Visitem la Universitat central, jo nomes havia estat per fer una gestió, ara anava a conèixer-la.





Entrem, i veien una claraboia, per on entra la llum.(la llum de la saviesa).Hi han estàtues, el escut de Barcelona , es va fer en el 1.450, arran de la guerra de successió del 1714. El decret de Nova Planta,la van traspassa a Cervera, desprès un altre la va tornar. Pugem les escales per veure la sala noble, hi ha quadros del museu del Prado. Allí nos diu la guia que van conèixer el cement i el pinten com si fos de fusta, en la escala hi ha unes pinyes que son el símbol de la fertilitat.



Hi una sala amb tots els rectors, un porta el birreta a la ma, i les cadires al final també. Hi ha un que sembla que siguin dos cares però una es Ernest Lluc, que tenia que ser rector. La construcció de l’ universitat va esta al càrrec de Elias Rogent comença en 1863-1889.La sala noble, es quadrada i la mes gran de aquell temps sense columnes al mig, gracies a les tècniques dels tirants. Sembla una església amb els seus púlpits. Eren per els estudiants fessin les seves tesis i el del front pel tutor. Però mai es va utilitzat.



Elias Rogent li va dona el titulo a Antoni Gaudi i va dir: no se si li he donat a un geni o a un boig.
En la sala hi ha unes barres per separa els acadèmics del públic també es fan concerts.
Al front d’Inmaculada patrona de l’ universitat, abans havia agut una estàtua del Generalíssim Franco que els estudiants del 1969 la van destruir.
esprés vam passar a la biblioteca, on hi ha els llibres mes vells d’Europa manuscrits per la amortització de Mendizaba. Ens van mostra un llibre catàleg i ens va di la guia: que es podien apadrina, per que necessiten molt per la restauració.

Lo estrany i que ningú se explica com estan tan cèntrica dintre no se sent cap soroll.
Després vam veure els jardins, i amb uns amics vam anar al restaurant Cullereta, vaig brinda pel meu cumple, i al final en els postres van apagar les llums i van tocar la cançó del cumple, i per sorpresa meva era per mi el postra amb una espelma, que va fer molta il.lusió.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix,
Deixa un comentari