Bé em van trucar, per confirma les places, i Quant diuen: Arinyo, hem quedo de pedra, jo havia demanat a Montenejos,- Lis dic un moment que truco a Montenejos, Ok. Montenejos n’obria per aquelles dates, i confirmo les places Arinyo mes demano direcció per que mai hi havia sentit ni parlar.
La sortida de Barcelona col•lapsada per varia dues hores, hi teníem hora amb el metge del Balneari, arribem justos, nos donen habitació i hora per la tarda al metge.
El Balneari nomes te deu anys modern, les seves instal•lacions. Baixem Arinyo sols un super i de 8-30 a 1.30, tenim que anar fins a Oliete.
Pel matí aguagym, i spa, veure un vas aigua salada, A la tarda anem Arinyo, pel museu de art rupestre i tancat com el dels dinosaures. Els pobles son molt petits, 600 i 200 el altre.
Començo un tractament de Haloterapia tota la habitació el terra amb sal, respires sal, diuen que els treballadors de les mines de sal tenen els millors pulmons a veure si me trec la tos.
El dissabte vam anar al museu miner d’Arinyo, nos lo explicava un miner hi nos va fer viure, un incendi que va patir, lo difícil que es posar el quadros de ferro, com se treia el carbó, com entravem estirats en un cinta, els camions que tenien que desmuntar les rodes per lo grans que eren, es va jubilar aviat, encara que la mina se hagués tancat per que sortia aigua i sorra.
El diumenge van truca per anar a Escucha, l’única mina real, que hi ha Espanya amb carbó de veritat, han fet un parq molt maco, ens van posar els cascos i les llums de miner, per baixar en un trenen, vam veure el quatres de fusta, per que sinó, el terreny cedeix, quan baixàven ocells, quant aquets morien el aira era dolent, les rates també avisaven, dels enfonsaments, baixàven una mula, que li lligàvem el peus i li tapaven el ulls, ella pel so dels seus peus i els carrils del tren mai sortia del seu camí, també sabia quant sortia un tros el sostre, per que es donava, amb les orelles hi feia mal, i l pes quant descarrilava era mes gran, ens van fer dos explosions feia una mica de por. Estem en la conca minera de Utrilles.
El dilluns ens van queda a una xerrada amb el metge que porta els 3 balnearis, que se esta especialitzant am el dolor, fer un diagnòstic correcta, que les llistes de espera d’Aragó son les mes altes del Estat, els preus estan bé, la vida es mes barata, i el dolor nomes esta reconegut a Itàlia per la seguritat publica.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana, i obrir-te expectatives per la comarca d’Andorra. Si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari