La Diagonal de Barcelona

La ciutat anava creixen i es planteja la  necessitat de tira las muralles. En 1854 deriven les muralles. En 1840 convoquen un concurso per el  pla de Barcelona de 1.100 Ha. Que guanya Monlau “abaixà les muralles”.Madrid designa a Idelfonso Cerdà per aquesta tasca. El pla consisteix en dos grans vies meridiano(meridiana) i Diagonal.

En 1859 comencen les obres,en 1860 la reina Isabel II posa la primera pedra en plaça Catalunya. El pla es base en uns cuadrets amb patis al interior per higienitzar la ciutat. Uns arbres plataners cada 8m per la ombra. Les clavegueres. Cerdà va se molt criticat, perquè parlava en castellà, també  perquè els seus carrer de 20 m. D’ampla produïen corrents d’aire per la població. Els seus carrers no tenien noms, sinó lletres i números com a New York.

Fins al 1870 no va tindre molt de èxit, en aquest any van tornar els indians amb moltes fortunes que tenien que invertir.(la febre de l’or).Tenien que fer cases fantàstiques. En 1888 en la exposició Universal es quan te molt de èxit

Avui visitaren el quadrat d’or. El santuari de la Verge de Deu del Carmen, l’església es tota de ceràmica entrem per un lateral axis ens ho diu l’Elvira que es la nostre guia. Es de les carmelites la van construir entre 1910 i 1919 es d’estil neobizantina construïda per José Domènec, i el seu fill. Els arquitectes sempre treballaven amb artesans. Es cremar en el 1936, gracies a que esta feta de ceràmica es va pogué

reconstruir.

Seguim per la casa Quadras, o Palau del Baró de Quadras construïda en el 1904 al 1906 por el arquitecte Josep Puig i Cadafals, ha sigut del museu de la musica, després casa d’Asia i ara Institut Ramon Llull. La seva porteria pel carrer Rosselló, es meravellosa en un terra únic.

Passen a veure una altra façana aquesta casa es va posa al mig de dos, les persianes son las primeres que no se enrotllen, en Barcelona i per la seva construcció van utilitzar mollos. La entrada dona a la Diagonal.

Aquesta casa dona a la plaça del 5 d’oros, per una fonteta petita que ja no hi es. També dalt del monòlit van col•locar l’estàtua de la Llibertat, cosa que també li va donar nom. Mes quant va entrar el Generalíssim Franco la va fer retirar col.locan el àguila Imperial i una bandera espanyola, la gent li va començar  a di: la plaça del aguilucho. Un soldat esverat li va dr: al comandant, i aquest va contestar:”cojones con esos catalanes a todol e sacan punta” por això avui se li diu la plaça del llapis.

Te preguntares que van fer amb l’estàtua que va esta molt de temps emmagatzemada. Li van trobar lloc a la plaça Lluchmajor de 9 barris, que la Sr. Colau ha volgut canviar el nom a plaça de la Llibertat cosa que no ha tingut massa acceptació.

I acabem en el convent noucentista, que te un l’església de Pompeià, entrem un  claustre mot petit sembla un jardí, les finestres donant la llum a l’església i ens fen la foto de grup.

A mi nomes me resta deixar-te  el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: