Bé, el dijous Barcelona i Lleida van entrar a la Fase 3, lo que ja tenien mobilitat, o sigui cap a Barcelona.
Per fi vaig pogué anar a la perruqueria i trobar-me amb gent que feia casi quatre mesos que no veia.
També m’ha alegrar pogué anar a dinar, a La Forquilla de Nou Barris per que sols els seguia per facebook.
Tot arriba, i vaig veure a la meva amiga que des d’el viatge a Africà no havien parlat i semblavem dos cotorres.
Aquesta nit s’ha acabar el Estat d’Alarma, ja tenim llibertat per viatjar per Europa quin respir.
Dema començar l’estiu, i celebraré el meu Sant en La Aliança 1919 (Angles), porto molt dies preparant aquest dia especial per mi.
Per fi he pogut gaudir de un dinar especial: vermut amb oliva/bomba del perol/i pa en tomàquet i llonganissa.
Trilogia del xampinyó sorprenent.
Ostra Amelie nº1.
Tomàquets amb parmesà, sardina marinada i alfàbrega.
Tàrtar de vaca vella.
Cap i pota amb gamba de Palamós.
Turbot amb crema fina d’all i carbassó.
Colomí d’Araiz.
Ànec de Royal amb foie. Blat de moro i el seu consomé de bourbon.
Els postres Poma verda en bergamota advocat i iogurt.
Albergínia, llet de ovella sèsam negre i gingebre.
Això no es pot explicar es un mon de sensacions sense parar, això tens que guadir-lo.
El jove cuiner Alex Carrera Alonso, s’ha esmerar molt.
A mi nomes em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari