Fuerteventura

Estem a Fuerteventura i volem llogar un cotxe, de 7 agencies sols 3, la pandemia a fet mal, tenim cotxe un rio  Kia m’agrada mes el meu. Ens donem comte que l’oficina de turisme tanca a les tres i anem corren t, tres persones, al  telèfon, altre que s’anava i al fi una, nos dona una bossa i ens diu: mes avall al kiosc les donara les indicacions per si volen anar algun lloc, ¡fantàstic per l’informació i recomanació de la seva terra!.

A la tarda passegen per Caleta de Fusté, centre comercial, l’aigua de l’aixeta no es potable. Els forns de cal de La Guirra.

Anem al poblat de L’Atalayita, al centre d’interpretació d’aquest poblat  tan antic la seva cultura, desprès donem una volta pel poblat en runes, es molt gran i curiós.

Seguim cap a Pozo Negra i fem uns canyes. A la tarda al Puerto del Rosario on veiem un creuer del Aida, que nos recorda quan vam fer el nostre per Itàlia.

Anem a Morro Jable, casi a la part mes Sud de l’illa, quant s’acaba la bona carretera i nos quedem sense veure Cofete, a tot no arriben. Tornem cap l’hotel passen per platje de La Calma immensa de sorra blanca fina, La Lajita que es un verger en mig de un desert, per que aquí les tonalitats de marrons a negra es unica en el paisatge

Dinem a on es va a dir la guia, fan la millor carn de cabra, i tenen molt bon preu. Casa Luis res, demanem una de cabra a foc lent i una de cabrit fregit, i croquetes de peix, desprès de mig hora nos lo portem tot junt, sort que havia preguntat per que lels plats si eren complert, a les hores ens sobrava menja, estava bo, millor la cabra que el cabrit, però en un mig plat, no hagués sobrat tan menjar, el vi blanc massa dolç com un moscatell, i car tot plegat per no tornar, o la pandèmia a retirat al para(Lluis) i els fills en aquest cas la filla ho ha canviat.

Anem a Corralejo, al extrem Nord, turisme millor ens indiquen per visitar la Casa de los Coroneles, i no nos donar horaris, tot tancat o en obres, a sobra ens equivoquem en l’hora, el cotxe no la havia canviat, en fi ja tornarem.

Anem Ajuy, unes coves impressionant, els penya-segat  un vistes mes el camí es dur ,¡Val la pena!.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada. Comparteix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: