Entre nosaltres, Malgrat ha canviat molt, de quant era petita i passava els estius. Vaig torna a Malgrat per les puntes de coixí, mes aquesta setmana era par preparar a la sortida de la penya.
Vaig anar a la oficina de turisme al costat del ajuntament.
Hi havien tres rutes “Les mines” que es la mes llarga i muntanyosa, per lo que vaig descarta, recorden que la Pilona, era on descarregaven els materials als vaixells directament, també tenien notari cosa important.
La segona era pel casc antic recorrent els edificis emblemàtics de la burgesia ja que hi havia fabriques tèxtils.
La tercera, era planera “El pla de Grau i La Tordera” el pla es la zona agrícola amb la botiga agroalimentària, i la desembocadura del Tordera(aquest any porta aigua) separació natural de Blanes, o millor dit de la comarca del Maresme i La Selva.
També me vaig assabentar de dos restaurants que freqüenten els malgratencs, “Ca la Cèlia (amb menú i peix fres) i Sis Bis per que esta en el numero 6 bis, també amb menú i a les nits musica. No fia falta per que el recta era anar a “La Torreta”.
La primera dificultat que vaig trobar-me era per esmorzar, els dilluns tots els bars del costat de rodalies tancats . Vaig trobar “el Blanc i Negra” davant del funicular que puja a la Torre que defensava Palafolls.
Arriba el dia, i sort, que havien quedat aviat per que Rodalia portava retràs i van arribar morts de gana. Van pujar pel carrer de les Escoles. L’edifici de les escoles fa 90 anys.
Comencem la caminada de 11 Km amb un sol molt maco, sort del aire. Passem per l’església que per les seves dimensions es coneguda per “La Catedral del Maresme” baixen fins la platja, per endinsar-nos en els camps de cultiu, el company Magi,ens anava expliquen, per que la majoria som urbanistes.
Els mes atrevits ven arribar a la Tordera m’entres uns quants preníem una cervesa en el bar del càmping. Ens agrupen i fem el últim tram fins el restaurant “ La Torreta”. La fem peta en el canvi de govern espanyol ara encapçalat pel socialista Pedro Sánchez, mes la situació catalana no millora.
A la tornada els vam porta pel parc Francès Macià abans camps de cultiu, anant a prendre els ascensors pel Parc de la Torre, on tenien unes vistes fantàstiques i baixen pel funicular; dirigint les nostres passes a la estació de Rodalies vam passa per la casa del notari, avui biblioteca i el carrer del Mar principal centre comercial.
A mi nomes amb resta deixar-te, el meu somriure perla setmana desitjar-te que t’animes a fer-la. Si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Comentaris recents