Per fi tornem a Andorra La Massana, desprès de fer gestions anem a veure el Llach d’Englolasters, l’últim cop estava buit tenien que canviar una vàlvula, aquesta vegada esta ple. El gaudim.
Caminant per la ruta de les Fonts, veiem una vista fantàstica de tota la vall Andorra, a vista d’ocell.
La meva tia ens va parlar de un petit poble català a dins d’Andorra . Es de Lleida Os de Civis es mes fàcil de arribar per la carretera de Andorra que la part espanyola. Es petit ple de hotels i per fer caminades, i sports.
Vam dinar en el Hotel Os de Civis, escudella, embotits amanida i pollastre a les brases amb les seves botifarres, el postra mel i mato tot molt català, ha sigut una bona trobada, tant anar Andorra i no sabien aquesta curiositat.
Sempre s’ha aprenen coses noves es bo el refrany: no t’aniries a dormir sense aprendre una cosa nova.
Les vacances s’acaben i tenien que torna a Barcelona, aquesta edat les cites normalment son en els metges.
Arribem a Blanes i ja tenim les entrades pel teatre ¡Per fi sol! De Carlos Sanz un dels components del tricicle, 40 anys callat i ara 85 minuts parlen fen mímica, total riure sense aturar-se. Si tens l’oportunitat d’anar-hi aprofita-la no t’apanaries.
Sempre he dit que els restaurants canvien però hi ha algun que celebren els 40 anys, però això es una altre historia.
A mi nomes me queda deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari