La Ricarda

Es dijous Grass i anem cap el Prat, el club de vela, la platja, un gran pàrquing, molta gent, el nostre grup 42 arriben uns autocars amb gent gran en els bastons per caminar.

A nosaltres es recull una Sra. I ens portar a la Ricarda. Allí ens parla que la zona son els aiguamolls, insalubres amb brots de paludisme, quant el seu besavi va plantar pins i la zona es va convertir en una horta.

Pel terreny on esta no es poden fer cements per això, la casa es tan peculiar, te unes barres de ferro, desprès es va fer el sostre amb voltes, per dintre cobertes amb materials mes lleuger, en la se va construcció va participar Bofill.

La construcció va començar en un quadrat, desprès les parets de vidre. Entrem en el rebedor amb  la famosa cadira papallona, copiada en molts llocs. Unes portes grans obren el menjador,i sala on se van fer concerts i trobades eren els anys 1953.

La cuina també amb vistes per que la mara, va dir que també la persona que cuina tenia que tindrà llum natural. Segons el arquitectes les portes son per esta tancades o bertes o sigui si te recolzes es tancam, el disseny es molt avançant per la època. Passem a la habitació dels pares una suiet amb menjador, quarto de banys banyera i escriptori.

El terra  el va provar am els fills que eren 6 per veure quin resistia millor i mes fàcil de netejar.

Hi ha un passadís que comunica amb les habitacions del s fills, tot de vidre i en plantes que dona la sensació de esta afora.

Les habitacions son individuals i cada dos un quarto de banys complert banyera i bidet,

Les portes es poden tancar per dintre per tindre intimitat però mai per fora.

També tenia aire condiciona’t i calefacció en fi tot molt ben pensat i molt per davan del seu temps.

ç+ç

El jardí i la piscina i els mosquits por se un aiguamolls .

La casa es digna de un premi, i com  sabràs ara la volen destruir pel aeroport, que es molt difícil de construir pel terreny i pel mar.

Desprès vam anar a dinar al hotel Ciutat del Prat, com no hi havia el metre, el servei va esta immillorable, i el menjar molt bo.

A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comarteix.