosa, per que allí celebren el pessebre vivent després passant per les caves i per gentilesa de Aneto lis donem una tassa de caldo. Ens diuen: que estem en el massís de Garraf i davant de nosaltres, si el dia fos clar, veuríem el mar de Sitges, però la calitja i estar rodejat de focs, es impossible. Ens mostren unes parres, protegides en una espècie de collaret, contra la papallona que lis fa mal, estem parlem de agricultura ecològica.

També es expliquen per que han fet la cava allí en ves de la vinyes, i es que diu: que es terra calcaréa, que mantén be la temperatura dels vins i els caves, i retarda una mica la fermentació.

Baixem al primer pis ja notem la temperatura mes càlida, allí veiem els pupitres per posar les botelles ho fan tot manual, seguim baixen al tercer pis, allí nos mostren una pel•lícula de les vinyes, de la festa  de Vilafranca, del prego dels Tricicle.

Es diu: fins a on arribava el mar. I que han trobat un jaciment arqueòlogic

Pugem i ha sobre de uns bidons, hi ha olives, chips,formatge i fuet ens donen a provar un vi blanc, sec 12 º, te molt de cos, després un rosat, ens pregunta la graduació i tots en equivoquem 14º, seguim amb un negra, el olorem i després el airegem i com milloren els aromes. També es mostren la qualitat dels taps que recuperen les seves forma original: i al final un cava les seves bombolles molt petites, i pugen super vertical, no tenen sulfits per això no donen mal de cap.

Tenim una reserva a Sant Sadurní d’ Anoia a la Cava de Sergi, sorpresa, no hi lis va la pagina www. No tenen el menú degustació pel covid, en tres anys no han canviat res. Desil•lusionats ens anem. Acabem en la Casa Joana dinem bé i ben atesos.

Continuem cap  Barcelona, per que a las 5.30 tenien una visita a la Casa Ametller. Sorpresa, els tiquets els localitzen mes aviat, que jo en el movil, pugem al primer pis i nos donem un protector per les sabates, el terra es original del 1908.Som en la mansana de la discòrdia on les cases competir per el luxe, al costat mateix de la casa Batlló. Aquesta es sòbria, les seves llampares elèctriques espectaculars. El pis de 600 m.

uadres per dos persones es esplèndid, el menjador, la font la habitació de la seva filla Teresa, cosidor. La habitació de ell, sorprendrem el llit individual, ja que ell es va divorcia, als 6 anys de casat, i la seva filla va anar a viure en ell als 7. El seu despatx, per les visites mes intimes, ja que era un fabricant del xocolates Ametller.

Al morir sense descendència, se ha convertit en una fundació . La visita la hem fet en àudio- guies, Baixem per l’escala de servei de mabre.

A la planta baixa hi ha la botiga dels xocolates que ara son del Simon però conserven el format original, degustem i veiem la terrassa, que donar a la terrassa de Casa Batlló.

Un dia molt complet acabem a Blanes buscant una mica de fresca.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Palau Recasens i voltants

Torno a fotografiar, la Via Laietana aquesta vegada al numero 2 abans que canvie que ja han començat els talls de tràfic.
Comencem la visita en aquet punt. El hotel Colonial que va se un banc pels indians amb fortuna. Estem davant de correus, seguim a la dreta fins arribar a la plaça dels Traginers, on trobem restes de la muralla de Barcelona i cases edificades a sobre; miren la placa amb números i barris, si tens que recordar que en

aquells temps la gent no sabia ni llegir ni escriure, els carres a vegades se identificaven amb algun Sant. Seguin en un edifici, tancat en dissabte, que la guia en recomana visitar, i un palau tancat en desús que perdérem com patrimoni. Seguim fixar-nos en dibuixos en pedra pel nom dels carres. Entrem en el primer

casal de Barcelona on podem observar una escultura del perruquer Llongueras i les termes romanes. Arribem a la segona font d’aigua potable de Barcelona.

L’església de Sant Just. Allí es deixen temps lliure, mes tot el carrer Ferran tots els bars han tancat, (Covid) fins Via La Laietana. I corre’ns cap el Palau Recasens, la guia ens diu que es un Palau Militar.

L’entrada petita com defensa d’entrada si el atacaven. En l’ entrada anomenada Tinellet, perquè se sembla molt al saló Tinell. Allí estaven els criats, els animals, i les cuines que donàven calor a la planta de dalt, al estiu sortint al pati. També hi ha una pedra es escriptura jueva del call jueu. El guia ens diu que els judeus feia 200 anys que van ser perseguit i van baixa com un riu per la península Itàlica i Iberica.

Pugem al primer pis un sobri saló ple de quadres, sortim al balcò, on donem de front amb el edifici de CCOO, impedin la visió de Santa Maria del Mar. Passem a un despatx que es la torre de vigia, hi ha un auditori per que això ara es la real acadèmia de Bones Lletres, també te un malnoms que ara no recordo. Un pati on fan ballar el ou, costum que pensava que sols es feia a la Catedral. Pugem a la torre de vigia l’única que es pot pujar. I observem la vista de les teulades.

A la tarda agafo el tren per anar a Blanes , per els concerts de L’Esperança. I a Lloret han començat les Jornades del arròs.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

La Diagonal de Barcelona

La ciutat anava creixen i es planteja la  necessitat de tira las muralles. En 1854 deriven les muralles. En 1840 convoquen un concurso per el  pla de Barcelona de 1.100 Ha. Que guanya Monlau “abaixà les muralles”.Madrid designa a Idelfonso Cerdà per aquesta tasca. El pla consisteix en dos grans vies meridiano(meridiana) i Diagonal.

En 1859 comencen les obres,en 1860 la reina Isabel II posa la primera pedra en plaça Catalunya. El pla es base en uns cuadrets amb patis al interior per higienitzar la ciutat. Uns arbres plataners cada 8m per la ombra. Les clavegueres. Cerdà va se molt criticat, perquè parlava en castellà, també  perquè els seus carrer de 20 m. D’ampla produïen corrents d’aire per la població. Els seus carrers no tenien noms, sinó lletres i números com a New York.

Fins al 1870 no va tindre molt de èxit, en aquest any van tornar els indians amb moltes fortunes que tenien que invertir.(la febre de l’or).Tenien que fer cases fantàstiques. En 1888 en la exposició Universal es quan te molt de èxit

Avui visitaren el quadrat d’or. El santuari de la Verge de Deu del Carmen, l’església es tota de ceràmica entrem per un lateral axis ens ho diu l’Elvira que es la nostre guia. Es de les carmelites la van construir entre 1910 i 1919 es d’estil neobizantina construïda per José Domènec, i el seu fill. Els arquitectes sempre treballaven amb artesans. Es cremar en el 1936, gracies a que esta feta de ceràmica es va pogué

reconstruir.

Seguim per la casa Quadras, o Palau del Baró de Quadras construïda en el 1904 al 1906 por el arquitecte Josep Puig i Cadafals, ha sigut del museu de la musica, després casa d’Asia i ara Institut Ramon Llull. La seva porteria pel carrer Rosselló, es meravellosa en un terra únic.

Passen a veure una altra façana aquesta casa es va posa al mig de dos, les persianes son las primeres que no se enrotllen, en Barcelona i per la seva construcció van utilitzar mollos. La entrada dona a la Diagonal.

Aquesta casa dona a la plaça del 5 d’oros, per una fonteta petita que ja no hi es. També dalt del monòlit van col•locar l’estàtua de la Llibertat, cosa que també li va donar nom. Mes quant va entrar el Generalíssim Franco la va fer retirar col.locan el àguila Imperial i una bandera espanyola, la gent li va començar  a di: la plaça del aguilucho. Un soldat esverat li va dr: al comandant, i aquest va contestar:”cojones con esos catalanes a todol e sacan punta” por això avui se li diu la plaça del llapis.

Te preguntares que van fer amb l’estàtua que va esta molt de temps emmagatzemada. Li van trobar lloc a la plaça Lluchmajor de 9 barris, que la Sr. Colau ha volgut canviar el nom a plaça de la Llibertat cosa que no ha tingut massa acceptació.

I acabem en el convent noucentista, que te un l’església de Pompeià, entrem un  claustre mot petit sembla un jardí, les finestres donant la llum a l’església i ens fen la foto de grup.

A mi nomes me resta deixar-te  el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Estada en Lierganes

Sortim per la nit, i ja no quedava  ningú, ni professos, res, ni tan mateix trobem al Home Peix.

El Home Peix es una llegenda d’aquí Lierganes molt famosa que diu: que tenia escames de tan nadar.

El diumenge hi ha mercadillo, també molt conegut en la vall. Nosaltres pensàvem con trobar un pastis, el cava. El cava molt difícil de trobar, el pastis, aquí li diuen tarta, i no hi havia, al final dos pal de nata, i dos pastes mes de fulls. Jo me emporto al homenejat, i el fai pujar en l’excusa de que una noia, se ha marejat, i la festa de cumpleanys  tot un èxit.

Teniem mal temps, plou i fer excursions costa. Fem una ruta pels pobles de aquí, i parem en un  bar molt curiós, tot ple de frases mot encertades, jo pren una tentació, espècie  d’aigua ardent amb herbes esta bo..

Juguem al parchis, el conecta4, escacs, s’ha de passar el temps, quant no es pot sortir.

Fem una  ruta per la zona de platges, i agrícola de Cantabrià, gaudim de les vistes de les vaques, ovelles, cavalls  i gallines totes soles pel camp, la intensitat del verds i les seves games son indescriptibles, jo no lis faria justícia has de vindrà.

També hem fet una degustació de formatges sobaos, i quesades lo tipíc de aquesta zona.

Aquesta tarda hem pujat a Les Tetes de Lierganes,la carretera molt estreta, sort que no hi havia tràfic, la vista de la vall de Lierganes i la bahia de Santander una meravella i el vent espectacular.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Museus

Seguim a Fuerteventura, avui anem a Les Salines del Carmen. Allí comprem les entrades per El centre de Interpretació  los Molinos, i al Museu del formatge Majadero, aixis surten millor de preu, nomes tens dto. Si tens discapacitat.

Les salines son grans, i tenen sales per interacció, molt interessant, es pot veure  sal d’altres colors.

Anem al centre de interpretació dels Molins, allí ens explicant que es el gofio: cereals torrats, casi sempre blat de morro allí li diuen: millo .Mai falta en ninguna casa Canaria, ens van dona un  dolç per provar-ho semblava un polvoró, desprès van entrar al Moli, la visita va se rapida, sort per que aquet i les salines estan de costat a costat de la illa. El Museu del formatge majorero, esta a 10 minuts, en cotxe cla.

Aquest es el mes gran de tots, te un  casa de una família benestant de l’illa, despres en  una sala te expliquen las tres teories sobra la formació de l’illa, i un altre moli, també hi ha un jardí de cactus molt maco.

Desprès tornant, van trobar un restaurant que es va fer gracia, quant sortien de Casa Luis, es va sembla mes típic,  Casa Matoso, el vi vam demanar una gerra axis era de la terra, desprès uns puntelletes, formatge fregit, i de postres un Mari Pepa: natilles galetes i nocilla, estava bo, aquesta vegada vam demanar millor i no va sobra menjar.

L’últim dia van anar a la platja del Port que nos quedava a prop i van lleigi que tenies que arrastrar els peus per la sorra per que aixis els angelotes, la cria d’un tauró, amb perill d’extinció, i que esta protegit, si el toques surt corren, però si e trepitges el pots matar.

Tornem  i ja en Mas Romeu tenen Les Jornades del Bacallà, estem en Setmana Santa.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada Comparteix

Fuerteventura

Estem a Fuerteventura i volem llogar un cotxe, de 7 agencies sols 3, la pandemia a fet mal, tenim cotxe un rio  Kia m’agrada mes el meu. Ens donem comte que l’oficina de turisme tanca a les tres i anem corren t, tres persones, al  telèfon, altre que s’anava i al fi una, nos dona una bossa i ens diu: mes avall al kiosc les donara les indicacions per si volen anar algun lloc, ¡fantàstic per l’informació i recomanació de la seva terra!.

A la tarda passegen per Caleta de Fusté, centre comercial, l’aigua de l’aixeta no es potable. Els forns de cal de La Guirra.

Anem al poblat de L’Atalayita, al centre d’interpretació d’aquest poblat  tan antic la seva cultura, desprès donem una volta pel poblat en runes, es molt gran i curiós.

Seguim cap a Pozo Negra i fem uns canyes. A la tarda al Puerto del Rosario on veiem un creuer del Aida, que nos recorda quan vam fer el nostre per Itàlia.

Anem a Morro Jable, casi a la part mes Sud de l’illa, quant s’acaba la bona carretera i nos quedem sense veure Cofete, a tot no arriben. Tornem cap l’hotel passen per platje de La Calma immensa de sorra blanca fina, La Lajita que es un verger en mig de un desert, per que aquí les tonalitats de marrons a negra es unica en el paisatge

Dinem a on es va a dir la guia, fan la millor carn de cabra, i tenen molt bon preu. Casa Luis res, demanem una de cabra a foc lent i una de cabrit fregit, i croquetes de peix, desprès de mig hora nos lo portem tot junt, sort que havia preguntat per que lels plats si eren complert, a les hores ens sobrava menja, estava bo, millor la cabra que el cabrit, però en un mig plat, no hagués sobrat tan menjar, el vi blanc massa dolç com un moscatell, i car tot plegat per no tornar, o la pandèmia a retirat al para(Lluis) i els fills en aquest cas la filla ho ha canviat.

Anem a Corralejo, al extrem Nord, turisme millor ens indiquen per visitar la Casa de los Coroneles, i no nos donar horaris, tot tancat o en obres, a sobra ens equivoquem en l’hora, el cotxe no la havia canviat, en fi ja tornarem.

Anem Ajuy, unes coves impressionant, els penya-segat  un vistes mes el camí es dur ,¡Val la pena!.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Albir

  Ja funciona el Inserso, i hem agafat un viatge ae Albir una setmana de divendres a divendres.

El dimarts em vaig indisposa, metge test de antígens, Pcr, tot negatiu però jo feta una figa, medicació per si son el pulmons i dopada sortim el dissabte capa el Albir.

En l’ hotel ja no nos vam demana  els carnets tenien la nostra fitxa.

Donem una volta i recordem perfectament que vam esta quant va ser el temporal Gloria, ara tot esta be.

El primer dia sol radiant el jovent a la piscina, mes desprès el temporal Cecilia a portat la calima, terra del Sàhara en suspensió, visió panoràmiques nul•les.

Visitem Villajoyosa fem unes canyes amb truites de camerons

Altea es molt bonica, la gaudim i ens prenem unes canyes amb unes kikos aqui siempre ponen una tapita, tornem al hotel, a la tarda anem de compres sempre falta aigua.

Avui em anat a Polop, hem pujat al castell-cementeri,  en rüines, la vista maca per que esta molt alt, els carres estrets patim pel cotxe, prenem unes canyes i ens donen una tapa uns seitons, seguin visitant la plaça de los Xorros, desprès una casa amb una marqueteria fantàstica,  les parets i el sostre molt ben pintat, aquí sempre parlem  de un tal Siguenza, però no descobriem el per que?.

Anem a   Finestrat            plou carres estrets acabem en la oulet del Corte Inglés, tornem a Villajoyosa per menjar les truites de camerons.

A mi nomes en restar deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.

Curiositats d’Andorra

 Per fi tornem a Andorra La Massana, desprès de fer gestions anem a veure el Llach d’Englolasters, l’últim cop estava buit tenien que canviar una vàlvula, aquesta vegada esta ple. El gaudim.

Caminant per la ruta de les  Fonts, veiem una vista fantàstica de tota la vall Andorra, a vista d’ocell.

La meva tia ens va parlar de un petit poble català a dins d’Andorra . Es de Lleida Os de Civis es mes fàcil de arribar per la carretera de Andorra que la part espanyola. Es petit ple de hotels i per fer caminades, i sports.

Vam dinar en el Hotel Os de Civis, escudella, embotits amanida i pollastre a les brases amb les seves botifarres, el postra mel i mato tot molt català, ha sigut una bona trobada, tant anar Andorra i no sabien aquesta curiositat.

Sempre s’ha aprenen coses noves es bo el refrany: no t’aniries a dormir sense aprendre una cosa nova.

Les vacances s’acaben i tenien que torna a Barcelona, aquesta edat les cites normalment son en els metges.

Arribem a Blanes i ja tenim les entrades pel teatre ¡Per fi sol! De Carlos Sanz un dels components del tricicle, 40 anys callat i ara 85 minuts parlen fen mímica, total  riure sense aturar-se. Si tens l’oportunitat d’anar-hi aprofita-la no t’apanaries.

Sempre he dit que els restaurants canvien però hi ha algun que celebren els 40 anys, però això es una altre historia.

A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.