Sarría

Anem a conèixer un pobla o un barri molt connectat a las Corts. Ens reunim en la Plaça de Sarrià entrem a l’església, mil•lenària la van cremar al 36 els anarquistes,hi ha unes pintures importants,  el retaule , en una figura veien la creu com espasa , te la seva historia però no me’n recordo. Surtim veient el mercat, en dibuixos en les parets. En una escultura hi hba un angelt negra, com deia la cançó de Antonio Machin.

En la passejada entren per passeges poc coneguts,   Hi ha cases que tenen un rellotge de sol per que eren grans masos. Ens fitxen en el llangardaix de sota de un balco, sempre aprofitaven peces de altres construccions.

Les cases eren de una planta, i quant augmentava la família pujaven un pis,  Això que es un  casal abans en temps de Franco, era un col•legits com en el mètode Montesori, desprès va se una escola normal, que era esta en un  altre lloc, esta una mica descuidat però els vitralls son molts macos, l’escala.

Aquest es un martir després de patí tortures el van tirar al riu amb una roda per que s’ofegués, i quatre corb el  van arrastra fins arriba a Portugal de on es patró.

Ens troben davant de l’església dels Legionaris de Crist, va estar prohibida, fins que el Papa emèrit, el últim que sea mort lis va dona permís, no es pot visitar sempre hi ha algú en oració les 24 hores van de genolls.

També comentar-nos una anècdota de Sant Medir, que no es la tradició de Gracia si no que un pagès que plantava, va veure un Bisbe corrent, i li va pregunta per que? El Bisbe: va contesta per que el seguien els romans, i axis va dir el pagès: dic que no el vist. I el Bisbe diu: no fill meu els cristians no podem mentir mai. Van arribar els romans i li van pregunta al pagès: mireu com a florit tot, i si per que ha passat, i li vam tallar el coll, i desprès el Bisbe va corre la mateixa sort. La tradició de Gracia be un pastisser que va tirar caramels.

Acaben la visita en una església col•legit de maristes.

Aquesta visita es complementa en la de Les Corts, pues Elisenda de Moncada, es va fer el Palau de Pedralbes, pedres blaves  a les Corts per no paga tributs, axis quant se va queda viuda sembla anar al seu convent, i no es va tindre que casar-se amb ningú.

A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.