Vaig anar al punt de trobada, conegut per mi, mes tinc una facilitat en desorientar-me, i clar el meu company mirant de trobar-me i jo hem poso molt neguitosa, superant aquest minuts comencem la visita.
Ens explica que es hospital higienista, que separa el costat dels homes de les dones.
Ens explica el escut format per la creu, la corona del comte, i la espada també el campanar primer i civil, de la obra de Lluis Domènec Montaner, va cuidar molt els detalls, fen una ciutat per sota amb passadissos perquè els malats, no peséssim fred ja que es comunicant tots els pavellons. Hi ha una maqueta en el interior on ho podem entendrà millor .
La primera sala on hi ha explicacions de tot esta decorada amb uns dracs modernistes.
Els sostres son de ceràmica italiana, perquè aquí no sabien la tècnica, tots els pavellons tenen llum , i donen al jardí, que en un principi tenien herbes medicinals, les famoses receptes magistrals, per la medicina no es coneixia com ara fins als 50 del segle passat.
Les parets es revestien de rajoles per facilita la neteja. Em Lluis va viatjar molt per Europa abans de fer el hospital, veiem la distancia dels pacients i ell i lis va donar mes 1.3, va treure les cadires perquè eren un niu de microbis, i va fer un seients que es plegaven davant dels llits, també uns canals per netejar, hi havia unes finestres per ventilar al hivern, i unes altres al estiu per mantindre la temperatura adequada als malats.
El quiròfan tenia llum natural tot el dia, i el sol no podia enlluernar per la seva forma.
Expliquen: que hi havien dos metges operant, un a un negra i el altra un blanc, van sortir un moment i van dir el del negra se ha mort, el blanc te una cama amb cangrena, hi van decidir tallar la cama al negra i fer un empelt al blanc.
Aquest es un hospital de beneficència, i clar el rebedor tenia que se molt acollidor per les persones que podien donar diners o patrimonis. Hi ha una pintura destacada de un pintor de la època i categoria de Ramon Casas.
També en Lluis quant va visitar les obres va volgué posa una cortina de vellut i els artesans van dir però mestra això no es higiènic, deixi gins fer a nosaltres, i la van fer de ceramista.
Alfons XIII va vindre per la exposició, però va tarda 8 mesos en anar a Sant Pau a inaugurar-lo, i no podien porta els malats. El Hospital estava pensat per 1000 persones, mes en la guerra hi van haveu 8000, com en el Clínic, gent dels dos bàndols, pel jurament que tenen els metges.
La guia ens mostrar una fotografia que surt Primo de Rivera, suggerir-li al rei que ansa-hi a Estoril. (Portugal)
Desprès vam veure la biblioteca, o sala de actes, perquè en aquells temps no hi havia.
Allí la guia ens va explica una mica la vida de Lluis Domènec, casat en una esquizofrènica, va tindre 5 fills que van morir de petits.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari