En Escucha, no se podien fer fotos en la mina, una pena.
Quedem en la parada de bus d’Andorra, on la guia de turisme ens porta a veure un poblat d’Ibers, aquest no era el seu enclavament original, el van trasllada pedra per pedra on es ara, esta molt ben cuidat, feu molt de vent les vistes meravelloses; el jovent va fer una festa Ibera, amb tan de èxit que ara ho repeteixen cada any. Després ens anem al Santuari de Sant Macari, no te molta importància però la gent d’Andorra li te molta devoció i mereix la pena pel paisatge.
Un altre dia van queda amb la guia a la sima de Sant Pedro, un forat de mes de 100m. Desprès d’ aigua, esta viva i es la mes gran d’Europa, també hi ha moltes aus que utilitzant el sistema de llits calent, pel mati surten uns i entren els ratpenats. Després vam anat a veure un altre poblat Iber-grec, si per aquesta zona hi ha molts, se li diu grec: per les seves torres de vigia sols tenen un costat, i aquest es rodo, per defendràs dels romans que eren un exercit molt preparat. Acaben en una almanzara, es un projecte per moldre olives en fred, es pot apadrina oliveres, i es fa tot ecològic.
Un altre dia van quedar en l’ajuntament de Allosa. Vam visita el Via Crusis, fet per la gent del poble, el material el paga l’ajuntament, hi ha unes fonts però com ho estaven preparant per la Setmana Santa no anaven. Desprès vam anat al mont de les Escultures, jo vaig desistí estava molt cansada.
El diumenge, anar al Mirador de la Roca Forada, un pantà tot ple, quina enveja amb la sèquia que tenim a Catalunya, van pujar 272 escales però es molt recomanable.
L’ultima excursió que vam fer va ser a Estercuel, ens esperava el batlle, i una consellera ens van ensenyar les bodegues del Castell, molt maques, i l’exposició de la festa de l’Encamisada, plena de foc. També van comentar la despoblació,per les mines, els gran salaris que va pagar Endesa, col•legits, casa de estiu, i després tots sen van anar amb els fills Zaragoza,Barcelona es va gestiona malament.
Desprès vam anar a veure el Monasteri del Olivar gestionat per la ordre dels mercenaris, que treien a la gent de la presó, Cervantes, etc, ho van destruir tot en la guerra del 1937, tot es nou menys on se canvien els pares que hi ha un armari que un metge va utilitzar com farmaciola, i moltes pintures de Kati sorprèn molt les mararevelles que no coneixem.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari