Palau Recasens i voltants

Torno a fotografiar, la Via Laietana aquesta vegada al numero 2 abans que canvie que ja han començat els talls de tràfic.
Comencem la visita en aquet punt. El hotel Colonial que va se un banc pels indians amb fortuna. Estem davant de correus, seguim a la dreta fins arribar a la plaça dels Traginers, on trobem restes de la muralla de Barcelona i cases edificades a sobre; miren la placa amb números i barris, si tens que recordar que en

aquells temps la gent no sabia ni llegir ni escriure, els carres a vegades se identificaven amb algun Sant. Seguin en un edifici, tancat en dissabte, que la guia en recomana visitar, i un palau tancat en desús que perdérem com patrimoni. Seguim fixar-nos en dibuixos en pedra pel nom dels carres. Entrem en el primer

casal de Barcelona on podem observar una escultura del perruquer Llongueras i les termes romanes. Arribem a la segona font d’aigua potable de Barcelona.

L’església de Sant Just. Allí es deixen temps lliure, mes tot el carrer Ferran tots els bars han tancat, (Covid) fins Via La Laietana. I corre’ns cap el Palau Recasens, la guia ens diu que es un Palau Militar.

L’entrada petita com defensa d’entrada si el atacaven. En l’ entrada anomenada Tinellet, perquè se sembla molt al saló Tinell. Allí estaven els criats, els animals, i les cuines que donàven calor a la planta de dalt, al estiu sortint al pati. També hi ha una pedra es escriptura jueva del call jueu. El guia ens diu que els judeus feia 200 anys que van ser perseguit i van baixa com un riu per la península Itàlica i Iberica.

Pugem al primer pis un sobri saló ple de quadres, sortim al balcò, on donem de front amb el edifici de CCOO, impedin la visió de Santa Maria del Mar. Passem a un despatx que es la torre de vigia, hi ha un auditori per que això ara es la real acadèmia de Bones Lletres, també te un malnoms que ara no recordo. Un pati on fan ballar el ou, costum que pensava que sols es feia a la Catedral. Pugem a la torre de vigia l’única que es pot pujar. I observem la vista de les teulades.

A la tarda agafo el tren per anar a Blanes , per els concerts de L’Esperança. I a Lloret han començat les Jornades del arròs.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.