Arbucies

Desprès de l’esmorzar de forquilla, comencen a caminar travessant la vila i sortim pel la riera, es una caminada agradable, algú va suggerí de Feia temps que no ens reunien amb els caminant. I va començar malament, ja pel matin en l’esmorzar ens van tindre que estrenyi una mica, el cambrer no donava mes lloc, mes el menjar era bo.

Arbúcies es una vila de la comarca de la Selva, en “El parc natural del Montseny” i Les Guillaries, un lloc que permet fer moltes caminades, la de herbes ramelleres potenciada per turisme,  Font del Ferro, per la riera d’Arbúcies.

En la plaça de la vila es trobar un arbre de mes de 100 anys plantat per la primera República, amb sembla interessant ja que estem vivent el “judici del Procés” ple d’incidents.

Algu va proposa fer-la en silenci, com “un bany de Bosc”, sense obtindre èxit.

Pel camí hi havien pujades i baixades suaus, mes el meu company es va cansar, jo el vaig seguir ja que aquesta setmana he fet molt exercici, hi ja no podia arribar a la Font de Ferro.

Tornant pel mateix lloc, contemplant el Gorg d’aigua, llegint  les llegendes de “Les Dones d’aigua”, La Farga i el Pomerí. També informació de Santiago Rusiñol, que va passa uns estius, pinten aquests passatges que ens regala la natura, si tota la ruta esta senyalizada.

Vam prendré una cervesa fins que tot el grup va acabar la seva fita.(La Font de Ferro)

Un incident, va provoca una desfeta, potser per això m’ha costat tant escriure aquest post.

Com veus tot no son flors ni violes, mes crec que s’ha dir tot, lo bo i lo dolent.

La ruta val la pena, i te la recomano.

A mi  nomes en resta deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada comparteix.