Anem a Matalascanyas

Sortim i dinem a per Valencia al Desire. Continuem fins al Meson a Despenyaperros, sorpresa no tenen habitació. Truquen a un altre igual, pel mòbil fem reservar al Meson sorpresa hi ha una, torno i efectivament, anem a sopar al bar del costat , tapa amb la cervesa i mitja reacció de sipions, en tenim prou som molt completes.
El esmorzar esta inclòs en el preu de la habitació, seguim camí, tot olivars sense para fins a Matalascaynes, hotel gran el Flamero, prop de la platja. ¿I la llei de costes?.
Al matí reunió informativa, Matalascanyes es una urbanització pertany a Almonte . Tot esta es el espai protegit de Doñana, em sorprèn, a la tarda arriben els busos especials verds per fer la visita a Doñ

que nosaltres ja havien fet, i ens van parla de la falta d’aigua, per els aiguamolls, que els pagesos treien aigua dels pous controlats hi havia pous incontrolats que posaven en perill el ecosistema.
Al mati anem a veure El Rocío el guia ens explica: que el nom del Rocío ve dels aiguamolls de la Rociana. La verge la va trobar un pagès en un acebuche (olivar vell i buit) va fer nit, i al matí la verge no estava, pensava que li havien robat, però tornen al lloc la verge estava en el seu lloc, ho va explica als del poble, i van entendrà que allí es volia quedar, vam fer una església que en el terratrèmol de Lisboa (1755) es va enfonsa.
La festa del Rocío es celebrar 50 dies després de la Pascua, que es quant va baixar l’Esperit Sant en forma de paloma, per això també se la anomena La Blanca Paloma.
El guia, nos va di que era una celebració religiosa i no foklòrica, que els seus seguidors ho senten axis. La actual església es la tercera,per que la segona es va queda petita. Hi que anèsim directament a l’església a sentir la missa rociera per escolta el seus cants, les lletres, que es la seva forma de resar. Estava plena a peta vam entrar una confraria en els seus estàndards, i els seus cants. En el Rocío no hi ha carrers tot es de terra pels cavalls, per fer la romeria, la plaça que jo recordava res, ara hi havia un passeig preciós per veure els aiguamolls.
Jo no deixo de pensar com, en un espai protegit, sense se festa sols diumenge pot haure tanta gent.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.