La Ràpita

Tinc que trucar al hotel per dir que arribarem a la nit, tenim una proba medica, per sort la sortida de Barcelona anava perfecta.

Reunió informativa, del IMSERSO, ara son mes homes, desprès anem a turisme. Com estem a Catalunya podem vera la tele.

Anem al mirador de La Guardiola mereix la pena gran paisatge. A la tarda visitem la subhasta del peix, es doble i quina quantitat de peix, mes el aire es molt fred. A continuació anem al Museu del Mar molt interessant.

Visitem el Eco Museu del Ebre, quanta vida hi ha en el riu, fins 11 especies de peixos.

Aquesta vegada no em anat al embarcador i veure la Illa de Buda, em vist L’encanyissada,  i em vist moltes aus, al Mont Delta ja tancaven, mes nos em assabentat per que ara es diu La Ràpita sols, hi la noia es a dir: que va haver-hi una votada per treure el Sant Carles per ser un  signe monàrquic.

Anem al far de la Ràpita es petit i l vent molt fred.

Anem a Gandesa, Catedral del vi, es una cooperativa, que es van assabentar que  a Valls hi havia un banc que donava Credit hi posava l’arquitecte  Cèsar Martinell i Brunet, va tindre que pensar con fer els arcs de volta sense fusta per que eren cars, son Modernistes, els de l’entrada no porten cement, ens va explica com era la ventilació en finestres a baix i a dalt, i altres acabats per facilitar el treball, aquí treballaven tots els membres de la  família, menys en el celler que nomes ho podien  si pesaven 50Kg. per evitar el treball dels nens.

També  quant va entra Franco, com treballava un cosí, van tindre que posa un cap, que no sabien que era perquè en la cooperativa es regia per assemblea tots els dijous.

També feien vermut, que al 1954 ho van prohibir, ens van entera que hi havia un Home italià interessat i li van vendre la patent es el Cinzano.

Les dones no estaven d’acord, i van fer una estratègia, quan trobaven als civils; una plorava i la altres deien que anaven  per flors pel cementeri, axis agafaven herbes hi van fer un vermut, quan lis van dir als homes, aquest es vam enfada molt, per que no se havien adonat  de res, hi com ho havien fet les dones van dir de tirar-lo i un va dir abans ho beurem, tan is va agrada que aquella nit van decidir a fabricar-lo, per això en les etiquetes sempre hi ha una dona, en record d’aquelles. Desprès van fer el tast. I contents a dinar.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: