Bé fa dies que no parlem del Covid, ja puden fer reunions de mes de 10 persones, i en els restaurants i bars poden obrir al 100 per 100., el s gimnasos també.
Hem anat a la Jonquera, el carrer sembla Andorra tot ple de botigues això ja es tipic dels llocs fronteres.
Vam dinar a Ca la Maria, petit senzill però molt be atesos i el menjar molt correcta i tornarem.
Continuem per el sud de France, fins arribar a Amelie dels Banys os fem nit ara a la tardor es fa fosq molt aviat, allí ja nos van demanar el passaport covid un altra país però el mateix problema.
Allí es vam assabenta que era una zona de balnearis, semblaven mes moderns, en Espanya son molt antics, ara se estan recuperen els seus beneficis.
Dia gris però volem anar al centre de la vila, es molt bonic en els seus carres retorçats petits i empinats, encara i havien paradors de la castanyada o el Halloween, les botigues de verdures estaven posades amb molta gracia i atractives.
Busquem una oficina de turisme i ¡ala! Cap a Ceret perquè tancant aviat com també dinen, un altre país , unes altres costums, trobem l’informació en Catalá i també ens parlem en Castellá
Anem a dinar al restaurant La Francès no encertem en el segon pensavem que era salmó i carn dura i amb molts nervis sort que els primers ens van sortir be, puré de pastanaga i una quiche de verdures i de postres formatges, be en general i el preu també.
Passegen una mica però la pluja ens fa desistír i cap a Blanes total estan a una hora i mitja i ara en Espanya no hi ha peajes.
A mi nomes me resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari